Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature

Notícies

Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

Poéticas de la Oralidad
Mirades interdisciplinàries sobre la llegenda i el mite
XVI Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics
Homenatge a Josep Massot i Muntaner amb motiu del seu 80è aniversari

Prague ghostlore of the late 19th century. Suburban ghosts between moral panic and vernacular spectacle

Petr Janeček — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

A mitjans de la dècada de 1870, l’onada de fantasmes urbans populars als espais públics va arrasar Europa, incloent Park Ghost a Sheffield el 1873 i Westminster Christ Church Ghost a Londres el 1874. A principis de desembre de 1874, va néixer probablement el fantasma txec més famós: l’aparició de Podskalí (Podskalské strašidlo), seguida de fantasmes similars però menys populars que van aparèixer als barris industrials de la classe treballadora de Praga el 1876 i el 1907, respectivament. El document, que analitza articles periodístics d’època que tracten sobre aquests fantasmes i les seves representacions posteriors a la cultura popular txeca, intenta interpretar aquests fenòmens com a variants locals dels anomenats «fantasmes vaguejadors», és a dir, un tipus peculiar de fantasma suburbà documentat per la investigació historiogràfica actual del fantasma del segle xix a Anglaterra. Seguint aquesta interpretació, l’article intenta mostrar com aquests fantasmes de Praga eren utilitzats socialment per dues pràctiques culturals completament diferents. Per a la gent de la classe obrera, aquests embruixats eren utilitzats com a espectacles vernacles i festes improvisades relacionades amb bromes, una ocupació simbòlica de l’espai públic i el nacionalisme txec. Per a la gent de classe mitjana i els diaris d’època lleials a l’Imperi Austrohongarès, les turbes rebels que convergeixen als llocs de suposats embruixaments representaven una amenaça per a les normes socials establertes i desencadenaven tant pànics morals com menyspreu públic dels «caçadors de fantasmes». No obstant això, aquesta actitud va canviar molt ràpidament quan aquests fets van entrar a la cultura popular en forma de cançons i, posteriorment, de memòries i literatura. Des de la Belle Époque a principis del segle xx, aquests famosos embruixats de Praga es van convertir en un element bàsic de l’enyorança nostàlgica de les últimes dècades de l’Imperi Austrohongarès abans de la Primera Guerra Mundial.

Nature Returns: Dolphins and Dinosaurs. On Fake News, Photoshop Urban Legends and Memes during the COVID-19 Lockdown

Eda Kalmre — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

L’article traça un rastre narratiu alimentat per publicacions i notícies falses a les xarxes socials durant els primers mesos de la quarantena de la COVID-19 sobre com la reducció de la contaminació causada per la quarantena suposadament tindria un efecte positiu en el medi ambient i la natura es recuperaria. L’estudi aporta llum al context del tema i observa el canvi de la retòrica a través de les matrius culturals de diversos gèneres. La discussió rau en el fet de si una imatge és capaç d’explicar una història creïble. Si aquest és el cas, quina relació hi ha entre context, veritat i retòrica i quin paper hi juga l’humor en tot això? Pel que fa a aquest tema, però, és fàcil observar com la visibilitat, que en les fake news forma part de la retòrica de la veritat, ja que el text va acompanyat d’una fotografia que representa l’esdeveniment, s’ha transformat en la crítica vernacular de la mateixa veritat. Pel que fa al material que es presenta aquí, un investigador de llegenda contemporània no pot ignorar els motius de llegenda utilitzats en les narracions visuals virals conegudes com mems.

THE NIGERIAN SCAM 2.0 How an improved online scam trick made an unsuspecting Dutch man over 20,000 euros poorer

Theo Meder — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

Aquest article estudia un cas d’estafa nigeriana experimentat de primera mà pel seu autor. El dimarts 10 de juliol de 2018 va rebre una sol·licitud d’amistat a Facebook d’algú anomenat Robert Batterman, aparentment un advocat gran de Londres. No coneixia l’home, però va veure que Batterman també era amic de dos dels seus amics de Facebook holandesos de confiança en aquell moment, així que li va semblar bé i va acceptar la sol·licitud d’amistat. Més tard, va rebre un missatge a través de Messenger d’aquest Batterman en neerlandès parlant sobre «alguna cosa important per parlar amb tu».

Un amic holandès de Facebook va rebre un missatge semblant, però ara sobre «el difunt Alain Schaap». Tots dos es van adonar que això devia ser una estafa nigeriana. L’autor va decidir esbrinar més coses sobre aquest advocat britànic i va posar un avís sobre aquesta estafa a Internet l’endemà. Tres setmanes després, va rebre un correu electrònic d’un holandès que li deia que havia vist el seu avís una mica massa tard. Aquest holandès ja havia perdut una quantitat considerable de diners i estava disposat a explicar-li què havia passat.

‘Localised’ and ‘unlocated’ contemporary legends and their function on the Greek internet

Aphrodite-Lidia Nounanaki, Rea Kakampoura — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

Se sap que les llegendes contemporànies solen funcionar com a mitjà per sostenir les maneres imperants i les normes socials dominants. Així, se situen a prop del moment i el lloc de l’acció narrativa. En connectar-se a un lloc conegut determinat, és a dir, localitzar-se, promouen una sensació de plausibilitat.

No obstant això, entre les llegendes que es troben a la Internet grega, poques històries relacionen l’esdeveniment narrat amb un lloc concret. La majoria de les llegendes conegudes es transmeten sense cap referència espacial i temporal. Després d’haver perdut la connexió amb llocs concrets, esdevenen, per tant, «no localitzades». De fet, la majoria de les llegendes contemporànies reconegudes que circulen a la xarxa grega solen ser representades com a incidents terrorífics que succeeixen a persones aleatòries en moments i llocs no especificats.

Què suposa la pèrdua de la localitat per a la funció del gènere si va ser un dels elements clau que va convertir les llegendes modernes en històries possibles i versemblants? Contes? Com sembla que funcionen en línia? Encara existeixen històries localitzades? I si ho fan, la localitat millora la funció que ja tenen o finalment perd el seu impacte?

Politics, folklore and humour: the case of Sant Esteve de les Roures

Emili Samper Prunera — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

Després de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, la Guàrdia Civil va enviar al Tribunal Suprem un informe amb la relació d’actes de suposada violència contra els cossos policials que s’havien enviat a Catalunya per evitar-ne la celebració. Segons aquest informe, l’escenari dels episodis més violents havia estat el poble de Sant Esteve de les Roures, una població inexistent. A partir d’aquell moment i de manera vertiginosa, Sant Esteve de les Roures va cobrar vida a Internet, amb la creació de perfils que mostraven tots els serveis i les entitats d’aquest poble de 750.000 habitants presidit per l’alcalde Josep Orni. El propòsit d’aquest article és resseguir la creació espontània i popular d’aquest poble inventat per la Guàrdia Civil com a exemple de creativitat i gestió d’una crisi política mitjançant l’humor.

Folklore Concepts: Histories and Critiques

Jaume Guiscafrè Danús — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

BEN-AMOS Dan. Folklore Concepts: Histories and Critiques. Edited by Henry Glassie and Elliott Oring. Bloomington: Indiana University Press, 2020, xxi + 234 pàgines.

Cuentos del Sáhara Argelino recogidos por el P. Yves Alliaume

Marina Sanfilippo — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

MOSCOCO GARCÍA, Francisco: Cuentos del Sáhara Argelino recogidos por el P. Yves Alliaume. Estudio y edición bilingüe árabe argelino del Sáhara español de los tex- tos por F. Moscoso García. Colección Textos semíticos, Serie Arábica 1. Córdoba: UCOPress, 2021, 256 p.

Catalogue of Galician Folktales

Emili Samper Prunera — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

NOIA CAMPOS, Camiño: Catalogue of Galician Folktales. Folklore Fellows’ Communications 322. Hèlsinki: The Kalevala Society, 2021, 318 p.

Manual d’oralitat en set jornades i set contes

Tània Muñoz Marzà — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

ROS, Roser: Manual d’oralitat en set jornades i set contes. Barcelona: Tantàgora, 2020, 148 p.

Corpus de fraseologia de les Illes Balears. Classificació, descripció i contextualització

Maria Conca Martínez — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

SAGRERA ANTICH, Bàrbara: Corpus de fraseologia de les Illes Balears. Classificació, descripció i contextualització. Manacor: Edicions Mondellibres, abril 2019, segona edició: octubre 2019, 786 p.

Presentació

Emili Samper Prunera — Mon, 09 Jan 2023 00:00:00 +0000

Aquest onzè número de la revista inclou un monogràfic sobre les llegendes contemporànies i està format per cinc articles que evidencien especialment les formes que van més enllà d’aquest gènere narratiu i que troben en les formes actuals de comunicació el millor espai on moure’s, difondre’s i expandir-se, reflectint, alhora, tot allò que ens preocupa avui dia.