El teatre polític de Josep Robrenyo

Autors/ores

  • Josep Bargalló Valls
  • Montserrat Palau

Resum

Josep Robrenyo va néixer a Barcelona l'any 1783. Fill de pare emigrat i mare barcelonina: va crèixer en un ambient social de canvi i trasbals. En un país castellanitzat i sense llibertats nacionals a causa del Decret de Nova Planta, en un estat govemat per una monarquía absolutista i amb estructures caduques, en una societat que es veurà commoguda per guerres (la Gran, primer, la del francés, després).

Quan els exèrcits napoleònics entraren a Catalunya, Robrenyo ja era un dels homes més populars. I justament ho era pel fet de, provenir del poble, d'escriure en català i de mantenir actituds revolucionàries, és a dir, ho era per raons ben noves, ben innovadores. Autodidacta, actor, escriptor de versos politics, d'auques i de romanços, de poesies per a ventalls, de dècimes i pamflets de circumstàncies, fou el primer en portar la llengua catalana a l'escenari teatral després dels llargs anys de la Decadència, quan el català fou bandejat com a llengua de prestigi social i cultural, parlada i usada només per les capes populars.

Anant cap a Cuba, amb la goleta «Afortunada», en un dels viatges de la gira teatral per les Amèriques que havia iniciat dos anys abans, Robrenyo va desaparèixer en un naufragi. Moria cinc anys després del que se sol conèixer com l'inici de la Renaixença, la publicació de l'oda «La Pátria» de Bonaventura Caries Aribau el 1833. Fou, doncs, un dels principals precursors d'aquesta Renaixença. Cinquanta anys abans de l'aparició als escenaris de Frederic Soler (Serafí Pitarra), ell va posar, amb d'altres, la primera pedra del teatre català modem.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2018-05-15

Com citar

Bargalló Valls, J., & Palau, M. (2018). El teatre polític de Josep Robrenyo. Universitas Tarraconensis. Revista De Filologia, (8), 5–19. Retrieved from https://revistes.urv.cat/index.php/utf/article/view/2249

Número

Secció

Articles