https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/feedEstudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature2023-12-20T12:49:37+01:00Direcciófolk@urv.catOpen Journal Systems<p>La revista <em>Estudis de Literatura Oral Popular</em> neix des de l’<a href="http://www.arxiudefolklore.cat/">Arxiu de Folklore</a> del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (creat el 1994 i únic en el seu gènere vinculat a una universitat catalana) amb la voluntat d’esdevenir una plataforma de divulgació de la recerca en el terreny de la «literatura oral popular», una literatura que, des d’una perspectiva actual, entenem com a comunicació artística interactiva.</p> <p>El nom de la revista fa referència a aquella literatura oral (art verbal) que és popular (en el sentit anglès de <em>folk</em>) en tant que es troba present en la vida quotidiana de les persones que es comuniquen i interactuen, en el dia a dia, amb l’ús de missatges configurats artísticament. Aquesta literatura, que abasta gèneres diversos (rondalles, llegendes, acudits, anècdotes, cançons, proverbis…), s’ha transmès, i encara avui es transmet, majoritàriament de forma oral, tot i que les actuals tecnologies de la informació i de la comunicació també fan possible que circuli de forma no oral a través, per exemple, del telèfon mòbil, del correu electrònic i d’Internet.</p> <p> </p> <p><iframe src="https://www.youtube.com/embed/yuhqsKDzhnI" width="560" height="315" frameborder="0"></iframe></p>https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3695Contos do demo (xigante) parvo de Camarena2023-10-11T12:49:59+02:00Camiño Noia Camposemailfalso@glaux.es<p>Camarena Laucirica, Julio, Maxime Chevalier, José Luis Agúndez García, Ángel Hernández Fernández, Anselmo J. Sánchez Ferra. Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico. Volumen V. Cuentos del ogro tonto. Guadalajara: Palabras del candil, 2022, 352 p.</p>2023-12-01T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3696L’obra folklòrica d’Isidor Macabich2023-10-11T12:56:52+02:00Andreu Ramis Puig-Grosemailfalso@glaux.es<p>Gomila Pere, Joan: L’obra folklòrica d’Isidor Macabich. Eivissa: Miquel Costa editor, 2022, 150 p.</p>2023-12-19T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3697Quin llamp de rondalles!2023-10-11T13:01:39+02:00Emili Samper Pruneraemailfalso@glaux.es<p>Nolla Bertran, Rut: Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 176 p.</p>2023-12-19T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3698Sin ropa tendida2023-10-11T13:03:55+02:00Carme Oriol Carazoemail@email.com<p>Sánchez Ferra, Anselmo J.; Ángel Hernández Fernández (2021): Sin ropa tendida. Cuentos licenciosos de tradición oral. Introducción y edición de los autores. Ilustraciones de Antonio Vidal Máiquez. [Sin fecha ni lugar de edición] [2021], 481 p.</p>2023-12-20T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3215Presentació2023-10-11T11:30:04+02:00Emili Samper Pruneraemili.samper@urv.cat<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;" align="justify"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;">Presentem el número corresponent a l’any 2023 de la revista </span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;"><em>Estudis de Literatura Oral Popular</em></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: medium;">, que recull set estudis que analitzen aspectes tan diversos com tòpics lírics, sistemes semiòtics, cançons occitanes, vestimentes, recreacions literàries o tòpics meteorològics, tots en relació amb els estudis etnopoètics.</span></span></p>2023-12-20T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3219El pozo es mío: tópicos líricos en torno a los acuíferos en la tradición hispánica y en la árabe magrebí2023-10-11T11:38:40+02:00Óscar Abenójar Sanjuánoabenojar@colmex.mx<p>En la lírica ibèrica i iberoamericana, la majoria dels elements i els espais aquàtics tenen un significat translatiu lligat a la sexualitat o a la fertilitat. En algunes cobles populars, però, determinats enginys relacionats amb l’aigua —entre els quals hi ha els pous, les fonts o les sèquies— també poden designar, en clau metafòrica, els genitals femenins. Aquesta identificació no és exclusiva del repertori poeticomusical de la península Ibèrica: en el cançoner folklòric del nord-oest d’Àfrica, hi abunden així mateix les cançons tradicionals en què aquests mateixos aqüífers al·ludeixen a la vagina. En aquest treball es formula una hipòtesi que podria explicar per què aquests elements aquàtics poden evocar específicament el sexe femení. En la lírica ibèrica i iberoamericana, la majoria dels elements i els espais aquàtics tenen un significat translatiu lligat a la sexualitat o a la fertilitat. En algunes cobles populars, però, determinats enginys relacionats amb l’aigua —entre els quals hi ha els pous, les fonts o les sèquies— també poden designar, en clau metafòrica, els genitals femenins. Aquesta identificació no és exclusiva del repertori poeticomusical de la península Ibèrica: en el cançoner folklòric del nord-oest d’Àfrica, hi abunden així mateix les cançons tradicionals en què aquests mateixos aqüífers al·ludeixen a la vagina. En aquest treball es formula una hipòtesi que podria explicar per què aquests elements aquàtics poden evocar específicament el sexe femení. I, per exposar els indicis que han portat a aquesta deducció, es presenten els resultats d’una anàlisi dels trops al voltant dels sortidors, els canals i els dipòsits d’aigua del cançoner hispànic i de l’àrab magribí. Als primers apartats s’exposen i comenten els símbols i metàfores relacionats amb aquests aqüífers, i a la secció reservada a les conclusions s’interpreten les diferències en l’entorn paisatgístic en què apareixen integrats els pous, les fonts i les sèquies en les dues tradicions poètiques.</p>2023-12-20T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3220Poètica, paral·lelisme i sistemes semiòtics paralingüístics2023-10-11T11:46:42+02:00Joan A. Argenter I Giraltjargenter@iec.cat<p>Els estudis de Robet Lowth sobre el paral·lelisme en la poesia hebrea no solament van posar en qüestió la perspectiva occidental sobre allò que fa d’un vers un vers, sinó que van promoure’n una perspectiva etnopoètica. En aquest estudi es mostra primerament la naturalesa del paral·lelisme, la seva tipologia, la seva permeabilitat a través de la poesia i la prosa, el llenguatge escrit i l’oral, diversos gèneres verbals i comunicatius fins a la conversa ordinària i no planificada. També s’analitza el problema de la seqüencialitat i la simultaneïtat en el paral·lelisme.<br>Quant al llenguatge i els sistemes semiòtics paralingüístics, se’n presenten i analitzen tres casos distints: 1) La coexistència de llengües on l’una (damin) és parasitària de l’altra (lardil, a l’illa de Mornington, Austràlia). 2) La coexistència d’un llenguatge natural i un sistema de comunicació vocal parasitari: l’espanyol i el xiulet de La Gomera. 3) La coexistència de la llengua tonal dels evuzok (ewondo) i un llenguatge tamborinejat basat en la transmissió dels tons vocàlics dels mots. S’identifiquen les estratègies de desambiguació i es defensa que la relació entre aquests sistemes és analitzable com a paral·lelisme, com ho és la relació entre el nom, la divisa verbal i la divisa tamborinejada ewondo.</p>2023-12-19T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3222Les cançons occitanes obtingudes per Palmira Jaquetti i Maria Carbó a la Vall d’Aran. Assaig de regularització formal i aspectes lingüístics2023-10-11T11:53:57+02:00Aitor Carrera Baigetaitor.carrera@filcat.udl.cat<p>Aquest article s’interessa per les cançons en occità recollides per Palmira Jaquetti i Maria Carbó a la Vall d’Aran durant l’any 1925, a partir dels materials que van ser recollits per primera vegada per Oriol (2020). Com que el sistema de transcripció de les col·lectores no correspon a la grafia normativa actual, el primer objectiu és d’oferir-ne una versió regularitzada. Al mateix temps, però, aquest article també vol fer una lectura i una interpretació tan clares com sigui possible d’aquestes mateixes cançons i, per tant, mirar d’establir allò que Jaquetti i Carbó van sentir oralment a la Vall d’Aran independentment del fet que determinades composicions presentin eventuals variacions amb relació a altres versions en circulació i que alguns elements puguin semblar dubtosos o oferir més d’una interpretació. En comentarem igualment els fets lingüístics més remarcables, sobretot pel que fa al possible origen geogràfic de determinades peces que semblen tenir el seu origen en altres latituds occitanes o que presenten elements que no s’adiuen amb les característiques lingüístiques de les poblacions on han estat recollides. Tot plegat ens ha de permetre de conèixer més en detall no només els itineraris que poden haver seguit totes aquelles cançons en el context estrictament aranès, sinó també en un marc més ampli que tingui en compte àmplies zones del domini lingüístic occità.</p>2023-12-01T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3223Els vestits a les memòries de les missions de recerca de Palmira Jaquetti per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya2023-10-11T12:20:58+02:00Montserrat Garrich Riberamgarrich@ateneu.ub.edu<p>L’article se centra en la manera de vestir de la població catalana i les peces comunes que componen el vestit a partir de la informació continguda a les memòries de les missions de recerca de cançons que va fer Palmira Jaquetti (Barcelona, 21 de setembre de 1895 - Els Monjos, 8 de maig de 1963) per encàrrec de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en companyia de Maria Carbó, de Mercè Porta o d’Enric d’Aoust, entre el 1925 i el 1940. La informació es presenta agrupada en els apartats sobre els vestits de Palmira Jaquetti, els vestits dels homes, els vestits de les dones, els cabells, els vestits dels infants i la roba de la llar. Les memòries de les missions de recerca de Palmira Jaquetti constitueixen un testimoni rellevant de primera mà que documenta el canvi de manera de vestir entre 1926 i 1936, quan s’abandonen les peces d’ús habitual fins a finals del segle xix (calces, barretina, gec, gipó, etc.) i se substitueixen per altres que s’imposen (gorra, pantalons, brusa, etc.).</p>2023-12-19T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3207De Galatees a Ventafocs: les transformacions d’Eliza Doolitle i Dolores Mendoza2023-10-11T11:18:24+02:00Marta Gort I Paniellomarta.gort@urv.cat<p class="txtabstract">El motiu de la transformació de la figura femenina gaudeix d’una vasta trajectòria literària i es remunta al mite de Pigmalió recollit a les Metamorfosis, d’Ovidi, en el qual l’estàtua (Galatea) esdevé una dona de carn i ossos gràcies a la intervenció de la deessa Venus. Pel que fa a la literatura popular, una mutació similar es troba a la Ventafocs, la qual pateix una transformació física gràcies als poders màgics de la seva fada padrina. Pigmalió i La salvatge són dues reinterpretacions contemporànies del mite de Pigmalió que recullen, també, elements de la Ventafocs; aquest article se centra en la comparació del personatge de la Ventafocs amb les protagonistes d’aquestes dues obres inspirades en el mite de Pigmalió: Eliza, de Pygmalion, de George Bernard Shaw (1916), i Dolores Mendoza, de La salvatge, <a id="rref-25-3207" href="file:///C:/Users/publicaciones/Nextcloud2/ELOP-URV/ELOP-n12/02-Prueba-1/ELOP-n12-1-3207/ELOP-n12-1-3207.html#ref-25-3207">d’Isabel-Clara Simó (1993)</a>. Les dues protagonistes contemporànies muten en ser manipulades pels seus respectius Pigmalions, els quals ara són homes mortals i no tenen poders sobrenaturals. Aquesta recerca pretén analitzar, des d’una perspectiva de gènere, el tractament de les figures femenines tot parant atenció als paral·lelismes i dissimilituds presents entre les obres analitzades, la qual cosa, a més, posa també de relleu la pervivència dels mites clàssics i de la cultura popular en les narracions contemporànies.</p>2023-12-19T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3482The theme of the Old Woman and March in Greek folklore2023-10-11T12:39:44+02:00Marianthi Kaplanogloumkaplanog@phil.uoa.grEmmanouela Katrinakiekatrinaki@academyofathens.gr<p>La narració de la vella pastora que es burla del març i que és petrificada/congelada per aquest mes per castigar-la s’explica a diverses zones mediterrànies des de, com a mínim, el segle xvi. Grècia s’uneix a aquesta tradició amb dos tipus de llegenda, que es diferencien entre si pel que fa a la figura de la vella i al to còmic o tràgic de la narració. En aquestes dues branques cal afegir-hi una tercera narració escrita bizantina (segle xii), comentada pel bizantinòleg Ilias Anangnostakis, on també trobem la vella pastora irrespectuosa amb un paper diferent. Aquest tercer text, que probablement és una elaboració literària d’elements de llegendes orals, és un testimoni de l’època de la llegenda en la cultura grega i de l’aspecte mitològic de la protagonista femenina.<br>En aquest article examinarem les narracions orals gregues, així com alguns actes rituals que les acompanyen en diverses zones gregues, per entendre els usos d’aquestes llegendes i la visió del món que transmeten.</p>2023-12-19T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3694Variations in Folkloristic Discourse in the Nineteenth-Century Press: Cecilia Böhl de Faber (1796–1877), Joseph Mainzer (1801–1851), Adolf Glassbrenner (1810–1867)2023-10-11T12:42:29+02:00Christiane Schwabc.schwab@ekwee.uni-muenchen.de<p>Aquest article destaca les connexions entre la producció de coneixement folklorístic i un mercat de la impremta en expansió a l’Europa de mitjans del segle xix. Mirant els escrits folklorístics de diversos contextos geogràfics i socials, l’article se centra principalment en les diverses sensibilitats sociopolítiques i estètiques vinculades a l’augment de l’interès públic per les tradicions populars. Mentre Cecilia Böhl de Faber promogué una visió fortament idealitzadora i conservadora de les classes baixes del camp espanyol, les obres de Joseph Mainzer publicades a la premsa francesa abordaven el potencial creatiu del cant col·lectiu en contextos urbans, i Anton Glassbrenner perseguia il·lustrar l’esperit democràtic de les classes baixes de Berlín. L’article mostra que, malgrat que els tres autors van promoure l’exotització i l’estetització dels hàbits, contes i maneres de parlar aparentment «autèntics» del «folk», les seves opinions sobre el paper de les classes baixes dins de l’estructura social difereixen significativament. Tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació de masses a l’hora d’aplicar les concepcions col·lectives de la realitat i la identitat política al llarg del segle xix, aquest article crea noves perspectives sobre la producció de coneixement folklorístic en un context sociomediàtic i polític ampli.</p>2023-12-19T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3699XVII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics2023-10-11T13:14:18+02:00Margarida Coll Llompartemail@email.com<p>XVII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022). Homenatge a Josep Massot i Muntaner i Joan-Francesc López Casasnovas». Maó, 4-5 de novembre de 2022.</p>2023-12-20T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3700Tot recordant Josep M. Pujol2023-10-11T13:17:09+02:00Anna Gispert Magarolasemail@email.com<p class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;" align="justify">Jornades Acadèmiques Josep M. Pujol: lletra, relat i rei. Barcelona, 31 de gener i 1 de febrer de 2023.</p>2023-12-20T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literaturehttps://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3701VII Congresso Internacional do Romanceiro2023-10-11T13:21:35+02:00Emili Samper Pruneraemail@email.com<p>VII Congresso Internacional do Romanceiro em homenagem a Giuseppe Di Stefano. Lisboa, 10-12 de maig de 2023.</p>2023-12-20T00:00:00+01:00Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature