La llegenda de Muhàmmad V i la lluna: una interpretació política
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop202151-60Paraules clau:
Marroc, Muhàmmad V, lluna, colonització, nacionalismeResum
Aquesta investigació té com objectiu analitzar una de les variants del relat «L’home de la lluna» del tipus 751E* del catàleg d’Aarne, Thompson i Uther (ATU). Concretament la que es va produir al Marroc, una nit quan va aparèixer reflectida sobre la lluna plena la cara del rei Muhàmmad V del Marroc, les diferents versions que existeixen i com aquesta ens ha arribat a l’actualitat, fins i tot amb un altre protagonista de la política marroquina.
El treball vol mostrar la relació que va existir entre la llegenda del monarca marroquí i la significació política que va tenir en un moment convuls per al país com foren els darrers anys del règim del Protectorat, imposat per França i Espanya, quan Muhàmmad V fou deportat primer a Còrsega i després a Madagascar.
Per tant, l’objectiu d’aquesta investigació és doble. D’una banda, entendre el context polític, social i cultural en què es va produir, i entendre el que va significar aquesta llegenda tenint en compte la tradició islàmica del país. I, de l’altra, veure com allò fou un element clau per a la consolidació de la figura de Muhàmmad V com un dels principals líders del moviment anticolonialista, al Marroc i en tot el Tercer Món, i en el nou estat, després de 1956, quan es va aconseguir la independència.
Descàrregues
Referències
ANÒNIM (1953): Farhat Hached. Tunisian Labor Leader. Patriot. Martyr. Nova York: The Tunisian Office for National Liberation.
BAKER, Alison (1998): Voices of Resistance. Oral Histories of Moroccan Women. Nova York: Sate University of New York Press.
CAMPO, Juan Eduardo (2009): Encyclopedia of Islam. Nova York: Facts On File.
CASANI HERRANZ, Alfonso (2018): «La estrategia política de al-Adl wa-l-Ihsane durante el reinado de Muhàmmad VI: un estudio del islam político en Marruecos a través de la sociología del poder». Tesi doctoral. Universidad Autónoma de Madrid.
CASHFORD, Jules (2018): La luna. Símbolo de transformación. Girona: Atalanta.
EL-SHAMY, Hasan M. (2004): Types of the Folktale in the Arab World. A Demographically Oriented Tale-Type Index. Bloomington: Indiana University Press.
FELIU, Laura (2004): El jardín secreto. Los defensores de los derechos humanos en Marruecos. Madrid: Los Libros de la Catarata.
FONTANA, Josep (2011): Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945. Barcelona: Pasado & Presente.
GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio (2019): Historia colonial de Marruecos (1894-1961). Còrdova: Almuzara.
GRAIOUID, Said (2008): «We Have Not Buried the Simple Past: The Public Sphere and Post-Colonial Literature in Morocco». Journal of African Cultural Studies núm. 20 (desembre): 145-158.
GOMIS, Cels (1912): La lluna segons lo poble. Barcelona: Tipografia L’Avenç i Massó, Casas i Ca.
HOWE, Marvine (2005): Morocco. The Islamist Awakening and Other Challenges. Oxford: Oxford University Press.
IBN AZZUZ HAKIM, Mohammad; Fauzia Ibn Azzuz Hakim (1990): Mohammad V frente al Protectorado. Rabat: Arabian Al Hilal.
KLEIN, Fernando (2008): «La representación de Mahoma: lo prohibido y lo permitido». Nómadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales y Jurídicas núm. 20: 49-62.
LACOUTURE, Jean; Simonne LACOUTURE (1958): Le Maroc a l’épreuve. París: Édi- tions du Seuil.
MAAROUF, Mohammed (2007): Jinn Eviction as a Discourse of Power. A Multidisciplinary Approach to Moroccan Magical Beliefs and Practices. Leiden: Brill.
MACÍAS AMORRETI, Juan Antonio (2008): Entre la Fe y la Razón. Los caminos del pensamiento político en Marruecos. Alcalá la Real: Alcalá Grupo Editorial.
MORALES LEZCANO, Víctor (2002): Diálogos ribereños. Conversaciones con miem- bros de la élite marroquí. Madrid: UNED Ediciones.
MOUSTAOUI SRHIR; Nur Adil GUTIÉRREZ (2021): «El Hirak del Rif: continuidad de las primaveras, idiosincrasia y prácticas discursivas». Dins Ignacio Álvarez- Ossorio; Isaías Barreñada; Laura Mijares (eds.): Movilizaciones populares tras las Primaveras Árabes. Madrid: Los Libros de la Catarata.
MUNMANY MUNTAL, Mireia (2017): La gestió del patrimoni literari: Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès. Tarragona: Publicacions URV.
ORIOL, Carme (2019): «La llegenda, un dels grans gèneres del folklore narratiu». Dins Magí Sunyer; Emili Samper (eds.), La llegenda. Kassel: Edition Reichenberger, p. 7–22.
OTAZU, Javier (2019): Marruecos el extraño vecino. Madrid: Los Libros de la Catarata.
RÉZETTE, Robert (1955): Les partis politiques marocaines. París: Librairie Armand Colin.
SAMPER PRUNERA, Emili (2007): «Relacions entre gèneres etnopoètics: “L’home de la lluna”». Dins Caterina Valriu; Joan Armangué (eds.): Els gèneres etnopoètics. Competència i actuació. Càller: Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 139-158.
SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep (1997): La descolonización y el surgimiento del Tercer Mundo. Barcelona: Hipòtesi.
TOZY, Mohamed (2000): Monarquía e Islam político em Marruecos. Barcelona: Edicions Bellaterra.
VELASCO DE CASTRO, Rocío (2017): El Protectorado español en Marruecos en primera persona. Muhammad Ibn Azzuz Hakim. Cáceres: Universidad de Extremadura.
WYRTZEN, Jonathan (2015): Making Morocco. Colonial Intervention and the Politics of Identity. Ithaca: Cornell University Press.
ZEGHAL, Malika (2008): Islamism in Morocco: Religion, Authoritarism and Electoral Politics. Princeton: Markus Wiener Publishers.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
