La llegenda de Muhàmmad V i la lluna: una interpretació política

Número

Secció

Articles

Autors/ores

  • Jaume Camps Girona Universitat Rovira i Virgili

Paraules clau:

Marroc, Muhàmmad V, lluna, colonització, nacionalisme

Publicat

22-12-2021 — Actualitzat el 21-01-2022

Resum

Aquesta investigació té com objectiu analitzar una de les variants del relat «L’home de la lluna» del tipus 751E* del catàleg d’Aarne, Thompson i Uther (ATU). Concretament la que es va produir al Marroc, una nit quan va aparèixer reflectida sobre la lluna plena la cara del rei Muhàmmad V del Marroc, les diferents versions que existeixen i com aquesta ens ha arribat a l’actualitat, fins i tot amb un altre protagonista de la política marroquina.

El treball vol mostrar la relació que va existir entre la llegenda del monarca marroquí i la significació política que va tenir en un moment convuls per al país com foren els darrers anys del règim del Protectorat, imposat per França i Espanya, quan Muhàmmad V fou deportat primer a Còrsega i després a Madagascar.

Per tant, l’objectiu d’aquesta investigació és doble. D’una banda, entendre el context polític, social i cultural en què es va produir, i entendre el que va significar aquesta llegenda tenint en compte la tradició islàmica del país. I, de l’altra, veure com allò fou un element clau per a la consolidació de la figura de Muhàmmad V com un dels principals líders del moviment anticolonialista, al Marroc i en tot el Tercer Món, i en el nou estat, després de 1956, quan es va aconseguir la independència.

Descàrregues

Agències de suport

No

Referències

ANÒNIM (1953): Farhat Hached. Tunisian Labor Leader. Patriot. Martyr. Nova York: The Tunisian Office for National Liberation.

BAKER, Alison (1998): Voices of Resistance. Oral Histories of Moroccan Women. Nova York: Sate University of New York Press.

CAMPO, Juan Eduardo (2009): Encyclopedia of Islam. Nova York: Facts On File.

CASANI HERRANZ, Alfonso (2018): «La estrategia política de al-Adl wa-l-Ihsane durante el reinado de Muhàmmad VI: un estudio del islam político en Marruecos a través de la sociología del poder». Tesi doctoral. Universidad Autónoma de Madrid.

CASHFORD, Jules (2018): La luna. Símbolo de transformación. Girona: Atalanta.

EL-SHAMY, Hasan M. (2004): Types of the Folktale in the Arab World. A Demographically Oriented Tale-Type Index. Bloomington: Indiana University Press.

FELIU, Laura (2004): El jardín secreto. Los defensores de los derechos humanos en Marruecos. Madrid: Los Libros de la Catarata.

FONTANA, Josep (2011): Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945. Barcelona: Pasado & Presente.

GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio (2019): Historia colonial de Marruecos (1894-1961). Còrdova: Almuzara.

GRAIOUID, Said (2008): «We Have Not Buried the Simple Past: The Public Sphere and Post-Colonial Literature in Morocco». Journal of African Cultural Studies núm. 20 (desembre): 145-158.

GOMIS, Cels (1912): La lluna segons lo poble. Barcelona: Tipografia L’Avenç i Massó, Casas i Ca.

HOWE, Marvine (2005): Morocco. The Islamist Awakening and Other Challenges. Oxford: Oxford University Press.

IBN AZZUZ HAKIM, Mohammad; Fauzia Ibn Azzuz Hakim (1990): Mohammad V frente al Protectorado. Rabat: Arabian Al Hilal.

KLEIN, Fernando (2008): «La representación de Mahoma: lo prohibido y lo permitido». Nómadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales y Jurídicas núm. 20: 49-62.

LACOUTURE, Jean; Simonne LACOUTURE (1958): Le Maroc a l’épreuve. París: Édi- tions du Seuil.

MAAROUF, Mohammed (2007): Jinn Eviction as a Discourse of Power. A Multidisciplinary Approach to Moroccan Magical Beliefs and Practices. Leiden: Brill.

MACÍAS AMORRETI, Juan Antonio (2008): Entre la Fe y la Razón. Los caminos del pensamiento político en Marruecos. Alcalá la Real: Alcalá Grupo Editorial.

MORALES LEZCANO, Víctor (2002): Diálogos ribereños. Conversaciones con miem- bros de la élite marroquí. Madrid: UNED Ediciones.

MOUSTAOUI SRHIR; Nur Adil GUTIÉRREZ (2021): «El Hirak del Rif: continuidad de las primaveras, idiosincrasia y prácticas discursivas». Dins Ignacio Álvarez- Ossorio; Isaías Barreñada; Laura Mijares (eds.): Movilizaciones populares tras las Primaveras Árabes. Madrid: Los Libros de la Catarata.

MUNMANY MUNTAL, Mireia (2017): La gestió del patrimoni literari: Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès. Tarragona: Publicacions URV.

ORIOL, Carme (2019): «La llegenda, un dels grans gèneres del folklore narratiu». Dins Magí Sunyer; Emili Samper (eds.), La llegenda. Kassel: Edition Reichenberger, p. 7–22.

OTAZU, Javier (2019): Marruecos el extraño vecino. Madrid: Los Libros de la Catarata.

RÉZETTE, Robert (1955): Les partis politiques marocaines. París: Librairie Armand Colin.

SAMPER PRUNERA, Emili (2007): «Relacions entre gèneres etnopoètics: “L’home de la lluna”». Dins Caterina Valriu; Joan Armangué (eds.): Els gèneres etnopoètics. Competència i actuació. Càller: Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 139-158.

SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep (1997): La descolonización y el surgimiento del Tercer Mundo. Barcelona: Hipòtesi.

TOZY, Mohamed (2000): Monarquía e Islam político em Marruecos. Barcelona: Edicions Bellaterra.

VELASCO DE CASTRO, Rocío (2017): El Protectorado español en Marruecos en primera persona. Muhammad Ibn Azzuz Hakim. Cáceres: Universidad de Extremadura.

WYRTZEN, Jonathan (2015): Making Morocco. Colonial Intervention and the Politics of Identity. Ithaca: Cornell University Press.

ZEGHAL, Malika (2008): Islamism in Morocco: Religion, Authoritarism and Electoral Politics. Princeton: Markus Wiener Publishers.

Com citar

Camps Girona, J. (2022). La llegenda de Muhàmmad V i la lluna: una interpretació política. Estudis De Literatura Oral Popular Studies in Oral Folk Literature, 10, 51-60. https://doi.org/10.17345/elop202151-60 (Original work published 2021)

Trameses

Si voleu publicar en alguna de les nostres capçaleres, cal que us poseu en contacte amb cada revista mitjançant el vostre correu electrònic.

Saber més

Metrics

234
157
391

Desenvolupat per

Darreres publicacions

Paraules clau

ARXIU DE FOLKLORE