Variations in Folkloristic Discourse in the Nineteenth-Century Press: Cecilia Böhl de Faber (1796–1877), Joseph Mainzer (1801–1851), Adolf Glassbrenner (1810–1867)
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop20233694Paraules clau:
literatura periòdica, segle XIX, literatura i folklore, història del folkloreResum
Aquest article destaca les connexions entre la producció de coneixement folklorístic i un mercat de la impremta en expansió a l’Europa de mitjans del segle xix. Mirant els escrits folklorístics de diversos contextos geogràfics i socials, l’article se centra principalment en les diverses sensibilitats sociopolítiques i estètiques vinculades a l’augment de l’interès públic per les tradicions populars. Mentre Cecilia Böhl de Faber promogué una visió fortament idealitzadora i conservadora de les classes baixes del camp espanyol, les obres de Joseph Mainzer publicades a la premsa francesa abordaven el potencial creatiu del cant col·lectiu en contextos urbans, i Anton Glassbrenner perseguia il·lustrar l’esperit democràtic de les classes baixes de Berlín. L’article mostra que, malgrat que els tres autors van promoure l’exotització i l’estetització dels hàbits, contes i maneres de parlar aparentment «autèntics» del «folk», les seves opinions sobre el paper de les classes baixes dins de l’estructura social difereixen significativament. Tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació de masses a l’hora d’aplicar les concepcions col·lectives de la realitat i la identitat política al llarg del segle xix, aquest article crea noves perspectives sobre la producció de coneixement folklorístic en un context sociomediàtic i polític ampli.
Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Referències
Allen, James Smith (1981): Popular French Romanticism: Authors, Readers, and Books in the 19th Century. Syracuse: Syracuse University Press.
Altick, Richard (1957): The English Common Reader: A Social History of the Mass Reading Public 1800–1900. Chicago: The University of Chicago Press.
Amores, Montserrat (2001): Fernán Caballero y el cuento folclórico. El Puerto de Santa María: Biblioteca de Temas Portuenses.
Anderson, Benedict (1983): Imagined Communities: Reflections on the Origin and Spread of Nationalism. London: Verso.
Anonymous (1861): “The Novels of Fernán Caballero”. The Edinburgh Review or Critical Journal no. 114 (July): 99–129.
Baycroft, Tim; Hopkin, David (eds.) (2012): Folklore and Nationalism during the Long Nineteenth Century. Leiden: BRILL.
Bendix, Regina (1997): In Search of Authenticity: The Formation of Folklore Studies. Madison: University of Wisconsin Press.
Boening, John (2004): “The Unending Conversation. The Role of Periodicals in England and on the Continent during the Romantic Age”. In Steven P. Sondrup; Virgil Nemoianu (eds.): Nonfictional Romantic Prose: Expanding Borders. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, p. 285–301.
Boutin, Aimée (2015): City of Noise: Sound and Nineteenth-Century Paris. Urbana: University of Illinois Press.
Briese, Olaf (2010): “Adolf Glaßbrenner als Bewahrer des vorindustriellen Berlin”. Internationales Archiv für Sozialgeschichte der deutschen Literatur no. 35(2): 1–36.
Bruña Cuevas, Manuel (2013): “L’hispaniste Antoine de Latour (1808–1881)”. Cahiers de civilisation espagnole contemporaine no. 10. <http://journals.openedition.org/ccec/4648> [last access: January 2022].
Burke, Peter (2014): Die Explosion des Wissens. Von der Encyclopédie bis Wikipedia. Berlin: Wagenbach.
Caballero, Fernán (1856): Una en otra. Novela de costumbres. Madrid: Establecimiento Tipográfico Mellado.
Caballero, Fernán (1861): La gaviota: novela original de costumbres españolas. Madrid: Francisco de P. Mellado.
Caballero, Fernán (1925): Dicha y Suerte. Madrid: Publicaciones Prensa y Gráfica.
Campbell, Matthew; Perraudin, Michael (eds.) (2012): The Voice of the People: Writing the European Folk Revival, 1760-1914. London/New York: Anthem Press.
Chevalier, Maxime (1978): “Inventario de los cuentos folklóricos recogidos por Fernán Caballero”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares no. 34: 49–65.
Cocchiara, Giuseppe (1981). The History of Folklore in Europe. Philadelphia: Institute for the Study of Human Issues.
Daum, Andreas W. (2009): “Varieties of Popular science and the Transformations of Public Knowledge: Some Historical Reflections”. Isis no. 100(2): 319–332.
De la Vega de la Muela, Carmen (2012): “Fernán Caballero, pionera en la recolección del romancero de tradición oral moderna”. Revista de Humanidades no. 19: 25–36.
Dundes, Alan (1985): “Nationalistic Inferiority Complexes and the Fabrication of Fakelore”. Journal of Folklore Research no. 22: 5–18.
Emrich, Duncan (1946): “‘Folklore’: William John Thoms”. California Folklore Quarterly no. 5(4): 355–374.
Fabre, Daniel; Privat, Jean-Marie (eds.) (2010): Savoirs romantiques. Une naissance de l’ethnologie. Nancy: Presses universitaires de Nancy.
Gies, David T. (2004): The Cambridge History of Spanish Literature. Cambridge: Cambridge University Press.
Glassbrenner, Adolf (1842): Berlin, wie es ist und - trinkt. Dreizehntes Heft: “Komische Scenen und Gespräche.” Die beiden Zeitungsleser. Das Pferderennen. Herr Buffey in der italienischen Oper. Leipzig: Verlag von Ignaz Jackowitz.
Glassbrenner, Adolf (1845a): Berlin, wie es ist und - trinkt. Zweites Heft: “Hökerinnen.” Siebente, durchaus veränderte und vermehrte Auflage. Leipzig: Verlag von Ignaz Jackowitz.
Glassbrenner, Adolf (1845b): Berlin, wie es ist und - trinkt. Drittes Heft: “Berliner Holzhauer und Beschreibung des Stralower Fischzuges.” Sechste, durchaus veränderte und vermehrte Auflage. Leipzig: Verlag von Ignaz Jackowitz.
Heilbron, Johan (1995): The Rise of Social Theory. Minneapolis: University of Minnesota Press.
Heinrich-Jost, Ingrid (1980): Literarische Publizistik Adolf Glassbrenners (1810–1876). München: KG Saur.
Helmreich, Anne L. (1996): “Re-forming London: George Cruikshank and the Victorian Age”. In Debra N. Mancoff; D. J. Trela (eds.): Victorian Urban Settings. Essays on the Nineteenth-Century City and Its Contexts. New York/London: Garland Publishing, p. 157–178.
Herder, Johann Gottfried (1871): Ausgewählte Werke. Vol. 2. Hildburghausen: Verlag des Bibliographischen Instituts.
Hopkin, David (2012): “Folklore beyond Nationalism: Identity Politics and Scientific Cultures in a New Discipline”. In Tim Baycroft; David Hopkin (eds.): Folklore and Nationalism during the Long Nineteenth Century. Leiden: BRILL, p. 371–402.
Jaremko-Porter, Kristina (2012): “The Latvian Era of Folk Awakening: From Johann Gottfried Herder’s Volkslieder to the Voice of an Emergent Nation”. In Matthew Campbell; Michael Perraudin (eds.): The Voice of the People: Writing the European Folk Revival, 1760-1914. London/New York: Anthem Press, p. 141–156.
Lauster, Martina (2007): Sketches of the Nineteenth Century: European Journalism and Its “Physiologies,” 1830–1850. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Leary, Patrick (2000): “A Victorian Virtual Community”. Victorian Review no. 25(2): 62–79.
Mainzer, Joseph (1835): “Musique et chants populaires de l’Italie”. Revue des Deux Mondes no. 1(5) (March 1835): 498–522.
Mainzer, Joseph (1841): “Les cris de Paris”. In Les Français peints par eux-mêmes: encyclopédie morale du dix-neuvième siècle. Vol. 2. Paris: Adolphe Delahays, libraire-éditeur, p. 315–320.
Mainzer, Joseph (1842): “La marchande de poisson”. In Les Français peints par eux-mêmes: encyclopédie morale du dix-neuvième siècle. Vol. 3. Paris: León Curmer, p. 210–224.
Manz, Stefan (2013): “Joseph Mainzer (1801–1851) and the Popularisation of Choral Singing in Britain”. In Stefan Manz; Panikos Panayi (eds.): Refugees and Cultural Transfer to Britain. Abingdon: Routledge, p. 32–50.
Morris-Keitel, Helen G. (1995): Identity in Transition. The Images of Working-Class Women in Social Prose of the Vormärz (1840–1848). New York: Peter Lang Inc.
O’Halloran, Clare (2012): “Negotiating Progress and Degeneracy. Irish Antiquaries and the Discovery of the ‘Folk’ 1770–1844”. In Tim Baycroft; David Hopkin (eds.): Folklore and Nationalism during the Long Nineteenth Century. Leiden: BRILL, p. 193–206.
Romero Tobar, Leonardo (1994): Panorama crítico del romanticismo español. Madrid: Ed. Castalia.
Rubio Cremades, Enrique (1995): Periodismo y literatura: Ramón de Mesonero Romanos y El semanario pintoresco español. Alicante: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
Stocking, George W. Jr. (1991): Victorian Anthropology. New York: Free Press.
Van Gennep, Arnold (1926): “George Sand folklorist”. In Mercure de France 671 (1 June): 371–384:
Weber, Rosemarie (1966): Westfälisches Volkstum in Leben und Werk der Dichterin Annette von Droste-Hülshoff. Münster: Aschendorff.
Altick, Richard (1957): The English Common Reader: A Social History of the Mass Reading Public 1800–1900. Chicago: The University of Chicago Press.
Amores, Montserrat (2001): Fernán Caballero y el cuento folclórico. El Puerto de Santa María: Biblioteca de Temas Portuenses.
Anderson, Benedict (1983): Imagined Communities: Reflections on the Origin and Spread of Nationalism. London: Verso.
Anonymous (1861): “The Novels of Fernán Caballero”. The Edinburgh Review or Critical Journal no. 114 (July): 99–129.
Baycroft, Tim; Hopkin, David (eds.) (2012): Folklore and Nationalism during the Long Nineteenth Century. Leiden: BRILL.
Bendix, Regina (1997): In Search of Authenticity: The Formation of Folklore Studies. Madison: University of Wisconsin Press.
Boening, John (2004): “The Unending Conversation. The Role of Periodicals in England and on the Continent during the Romantic Age”. In Steven P. Sondrup; Virgil Nemoianu (eds.): Nonfictional Romantic Prose: Expanding Borders. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, p. 285–301.
Boutin, Aimée (2015): City of Noise: Sound and Nineteenth-Century Paris. Urbana: University of Illinois Press.
Briese, Olaf (2010): “Adolf Glaßbrenner als Bewahrer des vorindustriellen Berlin”. Internationales Archiv für Sozialgeschichte der deutschen Literatur no. 35(2): 1–36.
Bruña Cuevas, Manuel (2013): “L’hispaniste Antoine de Latour (1808–1881)”. Cahiers de civilisation espagnole contemporaine no. 10. <http://journals.openedition.org/ccec/4648> [last access: January 2022].
Burke, Peter (2014): Die Explosion des Wissens. Von der Encyclopédie bis Wikipedia. Berlin: Wagenbach.
Caballero, Fernán (1856): Una en otra. Novela de costumbres. Madrid: Establecimiento Tipográfico Mellado.
Caballero, Fernán (1861): La gaviota: novela original de costumbres españolas. Madrid: Francisco de P. Mellado.
Caballero, Fernán (1925): Dicha y Suerte. Madrid: Publicaciones Prensa y Gráfica.
Campbell, Matthew; Perraudin, Michael (eds.) (2012): The Voice of the People: Writing the European Folk Revival, 1760-1914. London/New York: Anthem Press.
Chevalier, Maxime (1978): “Inventario de los cuentos folklóricos recogidos por Fernán Caballero”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares no. 34: 49–65.
Cocchiara, Giuseppe (1981). The History of Folklore in Europe. Philadelphia: Institute for the Study of Human Issues.
Daum, Andreas W. (2009): “Varieties of Popular science and the Transformations of Public Knowledge: Some Historical Reflections”. Isis no. 100(2): 319–332.
De la Vega de la Muela, Carmen (2012): “Fernán Caballero, pionera en la recolección del romancero de tradición oral moderna”. Revista de Humanidades no. 19: 25–36.
Dundes, Alan (1985): “Nationalistic Inferiority Complexes and the Fabrication of Fakelore”. Journal of Folklore Research no. 22: 5–18.
Emrich, Duncan (1946): “‘Folklore’: William John Thoms”. California Folklore Quarterly no. 5(4): 355–374.
Fabre, Daniel; Privat, Jean-Marie (eds.) (2010): Savoirs romantiques. Une naissance de l’ethnologie. Nancy: Presses universitaires de Nancy.
Gies, David T. (2004): The Cambridge History of Spanish Literature. Cambridge: Cambridge University Press.
Glassbrenner, Adolf (1842): Berlin, wie es ist und - trinkt. Dreizehntes Heft: “Komische Scenen und Gespräche.” Die beiden Zeitungsleser. Das Pferderennen. Herr Buffey in der italienischen Oper. Leipzig: Verlag von Ignaz Jackowitz.
Glassbrenner, Adolf (1845a): Berlin, wie es ist und - trinkt. Zweites Heft: “Hökerinnen.” Siebente, durchaus veränderte und vermehrte Auflage. Leipzig: Verlag von Ignaz Jackowitz.
Glassbrenner, Adolf (1845b): Berlin, wie es ist und - trinkt. Drittes Heft: “Berliner Holzhauer und Beschreibung des Stralower Fischzuges.” Sechste, durchaus veränderte und vermehrte Auflage. Leipzig: Verlag von Ignaz Jackowitz.
Heilbron, Johan (1995): The Rise of Social Theory. Minneapolis: University of Minnesota Press.
Heinrich-Jost, Ingrid (1980): Literarische Publizistik Adolf Glassbrenners (1810–1876). München: KG Saur.
Helmreich, Anne L. (1996): “Re-forming London: George Cruikshank and the Victorian Age”. In Debra N. Mancoff; D. J. Trela (eds.): Victorian Urban Settings. Essays on the Nineteenth-Century City and Its Contexts. New York/London: Garland Publishing, p. 157–178.
Herder, Johann Gottfried (1871): Ausgewählte Werke. Vol. 2. Hildburghausen: Verlag des Bibliographischen Instituts.
Hopkin, David (2012): “Folklore beyond Nationalism: Identity Politics and Scientific Cultures in a New Discipline”. In Tim Baycroft; David Hopkin (eds.): Folklore and Nationalism during the Long Nineteenth Century. Leiden: BRILL, p. 371–402.
Jaremko-Porter, Kristina (2012): “The Latvian Era of Folk Awakening: From Johann Gottfried Herder’s Volkslieder to the Voice of an Emergent Nation”. In Matthew Campbell; Michael Perraudin (eds.): The Voice of the People: Writing the European Folk Revival, 1760-1914. London/New York: Anthem Press, p. 141–156.
Lauster, Martina (2007): Sketches of the Nineteenth Century: European Journalism and Its “Physiologies,” 1830–1850. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Leary, Patrick (2000): “A Victorian Virtual Community”. Victorian Review no. 25(2): 62–79.
Mainzer, Joseph (1835): “Musique et chants populaires de l’Italie”. Revue des Deux Mondes no. 1(5) (March 1835): 498–522.
Mainzer, Joseph (1841): “Les cris de Paris”. In Les Français peints par eux-mêmes: encyclopédie morale du dix-neuvième siècle. Vol. 2. Paris: Adolphe Delahays, libraire-éditeur, p. 315–320.
Mainzer, Joseph (1842): “La marchande de poisson”. In Les Français peints par eux-mêmes: encyclopédie morale du dix-neuvième siècle. Vol. 3. Paris: León Curmer, p. 210–224.
Manz, Stefan (2013): “Joseph Mainzer (1801–1851) and the Popularisation of Choral Singing in Britain”. In Stefan Manz; Panikos Panayi (eds.): Refugees and Cultural Transfer to Britain. Abingdon: Routledge, p. 32–50.
Morris-Keitel, Helen G. (1995): Identity in Transition. The Images of Working-Class Women in Social Prose of the Vormärz (1840–1848). New York: Peter Lang Inc.
O’Halloran, Clare (2012): “Negotiating Progress and Degeneracy. Irish Antiquaries and the Discovery of the ‘Folk’ 1770–1844”. In Tim Baycroft; David Hopkin (eds.): Folklore and Nationalism during the Long Nineteenth Century. Leiden: BRILL, p. 193–206.
Romero Tobar, Leonardo (1994): Panorama crítico del romanticismo español. Madrid: Ed. Castalia.
Rubio Cremades, Enrique (1995): Periodismo y literatura: Ramón de Mesonero Romanos y El semanario pintoresco español. Alicante: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
Stocking, George W. Jr. (1991): Victorian Anthropology. New York: Free Press.
Van Gennep, Arnold (1926): “George Sand folklorist”. In Mercure de France 671 (1 June): 371–384:
Weber, Rosemarie (1966): Westfälisches Volkstum in Leben und Werk der Dichterin Annette von Droste-Hülshoff. Münster: Aschendorff.
Descàrregues
Publicades
19-12-2023
Com citar
Schwab, C. (2023). Variations in Folkloristic Discourse in the Nineteenth-Century Press: Cecilia Böhl de Faber (1796–1877), Joseph Mainzer (1801–1851), Adolf Glassbrenner (1810–1867). Estudis De Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, (12), 139–154. https://doi.org/10.17345/elop20233694
Número
Secció
Articles
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
