Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop <p>La revista <em>Estudis de Literatura Oral Popular</em> neix des de l’<a href="http://www.arxiudefolklore.cat/">Arxiu de Folklore</a> del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (creat el 1994 i únic en el seu gènere vinculat a una universitat catalana) amb la voluntat d’esdevenir una plataforma de divulgació de la recerca en el terreny de la «literatura oral popular», una literatura que, des d’una perspectiva actual, entenem com a comunicació artística interactiva.</p><p>El nom de la revista fa referència a aquella literatura oral (art verbal) que és popular (en el sentit anglès de <em>folk</em>) en tant que es troba present en la vida quotidiana de les persones que es comuniquen i interactuen, en el dia a dia, amb l’ús de missatges configurats artísticament. Aquesta literatura, que abasta gèneres diversos (rondalles, llegendes, acudits, anècdotes, cançons, proverbis…), s’ha transmès, i encara avui es transmet, majoritàriament de forma oral, tot i que les actuals tecnologies de la informació i de la comunicació també fan possible que circuli de forma no oral a través, per exemple, del telèfon mòbil, del correu electrònic i d’Internet.</p><iframe src="https://www.youtube.com/embed/yuhqsKDzhnI" frameborder="0" width="560" height="315"></iframe> ca-ES Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/" target="_new">Llicència d’atribució de Creative Commons</a> que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.</li><br /><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><br /><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</ol> folk@urv.cat (Direcció) publicacions@urv.cat (Suport tècnic) Mon, 14 Dec 2020 09:20:52 +0000 OJS 3.3.0.8 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 Presentació https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2982 <p>Després de vuit números publicats de la revista, cadascun d’ells dedicat de manera monogràfica a un tema d’estudi de la literatura oral popular, en aquest novè acollim treballs diversos que no estan acotats a un aspecte específic.</p> Emili Samper Prunera Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2982 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 Notícies https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2995 <ul><li>XV Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics</li><li>Any Palmira Jaquetti</li></ul> Josep Marqués Meseguer, Sílvia Veà Vila Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2995 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 El Fort Farell segons Francesc Maspons https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2983 <p>Tant la versió de «Lo Fort Farell» de Francesc Maspons com les que la seguiren, més que no pas en llegenda consisteixen en un seguit d’anècdotes atribuïdes a l’heroi, tal com haurien pogut ser atribuïdes a qualsevol altre gegant bo. O a qualsevol home fort, veritablement fort. Recorden en efecte les aventures d’El Fuerte de Ocháran, d’Antonio de Trueba, o del popular Xic de Vaquerisses; i les gestes de Samsó, les proves d’Hèrcules, les mesures de Goliat i altres gegants de l’Antic Testament. A través del seu personal mètode historicocomparatiu, Maspons vol analitzar científicament quin lloc ocupa la nostra llegenda dins del llegendari indoeuropeu. I li sembla trobar-ne els orígens entre els pobles del Nord o germànics, tot deixant de banda el llegat romà i fins i tot bíblic. Mentre Maspons escrivia tot això, però, encara no havia estat difosa a Europa l’Epopeia de Gilgameix, heroi que es remunta al III mil·lenni aC i que no deixa de personificar… precedents llegendes.</p> Joan Armangué i Herrero Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2983 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 Tata Vasco y Tata Lázaro: dos héroes culturales en la tradición oral michoacana https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2984 <p>Los personajes de Vasco de Quiroga y Lázaro Cárdenas aparecen con frecuencia como héroes culturales en la narrativa oral de la zona lacustre del estado de Michoacán, en México. Este artículo presenta y estudia una serie de relatos orales documentados en trabajo de campo entre el 2013 y el 2018 en esa zona, para analizar cómo se caracteriza a los personajes y cómo están estructuradas esas narrativas. En ellas los personajes cumplen una serie de funciones propias del héroe cultural: son ordenadores del mundo humano, fundadores de lugares y distribuidores de los bienes y los oficios. El artículo propone que los personajes de Quiroga y Cárdenas conforman una dualidad simbólica en la narrativa, que cumple también con la función de dar estructura al tiempo histórico en la memoria de las comunidades.</p><p>***</p><p>Els personatges de Vasco de Quiroga i Lázaro Cárdenas apareixen amb freqüència com a herois culturals a la narrativa oral de la zona lacustre de l’estat de Michoacán, a Mèxic. Aquest article presenta i estudia una sèrie de relats orals documentats en treball de camp entre el 2013 i el 2018 en aquesta zona, per analitzar com es caracteritzen els personatges i com estan estructurades aquestes narracions. En aquestes els personatges compleixen una sèrie de funcions pròpies de l’heroi cultural: són ordenadors del món humà, fundadors de llocs i distribuïdors dels béns i els oficis. L’article proposa que els personatges de Quiroga i Cárdenas conformen una dualitat simbòlica en la narrativa, que compleix també amb la funció de donar estructura al temps històric en la memòria de les comunitats.</p> Santiago Cortés Hernández Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2984 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 D’Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per a la sirena https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2985 <p><em>La veu de la sirena</em> (2015), de Carme Riera, adopta com a text de referència —o hipotext— el conte tradicional de «La sireneta», fixat per Hans Christian Andersen (1837). Aquest estudi caracteritza la relació dialèctica que estableixen sengles obres des del punt de vista de les teoritzacions de Gérard Genette (1982) sobre la hipertextualitat. Riera reconeix obertament el text d’Andersen com a referent alhora que en canvia el sistema de valors subjacent. S’apropia del conte cla ssic per a subvertir-lo i sotmetre’l així a una alteració ideolo gica interessada. El text resultant esdevé un títol original dins de l’àmplia trajectòria de l’escriptora mallorquina i projecta, així mateix, moltes de les constants de la seua literatura.</p> Mireia Ferrando Simón Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2985 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 La cançó popular de la Cerdanya i el teatre de Jordi Pere Cerdà https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2986 <p>Jordi Pere Cerdà (pseudònim d’Antoni Cayrol) va ser un poeta, narrador i dramaturg català que va néixer en un poble dels Pirineus francesos i que va viure tota la vida a França. Als anys cinquanta es va interessar per les cançons populars de la Cerdanya i va preparar un cançoner, editat pòstumament. Cerdà va trobar en aquests cants uns perfectes models de llengua per crear literatura en el català rossellonès que feia servir. Com a director d’escena, va integrar cants populars en els seus muntatges per despertar la consciència de pertinença a una mateixa comunitat (d’actors i espectadors) i per valorar l’herència tradicional. Així mateix, com a dramaturg va fer que els seus personatges cantessin cants d’estil tradicional, amb temes i situacions pròpies de les cançons populars, i amb funcions literàries diferents.</p> Jordi Julià i Garriga Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2986 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 Les tres Maries de Jordi Pere Cerdà. Emigració i refugis pirinencs en el folklore i l’art contemporani https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2987 <p>A <em>Contalles de Cerdanya</em> (1961), el poeta, dramaturg, narrador i folklorista nord-català Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011) recull la rondalla <em>Les tres Maries</em>, que explica les penúries que hagueren de travessar tres dones que fugien del seu país d’origen. La seua arribada als poblats pirinencs fou igualment dura pel fet de ser estrangeres, un tret que entronca amb la duresa que patí la població que s’exilià creuant la frontera francoespanyola tant a la Retirada (1939) com amb l’ocupació alemanya de França a la Segona Guerra Mundial. Cayrol, compromès amb la Resistència francesa, recrea una contalla que permet establir paral·lelismes entre la història viscuda per l’autor i el relat tradicional i literari. Així, aquest estudi s’interessa per mostrar i interpretar el conte de <em>Les tres Maries</em> dins aquest context històric, cultural i geogràfic. A més, també s’analitzarà la relació entre el relat popular i la documentació existent sobre els llocs de culte religiós al Pirineu. Finalment, es compararan altres texts de Cerdà i obres escultòriques d’Arístides Maillol amb la contalla de <em>Les tres Maries</em> per tal de reflexionar sobre el concepte de refugi i sobre l’interès d’establir relacions més obertes entre les societats i entre aquestes i la natura.</p> Josep Marqués Meseguer Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2987 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 Cartes de Palmira Jaquetti a Rafael Patxot i Jubert (1938–1939) https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2988 <p>Aquest treball es basa en nou cartes, inèdites i desconegudes fins ara, procedents d’un arxiu privat, adreçades per la professora, poeta i folklorista Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 – els Monjos, 1963) al gran mecenes català Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). Escrites el 1938 i el 1939, durant els anys finals de la guerra civil espanyola, ens permeten de conèixer tot un seguit de detalls nous sobre la malaltia crònica que va patir Jaquetti des del 1934 i sobre les seves vicissituds biogràfiques. Abandonada pel seu marit el 1937, va poder sortir de l’hospital el 1938 i de seguida es va reincorporar a l’Institut Pi i Margall de Barcelona, on ensenyava francès. Gran col·laboradora de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot, va aconseguir un permís per traslladar-se durant una temporada d’estiu a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Va poder dur-ho a terme, però el seu estat de salut l’obligà a dedicar- se només al descans. En acabar la guerra, fou sotmesa a un expedient de depuració, resolt el 1941 d’una manera relativament benigna. Malgrat la repressió franquista, va continuar encara les seves recerques folklòriques —que l’havien duta a recollir deu mil cançons populars catalanes—, tant a la vall d’Aran com en sis asils de Barcelona.</p> Josep Massot i Muntaner Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2988 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 Notes sobre una versió d’«El fals testimoni» recollida a Calafell https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2989 <p>El propòsit d’aquest treball és destacar els aspectes comuns i les diferències en una versió tradicional d’«El fals testimoni» (IGRH 0446) recollida a Calafell (Baix Penedès). «El fals testimoni» narra un infame <em>crim per honra</em> executat per un marit ofès, que aquí s’anomena comte Flores, després d’haver cregut l’acusació calumniosa de la reina sobre la infidelitat de la comtessa, per les suposades relacions d’aquesta amb el rei. El relat termina quan el monarca coneix l’assassinat de la seva estimada i, en conseqüència, ordena la mort immediata dels dos responsables, la reina i el comte. La versió que examinem va ser comunicada cap al 1980 per la Sra. Carme Pedro Guinovart (1917–2003), filla d’aquella vila costanera, a un familiar seu, el metge Fermí Alari Pons, un conegut investigador de la cultura local. Encara que el text de Calafell presenti alguna fissura estructural, serveix per recordar que totes les versions són útils d’igual manera per tal d’establir el corpus d’un romanç, així com la seva distribució geogràfica.</p> Salvador Rebés Molina Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2989 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 La ruta «Espais llegendaris de Tarragona»: quan la llegenda torna a la ciutat https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2990 <p>«Espais llegendaris de Tarragona» és una ruta que recorre cinc espais emblemàtics de la ciutat que han estat escenari d’una llegenda. L’activitat s’inclou dins la cinquena edició de «La ciutat a cau d’orella», un cicle d’activitats que parteix de l’oralitat per oferir activitats adreçades als més joves, organitzat per la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili i l’Escola de Lletres. Aquest article recull l’experiència d’aquesta ruta, adreçada a un públic familiar, i explica la seva gestació en el marc de l’esmentat cicle així com els canvis produïts en les successives edicions, fruit de canvis diversos, com el públic al qual es dirigeix, la seva durada o els espais visitats. En annex s’inclouen imatges dels espais visitats, així com els textos utilitzats com a punt de partida per a la seva elaboració procedents del llibre <em>Llegendes de Tarragona</em>.</p> Emili Samper Prunera Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2990 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 What a Wonderful World of Legends! https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2991 <p>Kalmre, Eda: <em>What a Wonderful World of Legends! Articles on rumours and legends</em>. Tartu: ELM Scholarly Press, 2018, 306 p.</p> Emili Samper Prunera Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2991 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 Texto y contexto. Los géneros del folklore oral en Olvera y Alpandeire https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2992 <p>Del Río Cabrera, Juan Antonio: <em>Texto y contexto. Los géneros del folklore oral en Olvera y Alpandeire</em>. UNED, 2015, 879 p.</p> David Mañero Lozano Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2992 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 La llegenda https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2993 <p>Sunyer, Magí; Emili Samper (eds.): <em>La llegenda</em>. Estudis Catalans 9. Kassel: Edition Reichenberger, 2019, 250 p.</p> Tomàs Vibot Railakari Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2993 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000 Contes d’Aubrac https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2994 <p>Tenèze, Marie-Louise; Alain Rudelle: <em>Contes d’Aubrac</em>. Édition bilingue occitan- français établie par Josiane Bru et Jean Eygun. Toulouse : Letras d’òc, 2019, 368 p.</p> Bénédicte Bonnemason Drets d'autor (c) 2020 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/2994 Mon, 14 Dec 2020 00:00:00 +0000