Música i adolescència: usos, funcions i consideracions educatives

Autors/ores

  • Salvador Oriola Requena Universitat de Barcelona
  • Josep Gustems Carnicer Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.17345/ute.2015.2.660

Paraules clau:

Adolescència, educació musical, identitat, música

Resum

Des del naixement de la cultura adolescent a mitjan segle XX, els conceptes d'adolescència i música han format un binomi inseparable, el qual ha anat afermant-se i variant en el temps gràcies als diferents avanços tecnològics. Entre tots els avanços tecnològics destaca l'ús d'Internet a través de dispositius mòbils, perquè ha permès als adolescents tenir accés a qualsevol tipus de música des de qualsevol lloc. Tot això ha repercutit en la manera d'utilitzar la música i en les funcions que aquesta exerceix entre els joves. Per aquesta raó, el present article tracta d'oferir una visió psicosocial dels adolescents actuals i d'analitzar com l'ús i les funcions que exerceix la música en la vida d'aquests han anat augmentant en diversitat i quantitat. A més oferirem diverses propostes didàctiques amb la finalitat de treure el màxim rendiment educatiu a un recurs tan efectiu i omnipresent en la vida adolescent com és la música.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Salvador Oriola Requena, Universitat de Barcelona

Músic. Mestre de Primària en la especialitat de música. Professor del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical i Corporal a la Facultat de Formació de la Universitat de Barcelona

Josep Gustems Carnicer, Universitat de Barcelona

Doctor y Profesor Titular del Departamento de Didáctica de la Expresión Musical y Corporal en la Facultad de Educación de la Universidad de Barcelona.

Referències

Arnett, J. J. (2008). Adolescencia y adultez emergente. México: Pearson.

Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Editorial Síntesis.

Cook, N. (1998). Music: A very short introduction. Oxford: Oxford University Press.

Erikson, E. (2008). Infancia y sociedad (N. Rosenblatt, Trad.). Buenos Aires: Hormé. (Trabajo original publicado en 1950).

Flores, S. (2008). Música y adolescencia. La música popular como herramienta en la educación musical. Tesis doctoral. Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Frith, S. (1981). Sound Effects. Youth Leisure and the Politics of Rock ‘n’ Roll. Nueva York: Pantheon.

Frith, S. (1987). Toward an aesthetic of popular music. En R. Lepper y S. McClary (Eds.), Music and society (pp. 133-149). Cambridge: Cambridge University Press.

García, E., del Olmo, M. J. y Gutiérrez-Rivas, E. (2014). Educación musical y desarrollo cognitivo asociado. Música y Educación, (97), 28-41.

Gesell, A. Ames, L. B. e Ilg, F. (1977). Psicología evolutiva de 1 a 16 años (T. Reca, Trad.). Buenos Aires: Paidós.

Gilbert, J. y Pearson, E. (1999). Discographies: dance music, culture, and the politics of sound. Oxon: Routledge.

González, J. (2001). La construcción de las identidades de los jóvenes. Documentación Social, 124, 13-31.

Grossberg, L. (1992). We gotta get out of this place: popular conservatism and postmodern culture. Londres: Routledge.

Hall, G. S. (1904). Adolescence: its psychology and its relations to physiology, sociology, sex, crime, religion and education. Nueva York: Appleton Century Crofts.

Hargreaves, D. J., Marshall, N. E. y North, A. C. (2003). Music education in the 21st century: A psychological perspective. British Journal of Music Education, 20 (2), 147-163. doi: 10.1017/S0265051703005357

Harter, S. (2003). The development of self-representations during childhood and adolescence. En M. R. Leary y J. P. Tagney (Eds.), Handbook of self and identity (pp. 610-642). Nueva York: Guilford Press.

Juslin, P. y Sloboda, J. (2010). Handbook of Music and Emotion (ed. rev.). Oxford: Oxford University Press.

Konečni, V. J. (2008). Does Music Induce Emotion? A Theoretical and Methodological Analysis. Psychology of Aesthetics, Creativity, and the Arts, 2 (2), 115-129. doi: 10.1037/1931-3896.2.2.115

Lara, J. M. (1996). Adolescencia: cambios físicos y cognitivos. Ensayos, 11, 121-128.

Lonsdale, A. J. y North, A. C. (2011). Why do we listen to music? A uses and gratifications analysis. En British Journal of Psychology, nº 102, pp. 108–134. doi: 10.1348/000712610X506831.

Martínez, G. (2003). Entre adolescentes: la importancia del grupo en esta etapa de la vida. En A. Perinat (Coord.), Los adolescentes en el siglo XXI (pp. 159-183). Barcelona: Editorial UOC.

Merriam, A. P. (1964). The Anthropology of Music. Evanston, Il: Northwestern University Press.

Miranda, D. y Claes, M. (2009). Music listening, coping, peer affiliation and depression in adolescence. Psychology of Music, 37, 215–233. doi: 10.1177/0305735608097245

Miranda, D. (2013). The role of music in adolescent development: much more than the same old song. International Journal of Adolescence and Youth, 18 (1), 5-22. doi: 10.1080/02673843.2011.650182

Moore, A. (2002). Authenticity and Authentication. Popular Music, 21(2), 209-223. doi: 10.1017/S0261143002002131

Moreno, A. y Rodríguez, E. (2012). Informe Juventud en España 2012. Madrid: Instituto de la Juventud.

Nettl, B. (1956). Music in primitive cultures. Cambridge, MA: Harvard University Press.

North, A. C., Hargreaves, D. J. y O’Neill, S. A. (2000). The importance of music to adolescents. British Journal of Educational Psychology, 70, 255-272. doi: 10.1348/000709900158083

Piaget, J. e Inhelder, B. (1997). Psicología del niño (A. Luís, Trad.). Madrid: Morata. (Trabajo original publicado en 1966).

Rentfrow, P. J. (2012). The Role of Music in Everyday Life: Current Directions in the Social Psychology of Music. Social and Personality Psychology Compass, 6, 402-416. doi: 10.1111/j.1751-9004.2012.00434.x

Roberts, D. F., Henriksen, L. y Foehr, U. G. (2004). Adolescents and media. En R. M. Lerner y L. Steinberg (Eds.), Handbook of adolescent psychology, 2nd edition (pp. 487-521). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons.

Rosenberg, M. (1986). Self-concept from middle childhood through adolescence. En J. Suls y A. Greenwald (Eds.), Psychological perspectives on the self, Vol. 3 (pp. 107-136). Hillsdale, NJ: Earlbaum.

Ross, M. (1995). What’s wrong with school music?. British Journal of Music Education, 15, 255-262.

Rubio, A. (2010). Generación digital: patrones de consumo de Internet, cultura juvenil y cambio social. Revista de Estudios de juventud, 88, 201-221.

Saarikallio, A., y Erkkilä, J. (2007). The role of music in adolescents’ mood regulation. Psychology of Music, 35, 88-109. doi: 10.1177⁄0305735607068889

Santos, F. J. (2003). Los gustos musicales de nuestros alumnos. Factores que determinan el gusto de la música clásica. Música y Educación, 55, 57-69.

Secadas, F. y Serrano, G. (1981). Psicología evolutiva: Edad 14 años. Barcelona: CEAC.

Selfhout, M., Branje, S., ter Bogt, T. y Meeus, W. (2009). The role of music preference in early adolescents’ friendship formation and stability. Journal of Adolescence, 32, 95-107. doi: 10.1016/j.adolescence.2007.11.004

Sharman, L. y Dingle, G. A. (2015). Extreme metal music and anger processing. Frontiers in Human Neuroscience, 9, 272. doi: 10.3389/fnhum.2015.00272

Tajfel, H. (1978). Differentiation between social groups. Londres: Academic Press.

Tanner, J. M. (1986). El hombre antes del hombre. México D. F.: Fondo de Cultura Económica.

Tarrant, M., North, A. C. y Hargreaves, D. J. (2000). English and American adolescents’ reasons for listening to music. Psychology of Music, 28, 166-173. doi: 10.1177/0305735600282005

Williams, A. (2007). Portable Music and Its Functions. Nueva York: Peter Lang Publishing.

Descàrregues

Publicades

2015-12-21

Com citar

Oriola Requena, S., & Gustems Carnicer, J. (2015). Música i adolescència: usos, funcions i consideracions educatives. Revista De Ciències De l’Educació, 1(2), 27–45. https://doi.org/10.17345/ute.2015.2.660

Número

No 2 (2015)

Secció

Articles

Llicència

Els / les autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents: 

  1. Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
  2. Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).

DECLARACIÓ DE PRIVACITAT

Els noms i les adreces de correu electrònic que hi ha al lloc web de la revista només s'utilitzaran per als usos indicats en aquesta revista i no estaran disponibles per cap altre ús ni per terceres parts.


PROMOCIÓ I DIFUSIÓ DEL ARTICLE

Els/les autors/es es comprometen a participar en la màxima difusió del seu manuscrit un cop publicat, així com de tota la revista. Es comprometen també a participar activament a les xarxes socials de la revista en la fase preprint, com en la posterior a l'edició final. S'han de promocionar els articles utilitzant el enllaç de la web oficial ( https://revistes.urv.cat/index.php/ute/index ) juntament amb els seus dois, per augmentar la lectura, citació i impacte.