Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature https://revistes.urv.cat/index.php/elop <p>La revista <em>Estudis de Literatura Oral Popular</em> neix des de l’<a href="http://www.arxiudefolklore.cat/">Arxiu de Folklore</a> del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (creat el 1994 i únic en el seu gènere vinculat a una universitat catalana) amb la voluntat d’esdevenir una plataforma de divulgació de la recerca en el terreny de la «literatura oral popular», una literatura que, des d’una perspectiva actual, entenem com a comunicació artística interactiva.</p><p>El nom de la revista fa referència a aquella literatura oral (art verbal) que és popular (en el sentit anglès de <em>folk</em>) en tant que es troba present en la vida quotidiana de les persones que es comuniquen i interactuen, en el dia a dia, amb l’ús de missatges configurats artísticament. Aquesta literatura, que abasta gèneres diversos (rondalles, llegendes, acudits, anècdotes, cançons, proverbis…), s’ha transmès, i encara avui es transmet, majoritàriament de forma oral, tot i que les actuals tecnologies de la informació i de la comunicació també fan possible que circuli de forma no oral a través, per exemple, del telèfon mòbil, del correu electrònic i d’Internet.</p><iframe src="https://www.youtube.com/embed/yuhqsKDzhnI" frameborder="0" width="560" height="315"></iframe> Publicacions URV ca-ES Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature 2014-7996 Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/" target="_new">Llicència d’atribució de Creative Commons</a> que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.</li><br /><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><br /><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</ol> El libro de los huertos en flor https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3256 <div class="page" title="Page 1"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Al-Garnāṭi, Ibn ʿĀṣim: El libro de los huertos en flor (ḥadāʾiq al-azāhir). Cuentos, refranes y anécdotas de la Granada nazarí. Traducción, estudio preliminar y notas de Desirée López Bernal. Granada: Editorial Universidad de Granada, 2019, 573 págs.</p> </div> </div> </div> Francisco Moscoso García Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 203 206 10.17345/elop2021203-206 Veus del passat https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3257 <div class="page" title="Page 1"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Miralles i Monserrat, Joan: <em>Veus del passa</em>t. Biblioteca Càtedra Unesco VI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2019, 242 p.</p> </div> </div> </div> Montserrat Soronellas Masdeu Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 207 210 10.17345/elop2021207-210 Dictionaries as Sources of Folklore Data https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3258 <p>Roper, Jonathan (ed.): <em>Dictionaries as Sources of Folklore Data</em>. Folklore Fellows Communications 321. Helsinki: Academia Scientiarum Fennica, 2020, 246 p.</p> David Hopkin Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 211 215 10.17345/elop2021211-215 Una història de la literatura popular valenciana https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3259 <div class="page" title="Page 1"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Vidal, Vicent: <em>Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019)</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 262 p.</p> </div> </div> </div> Alexandre Bataller Català Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 216 220 10.17345/elop2021216-220 Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3260 <div class="page" title="Page 1"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Villalba Arasa, Laura: <em>Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles</em>. Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú 29. Barcelona: Ajuntament de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, 209 p.</p> </div> </div> </div> Caterina Valriu Llinàs Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 221 222 10.17345/elop2021221-222 Notícies https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3261 <div class="page" title="Page 1"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Jornada de la Càtedra Baixeras dedicada a Palmira Jaquetti - </p> <div class="page" title="Page 4"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Perspectives on Contemporary Legend</p> </div> </div> </div> </div> </div> </div> Sílvia Veà Vila Petr Janeček Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 225 230 10.17345/elop2021225-230 Presentació https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3245 <div class="page" title="Page 5"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Després de nou anys de publicació ininterrompuda dels <em>Estudis de Literatura Oral Popular</em>, presentem el desè número de la revista que recull, precisament, deu estudis de temàtica i procediments d’anàlisi diferents que tenen en comp- te la cançó, la llegenda, la figura de la dona, la narració professional, la folklorista Palmira Jaquetti i el conreu del folklore.</p> </div> </div> </div> </div> Emili Samper Prunera Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 5 8 10.17345/elop20215-8 Mapes cantats https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3246 <div class="page" title="Page 11"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Un <em>mapa cantat</em> és una cançó que construeix narrativament, a través dels noms dels llocs, una determinada percepció ordenada i memoritzable d’un espai geogràfic —un país, una vall o un trajecte més llarg. En la tradició oral catalana hi ha un cert nombre de cançons d’aquesta mena, però fins ara no havien estat observades des d’aquest punt de vista. L’article n’estudia alguns exemples i en mostra tres procediments d’estructuració, alhora que indaga en la profunditat històrica d’aquest recurs oral, al qual, fins ara, s’ha atorgat molt poc esment.</p> </div> </div> </div> </div> Jaume Ayats i Abeyà Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 11 30 10.17345/elop202111-30 Collecte roussillonnaise de l’été 1930 pour l’OCPC : les documents inédits de Pierre et Marcel Fouché https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3247 <div class="page" title="Page 31"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>A la fin de l’été 1930, le célèbre linguiste français Pierre Fouché et son frère Marcel envoient au secrétariat de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), à Barcelone, le produit de la collecte de chansons traditionnelles roussillonnaises qu’ils viennent d’effectuer dans le cadre des différentes missions de collectage dans les Pays Catalans. 73 chansons seront éditées en 2010 au titre de la mission en Roussillon. En réalité, c’est un total de 212 pièces que contenait le recueil envoyé par les frères Fouché dont les deuxtiers sont à ce jour encore inconnus. L’objectif de cet article est de faire une présentation générale du recueil dans sa forme et son contenu: composition, inventaire et classification des chansons, longueur, intitulés, sources écrites et orales. Le recueil ne comportait pas de mémoire de recherche tel que stipulé par l’OCPC, c’est donc une étude quelque peu à l’aveugle qui est ici entreprise, et qui ne sera possible qu’à la faveur des observations données ici et là par Pierre Fouché.</p> <p>***</p> <div class="page" title="Page 32"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>A finals de l’estiu de 1930, el famós lingüista francès Pierre Fouché i el seu germà Marcel van enviar a la secretaria de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) a Barcelona la seva col·lecta de cançons tradicionals del Rosselló realitzada en el marc de les missions de l’OCPC per tots els Països Catalans. El 2010, es publicaran 73 cançons el 2010. En realitat, a la col·lecta enviada pels germans Fouché hi havia un total de 212 peces les dues terceres parts de les quals encara es desconeixen. L’objectiu d’aquest article és fer una presentació general del recull en la seva forma i contingut: composició, inventari i classificació de cançons, extensió, títols, fonts escrites i orals. L’entrega dels Fouché no incloïa cap memòria de recerca tal i com s’estipulava en les consignes de l’OCPC, de manera que es tracta d’un estudi una mica a cegues que s’està duent a terme aquí i que només és possible gràcies a les poques observacions donades aquí i allà per Pierre Fouché.</p> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </div> Martine Berthelot Puig-Moreno Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 31 49 10.17345/elop202131-49 La llegenda de Muhàmmad V i la lluna: una interpretació política https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3248 <div class="page" title="Page 51"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Aquesta investigació té com objectiu analitzar una de les variants del relat «L’home de la lluna» del tipus 751E* del catàleg d’Aarne, Thompson i Uther (ATU). Concretament la que es va produir al Marroc, una nit quan va aparèixer reflectida sobre la lluna plena la cara del rei Muhàmmad V del Marroc, les diferents versions que existeixen i com aquesta ens ha arribat a l’actualitat, fins i tot amb un altre protagonista de la política marroquina.</p> <p>El treball vol mostrar la relació que va existir entre la llegenda del monarca marroquí i la significació política que va tenir en un moment convuls per al país com foren els darrers anys del règim del Protectorat, imposat per França i Espanya, quan Muhàmmad V fou deportat primer a Còrsega i després a Madagascar.</p> <p>Per tant, l’objectiu d’aquesta investigació és doble. D’una banda, entendre el context polític, social i cultural en què es va produir, i entendre el que va significar aquesta llegenda tenint en compte la tradició islàmica del país. I, de l’altra, veure com allò fou un element clau per a la consolidació de la figura de Muhàmmad V com un dels principals líders del moviment anticolonialista, al Marroc i en tot el Tercer Món, i en el nou estat, després de 1956, quan es va aconseguir la independència.</p> </div> </div> </div> </div> Jaume Camps Girona Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 51 60 10.17345/elop202151-60 Entre formes narratives, croyances et rituels : la légende dans le folklore grec contemporain https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3249 <div class="page" title="Page 61"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Dans la tradition orale grecque, la légende manifeste sa présence à plusieurs niveaux de l’expression populaire. A partir de la collection des Légendes (Paradosis) de Nikolaos Politis (1904) et du Catalogue des Contes Merveilleux Grecs de Georgios Megas (publié dans FF Communications No. 303) d’une part, d’un corpus de récits recueillis au cours de mon travail de terrain, de l’autre, j’étudierai certains aspects de la formation et de la transmission des légendes par les narrateurs grecs, surtout leur tendance à la formation de récits hybrides. Dans la première partie de l’article, la théorie des genres narratifs est présentée, contribuant à percevoir la littérature orale comme une forme de création aussi variée que les événements communicatifs et les contextes sociaux où elle s’insère. Dans la deuxième partie, la légende, comme genre, est étudiée selon ses aspects narratifs, tels qu’ils sont perçus, créés et transmis par les narrateurs de la Grèce contemporaine. Trois récits oraux spécifiques sont présentés: deux provenant d’un milieu rural, « L’homme en quête de son épouse disparue » (ATU 400) + raconté parmi les bergers de l’île de Naxos (dans la mer Égée) et « La bonne fille et la mauvaise fille au moulin » (Megas 480B), raconté parmi les femmes dans les veillées de filage dans les communautés de la Grèce du nord (Macédoine et Thrace), tandis que la troisième narration, « Saint Phanourios et sa mère » (ATU 804) est diffusée en milieu urbain parmi ceux qui pratiquent la coutume de phanouropita. L’étude est limité uniquement aux récits oraux.</p> <p>***</p> <div class="page" title="Page 62"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>En la tradició oral grega, la llegenda es manifesta en diverses pràctiques de comunicació. Aquest article estudia, a partir de la col·lecció de Llegendes (Paradosis) de Nikolaos Politis (1904) i del Catalog of Greek Magic Folktales de Georgios Megas (publicat a FF Communications núm. 303), així com d’un corpus d’històries recollides durant el meu treball de camp, la formació i transmissió de llegendes pels narradors populars grecs, especialment la seva tendència a la formació d’històries híbrides. A la primera part de l’article, el marc teòric parteix de les teories folklorístiques dels gèneres narratius, que contribueixen a veure la literatura oral no com una sèrie de textos fixos i aïllats, sinó com una forma de creació tan variada com els esdeveniments comunicatius i les circumstàncies socials en què es troben inserits. A la segona part, la llegenda s’estudia segons els seus propis termes genèrics, tal com es percep, crea i transmet pels narradors populars de la Grècia contemporània. Es presenten tres narracions orals específiques: dues provinents d’un entorn rural, «L’home que busca la seva dona perduda» (ATU 400) + «El truc de Caront (ATU 821A * / Megas 821C *)» tal com es narra entre els pastors de l’illa de Naxos (mar Egeu) i «La noia bona i la dolenta al molí» (Megas 480B) segons es narra entre les dones que giraven al nord de Grècia (Macedònia i Tràcia), mentre que la tercera, «Sant Phanourios i la seva mare» »(ATU 804) circula principalment en entorns urbans, entre els que practiquen el costum de phanouropita. L’estudi es limita al context primari de l’oralitat en relació amb el context social, cultural i religiós de la recitació.</p> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </div> Marianthi Kaplanoglou Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 61 76 10.17345/elop202161-76 El empoderamiento de las mujeres versolaris en Euskal Herria https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3250 <div class="page" title="Page 1"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>A comienzos del siglo XX, salvo raras excepciones, se conocían mujeres versolaris en el mundo del bertsolarismo. Datos de 2014 confirman que son mujeres el 48% de las participantes en escuelas infantiles de bertso, el 26% de las inscritas en las escuelas de adultos y el 20% de las presentes en la plaza. En un siglo ha cambiado radicalmente la presencia de las mujeres en el bertsolarismo. Este artículo incide en los factores que han llevado a estas versolaris del silencio a cantar con una voz propia. Los motivos principales de estos cambios son la creación de la Asociación de Amigos del Bertsolarismo, el desarrollo de las escuelas de bertsos y el feminismo. Investigamos las iniciativas de estas versolaris y consideramos varias estrategias iniciadas por la Comisión de Género perteneciente a la Asociación de Amigos del Bertsolarismo. Las mujeres están movilizando un área masculina desde hace 200 años. Lo más notable es que en las últimas tres décadas, por iniciativa de las versolaris o por influencia de la Comisión de Género perteneciente a la Asociación de Amigos de Bertsolarismo, las versolaris están visibilizándose y empoderándose. Usamos el método cualitativo para esta investigación por medio de las entrevistas, y así se recogen 25 voces representativas de ese proceso de empoderamiento.</p> <p>***</p> <div class="page" title="Page 2"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>A començaments del segle XX, excepte rares excepcions, es coneixien dones bertsolaris al món del bertsolarisme. Dades de 2014 confirmen que són dones el 48% de les participants en escoles infantils de vers, el 26% de les inscrites a les escoles d’adults i el 20% de les presents a la plaça. En un segle ha canviat radicalment la presència de les dones en el bertsolarisme. Aquest article incideix en els factors que han portat a aquestes bertsolaris del silenci a cantar amb una veu pròpia. Els motius principals d’aquests canvis són la creació de l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, el desenvolupament de les escoles de bertsos i el feminisme. Investiguem les iniciatives d’aquestes bertsolaris i considerem diverses estratègies iniciades per la Comissió de Gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme. Les dones estan mobilitzant una àrea masculina des de fa 200 anys. El més notable és que en les últimes tres dècades, per iniciativa de les bertsolaris o per influència de la Comissió de gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, les bertsolaris estan fent-se visibles i s’empoderen. Fem servir el mètode qualitatiu per a aquesta investigació per mitjà de les entrevistes, i així es recullen 25 veus representatives d’aquest procés d’empoderament.</p> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </div> Gema Lasarte Leonet María Teresa Vizcarra Morales Andrea Perales-Fernández-de-Gamboa Ana Isabel Ugalde Gorostiza Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 77 99 10.17345/elop202177-99 La narració oral professional: una proposta d’anàlisi des de l’etnopoètica https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3251 <div class="page" title="Page 1"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>La narració oral professional és una disciplina escènica que consisteix a explicar històries de viva veu a un públic. Aquest ofici artístic conviu amb la narració oral espontània i quotidiana i ha desenvolupat uns trets concrets en els darrers anys. L’article proposa la utilització de les darreres aportacions en els àmbits del folklore i l’etnopoètica com a marc interpretatiu adient per a l’estudi de la narració oral professional. En aquest sentit estudiem la relació entre la narració oral professional i el folklore entès com a comunicació artística en un grup petit i l’etnopoètica com a branca del folklore que estudia l’art verbal. A continuació, examinem el repertori dels narradors orals professionals en funció del sistema de gèneres i la relació entre l’artista i el públic. Aquesta anàlisi indica que el repertori dels narradors és molt variat. D’altra banda, s’adverteix que la relació amb el públic és un dels factors determinants en la tria d’un gènere o relat. Finalment, analitzem el treball artístic que es realitza amb aquest repertori, especialment pel que fa a la relació entre oralitat i escriptura.</p> </div> </div> </div> </div> Tània Muñoz Marzá Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 101 117 10.17345/elop2021101-117 Folklore i excursionisme en la primera etapa folklòrica de Palmira Jaquetti Isant. L’Agrupació Excursionista Júpiter https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3252 <div class="page" title="Page 1"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Palmira Jaquetti (Barcelona 1895 – els Monjos 1963) va ser una compositora, folklorista, poetessa i pedagoga catalana. Per entendre la vida i obra de qualsevol personalitat, hem de parar atenció als detalls, situar-los en un context i analitzar l’evolució dels fets, per tornar a mirar el conjunt de manera més completa. Per aquest motiu, i com que existeix un vincle que ve donat per la relació de sòcia de Palmira Jaquetti Isant amb l’Agrupació Excursionista Júpiter, ens preguntem quin paper va poder jugar l’excursionisme català en la seva vida i en aquella època, concretament a través d’aquesta entitat, com i a través de quins fets o personalitats va poder contribuir al seu pensament i què hi va poder aportar ella mateixa. Per això hem de situar-nos en la seva primera etapa folklòrica (1922-1934), que coincideix també amb la primera etapa de l’entitat excursionista (1921-1931).</p> </div> </div> </div> </div> Esther Navarro Justicia Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 119 134 10.17345/elop2021119-134 Palmira Jaquetti com a col·lectora de cançons a la Vall d’Aran per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3253 <div class="page" title="Page 1"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>L’any 1925, Palmira Jaquetti, acompanyada per Maria Carbó, va dirigir la seva primera missió de recerca de cançons populars per encàrrec de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, l’important projecte finançat pel mecenes Rafael Patxot i Jubert en els anys vint i trenta del segle xx. La missió va començar a la Seu d’Urgell i, entre el 9 de juliol i el 3 de setembre de 1925, va recórrer molts pobles de l’Urgell, el Pallars, Andorra i la Vall d’Aran. A partir de la consulta de documentació inèdita, aquest treball estudia la tasca de recol·lecció de cançons populars realitzada a la Vall d’Aran. Com a resultat d’aquesta missió es van poder recollir cinquanta-una cançons proporcionades per un total de setze cantaires aranesos.</p> </div> </div> </div> </div> Carme Oriol Carazo Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 135 163 10.17345/elop2021135-163 Apunts folklòrics esporàdics fets per Palmira Jaquetti a partir de 1937 https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3254 <div class="page" title="Page 1"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>A conseqüència d’una crisi personal esdevinguda entre 1934 i 1939, la vida de Palmira Jaquetti va prendre una nova virada que la va impulsar a compondre cançons i poesia. Després d’haver deixat la recol·lecció sistemàtica de cançons populars l’any 1945, Jaquetti va conservar l’interès per la cultura tradicional, sobretot per les cançons infantils. A partir de 1937 continuarà aplegant materials folklòrics, tot i que de manera esporàdica i empesa per altres interessos, els uns com a font d’inspiració artística i els altres per motius d’estudi o per mera curiositat.</p> <p>Les fonts primàries d’aquest article són els quaderns manuscrits i altres documents dipositats a l’arxiu privat de Palmira Jaquetti i Isant, que és propietat de la seva afillada i hereva Guillermina Jeggle i Soler i que es troba a hores d’ara a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).</p> </div> </div> </div> </div> Salvador Rebés Molina Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 165 183 10.17345/elop2021165-183 The Folklore Period https://revistes.urv.cat/index.php/elop/article/view/3255 <div class="page" title="Page 1"> <div class="section"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p>Deixant de banda els casos de dedicació al llarg de la vida, hi ha un període de la vida en què és més probable que una persona conreï el folklore? Aquest article argumenta que n’hi ha, i és als anys vint i trenta d’una persona. Es donen diversos exemples històrics per donar suport a aquesta proposta. A continuació, es discuteixen aparents (i reals) excep- cions a aquesta generalització i es presenten una sèrie de possibles explicacions d’aquest fenomen. L’article conclou amb una discussió sobre les implicacions d’aquest fenomen i preguntes per al futur.</p> </div> </div> </div> </div> Jonathan Roper Drets d'autor (c) 2021 2022-01-21 2022-01-21 10 185 199 10.17345/elop2021185-199