Arxius

  • No 11 (2022)

    Aquest onzè número de la revista Estudis de Literatura Oral Popular inclou un monogràfic sobre les llegendes contemporànies i està format per cinc articles que evidencien especialment les formes que van més enllà d’aquest gènere narratiu i que troben en les formes actuals de comunicació el millor espai on moure’s, difondre’s i expandir-se, reflectint, alhora, tot allò que ens preocupa avui dia.

  • No 10 (2021)

    La revista Estudis de Literatura Oral Popular neix des de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili amb la voluntat d’esdevenir una plataforma de divulgació de la recerca en el terreny de la «literatura oral popular», una literatura que, des d’una perspectiva actual, entenem com a comunicació artística interactiva.

  • No 9 (2020)

    La revista Estudis de Literatura Oral Popular neix des de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili amb la voluntat d’esdevenir una plataforma de divulgació de la recerca en el terreny de la «literatura oral popular», una literatura que, des d’una perspectiva actual, entenem com a comunicació artística interactiva.
  • No 8 (2019)

    Aquest número de la revista està dedicat a la llegenda, un dels grans gèneres del folklore, motiu pel qual la investigació internacional li ha dedicat una atenció continuada que s’ha concretat en la realització d’articles, monografies, seminaris, congressos i també bases de dades en línia que tenen la llegenda com a centre d’interès. Els set especialistes que hi participen s’hi acosten des de diverses perspectives i aporten la seva visió fruit d’un acurat treball de recerca.
  • No 7 (2018)

    En aquest número de la revista, dedicat a la identitat, el folklore i l’educació i a les seves interrelacions, nou investigadors contribueixen amb els seus articles a avançar en la recerca amb l’objectiu de reflexionar sobre les darreres aportacions fetes en aquest àmbit i, al mateix temps, fomentar el debat i l’intercanvi d’idees.
  • No 6 (2017)

    Aquest número de la revista, dedicat a «Dones i folklore», pretén reivindicar el paper que han tingut (i tenen) les dones en la història del folklore. Els set articles que en formen part presenten el paper actiu desenvolupat per les dones com a estudioses i transmissores de la literatura popular així com el seu rol com a personatges. L’objectiu no és altre que donar a conèixer, des de l’àmbit acadèmic, la seva importància.

  • No 5 (2016)

    En aquest cinquè número de la revista, dedicat a «Arxius i centres de recerca», tanquem la sèrie de tres monografies realitzades en homenatge a Josep M. Pujol (1947-2012) publicades anteriorment en els números tres («Teoria i història del folklore») i quatre («Narrativa folklòrica: rondalles i llegendes») i dedicades als tres grans àmbits en els quals va destacar la seva recerca sobre literatura oral popular.
  • No 4 (2015)

    En aquest número de la revista, dedicat a l’estudi de dos dels grans gèneres de la narrativa folklòrica (la rondalla i la llegenda), deu investigadors contribueixen amb els seus articles a avançar en la recerca en aquest àmbit i se sumen així a l’homenatge que volem dedicar a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), impulsor dels estudis de rondallística i un dels capdavanters en l’estudi de les llegendes (en particular, de les llegendes urbanes) a casa nostra.

  • No 3 (2014)

    Amb aquest número de la revista encetem el primer monogràfic realitzat en homenatge a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012). Temàticament, cada número se centrarà en un dels àmbits d’estudi en els quals ell era especialista i aquest es dedica a la «Teoria i història del folklore». La lectura dels articles d’aquest número no només permet aprofundir en aspectes ben actuals de la teoria del folklore i en episodis poc estudiats de la seva història, sinó que també ens fa veure com el llegat de Josep M. Pujol és ben viu.

  • No 2 (2013)

    La classificació de les formes breus de la narrativa oral planteja una sèrie de dificultats tant per la seva forma com pel seu contingut. Per la seva proximitat al gènere rondallístic, el sistema internacional de referència de catalogació de tipus rondallístics d’Aarne-Thompson-Uther pot ser un bon punt de partida que els investigadors poden utilitzar per a classificar els materials d’aquests gèneres breus. Però precisament per la mateixa naturalesa dels relats i del propi catàleg, el sistema de tipus rondallístics no és prou efectiu en tots els casos. Aquest número de la revista està dedicat a l’estudi dels gèneres propers a la rondalla amb la voluntat de contribuir al progrés de la recerca sobre el tema.

  • Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 1

    No 1 (2012)

    Enguany es commemora el bicentenari de la publicació del primer volum dels Kinder- und Hausmärchen (1812), dels germans Jacob i Wilhelm Grimm, obra que, a més del seu indiscutible valor com a peça literària universal, va suposar l’inici de l’estudi de la rondallística com a disciplina científica. Per aquest motiu, creiem que la millor manera de començar aquesta revista és fer-ho amb un dossier monogràfic dedicat a «La figura i l’obra dels germans Grimm», format per sis articles que estudien, des de diferents perspectives, aspectes concrets i àmbits diversos (tots complementaris) de la seva obra, des d’un context internacional.