Ensenyar i aprendre en les noves condicions de l’era digital: reptes per a contextos de lectura i escriptura transformats
DOI:
https://doi.org/10.17345/ute.2016.1.975Paraules clau:
Era digital, tecnologia, ensenyament, Comunicació, discursResum
Aquest treball presenta una anàlisi d’alguns dels reptes experimentats pels educadors i les institucions educatives a l’era digital. S’elabora una reflexió sobre la cibercultura i la construcció del coneixement, avaluant les conseqüències d’aquest fenomen per a les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge de la lectura i l’escriptura en entorns transformats per les tecnologies de la comunicació. Superant les nocions de les primeres teories de la comunicació, s’adopta una perspectiva discursiva per argumentar que l’acte comunicatiu actual s’ha d’entendre com una acció complexa, constitutiva del subjecte sociohistòric, motivada per la seva intencionalitat. En aquesta forma de veure la lectura i l’escriptura, sorgeixen desafiaments com la redistribució de l’autoritat en contextos educatius, els nous rols assignats als subjectes que participen en el procés d’aprenentatge, així com l’intercanvi interlocutiu adequat mediatitzat per la tecnologia. L’era digital introdueix processos de resignificació de l’experiència de l’ensenyament i l’aprenentatge, en què totes les persones implicades es basen en la recerca de la co-construcció del coneixement que té lloc, simultàniament, de manera autònoma i cooperativa.Descàrregues
Referències
Baker, M.J., Quignard, M., Lund, K. & Séjourné, A. (2003). Computer-supported collaborative learning in the space of debate. In B. Wasson, S. Ludvigsen & U. Hoppe (Eds.) Designing for Change in Networked Learning Environments : Proceedings of the International Conference on Computer Support for Collaborative Learning 2003, pp. 11-20. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers.
Benveniste, E. (1958). Problemas de linguística geral I. Campinas: Pontes, 1988,p.285.
Bereiter, C., & Scardamalia, M. (1993). Surpassing ourselves: Aninquiry into the nature and implications of expertise. Chicago: Open Court.
Carneiro, M.; Geller, M.; Passerino, L. Navegando em Ambientes Virtuais: Metodologias e Estratégias para o Novo Aluno. Disponível em:< http://www.ufrgs.br/nucleoead/documentos/carneiroNavegando.pdf>. Acesso em 24 maio 2016.
Charaudeau, P. (2006). Discurso das mídias. São Paulo: Contexto.
Chartier, R. (1994) Do códex à tela: as trajetórias do escrito. In: CHARTIER, R. A ordem dos livros: leitores, autores e bibliotecas na Europa entre os séculos XIV e XVIII. Brasília, DF: UnB. p. 95-111.
Coscarelli, Carla Viana. Reading multiple sources on line. Disponível em:< www.rsd.ucpel.tche.br/index.php/rle/article/viewFile/1147/809>. Acesso em 02 jun.2016.
Crook, C. (1996). Computers and the collaborative experience of learning. New York: Routledge.
De Oliveira, J. M., Henriksen, D., CastaD., Casta.Marimon, M., BarberB, E., Monereo, C., C Mishra, P. (2015) The educational landscape of the digital age: Communication practices pushing (us) forward (Special Issue). RUSC. Universities and Knowledge Society Journal, Vol. 12, No. 2, pp. 14–29. doi:http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v12i2.2440
Dillenbourg, P (2000). Virtual learning environments. Workshop on virtual learning environments. Retrieved from http://tecfa.unige.ch/tecfa/publicat/dil-papers-2/Dil.7.5.18.pdf
Eco, U. (1979) Apocalípticos e integrados. São Paulo: Perspectiva.
Freire, P. (2003) Pedagogia da autonomia - saberes necessários à prática educativa. São Paulo: Paz e Terra.
Harasin, L. et al (2000). Redes de aprendizaje. Guía para la enseñanza y el aprendizaje en red. Barcelona: Gedisa.
Jewitt, C. (2006). Technology, literacy, learning: A multimodality approach. London: Routledge.
Lave, J., & Wenger, E. (1991). Situated learning: Legitimate peripheral participation. Cambridge: Cambridge University Press.
Lemos, André. Cibercultura como território recombinante. Disponível em: < http://www.com.ufv.br/cibercultura/wp-content/uploads/2014/02/01.-Andr%C3%A9-Lemos-Cibercultura-como-Territ%C3%B3rio-Recombinante.pdf>. Acesso em: 02 jun.2016.
Lévy, P. (1999). Cibercultura. Rio de Janeiro: Editora 34.
Kress, G. (2006). Meaning, learning and representation in a social semiotic approach to multimodal communication. In A. McCabe, M. O’Donnell, & R. Whittaker (Eds.), Advances in Language and Education (pp. 15–39). London: Continuum.
MARI, H. (2016) Linguagens, discursos e tecnologias.Conferência Programa de Pós-graduação em Estudos de linguagens. Centro Federal de Educação Tecnológica de Minas Gerais. 23 fev. 2016. Texto impresso, p.3.
Moran, J. M. (2003) Contribuições para uma pedagogia da educação online. In: SILVA, M. (org.) Educação online: teorias, práticas, legislação, formação corporativa. São Paulo, Loyola.
MORAN, J. M. Educação inovadora na sociedade da informação. Disponível em: . Acesso em 24 maio 2016.
Pretti, O. (2002). Fundamentos e políticas em educação a distância. Curitiba: IBPEX.
Rogoff, B. (1993). Aprendices del pensamiento. El desarrollo cognitivo en el contexto social. Barcelona: Paidós.
Soares, M. (2002) Novas práticas de leitura e escrita: letramento digital. Educação e Sociedade, Campinas, v. 23, n. 81, p. 143-160, dez. 2002. Disponível em: <http://www.scielo.br/pdf/es/v23n81/13935.pdf>. Acesso em: 31 maio 2016.
Soek A. M; Gomes, D. L. (2008) As relações de ensino/aprendizagem na Educação a Distância e o trabalho do tutor como mediador do conhecimento. In: Revista Intersaberes/ano3 n. 6, p. 166 - 176 | ISSN 1809-7286.
Vygotsky, L. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes. Cambridge, MA: Harvard University Press.
Wenger, E (2001). Comunidades de práctica. Aprendizaje, significado e identidad. Barcelona: Paidós.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els / les autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:
- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).
DECLARACIÓ DE PRIVACITAT
Els noms i les adreces de correu electrònic que hi ha al lloc web de la revista només s'utilitzaran per als usos indicats en aquesta revista i no estaran disponibles per cap altre ús ni per terceres parts.
PROMOCIÓ I DIFUSIÓ DEL ARTICLE
Els/les autors/es es comprometen a participar en la màxima difusió del seu manuscrit un cop publicat, així com de tota la revista. Es comprometen també a participar activament a les xarxes socials de la revista en la fase preprint, com en la posterior a l'edició final. S'han de promocionar els articles utilitzant el enllaç de la web oficial ( https://revistes.urv.cat/index.php/ute/index ) juntament amb els seus dois, per augmentar la lectura, citació i impacte.