Elaboració d’una rúbrica per avaluar la competència digital del docent

Autores/as

  • José Luis Lázaro Cantabrana Universitat Rovira i Virgili
  • Mercè Gisbert Cervera epartament de Pedagogia, Facultat de Ciències de l’Educació, Universitat Rovira i Virgili (URV), Carretera de Valls s/n, Campus Sescelades, 43005 Tarragona. Espaya.

DOI:

https://doi.org/10.17345/ute.2015.648

Palabras clave:

Competència digital docent, rúbrica, avaluació, formació, tecnologia educativa

Resumen

La progressiva digitalització dels diferents àmbits de desenvolupament dels ciutadans del S. XXI planteja unes noves demandes socials i una adaptació del sistema educatiu a aquestes.

El desenvolupament de les competències clau dels individus, en concret de la competència digital (CD), és fonamental per poder viure i participar en la societat actual, una societat digital. El desenvolupament de la CD dels ciutadans implica una transformació en quant al què, al com s’aprèn i al com s’ensenya als centres educatius. Els docents necessiten unes destreses i habilitats, cada vegada més complexes,  relacionades amb la incorporació de les tecnologies digitals en el processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A), aquestes formen part de la competència digital docent (CDD).

La CDD és una competència per a la que els docents s’han de formar, tant en un moment inicial com de forma permanent. A la necessitat de formar-se en CDD sorgeix la necessitat d’avaluar el desenvolupament de la mateixa.

Per a poder dur a terme un procés d’avaluació de la CDD s’ha dissenyat i validat una rúbrica que permeti recollir les dimensions de la competència i els seus nivells de desenvolupament.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

José Luis Lázaro Cantabrana, Universitat Rovira i Virgili

Professor en Comisió de Serveis al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili.

Mercè Gisbert Cervera, epartament de Pedagogia, Facultat de Ciències de l’Educació, Universitat Rovira i Virgili (URV), Carretera de Valls s/n, Campus Sescelades, 43005 Tarragona. Espaya.

Doctora en Ciències de l’Educació, professora titular del Departament de Pedagogia, coordinadora del doctorat en Tecnologia Educativa. Coordinadora del grup de recerca ARGET (Applied Research Group in Education and Technology) i del Laboratori d’Aplicacions de la Tecnologia a l’Educació.

Citas

• Almås, A. G., & Krumsvik, R. J. (2007). Digitally literate teachers in leading edge schools in norway. Journal of in-Service Education, 33(4), 479-497. DOI: http://dx.doi.org/10.1080/13674580701687864

• Brynjolfsson, E. & McAfee, A. (2014). The Second Machine Age: Work, Progress, and Prosperity in a Time of Brilliant Technologies. New York: Norton & Company.

• Castells, M. (2000) La era de la información. Vol. 1. La sociedad red. (2ª edición). Madrid: Alianza.

• Castells, M. (2002). La dimensión cultural de Internet. Consultat el 5 de maig de 2015, des de http://www.uoc.edu/culturaxxi/esp/articles/castells0502/castells0502.html

• Churches, A. (2007). Bloom's Digital Taxonomy. Consultat el 2 de març de 2015, des de http://www.eduteka.org/pdfdir/TaxonomiaBloomDigital.pdf• Comisión Europea (2012a). Informe conjunto de 2012 del Consejo y de la Comisión sobre la aplicación del marco estratégico para la cooperación europea en el ámbito de la educación y la formación (ET 2020). Consultat el 6 de març de 2015, des de: http://eur-lex.europa.eu/legal-

• Comisión Europea. (2012b). Un nuevo concepto de educación: invertir en las competencias para lograr mejores resultados socioeconómicos. Dictamen del Comité Económico y Social Europeo sobre la Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. Estrasburgo: Comisión Europea

• Comisión Europea (2013a). Una nueva revolución industrial. Consultat el 16 de març de 2015, des de http://doi.org/10.2775/69805

• Comisión Europea (2013b). Supporting teacher competence development. Consultat el 5 de març de 2015, des de http://ec.europa.eu/education/policy/school/doc/teachercomp_en.pdf

• Comisión Europea (2013c). DIGCOMP: A Framework for Developing and Understanding Digital Competence in Europe. http://ftp.jrc.es/EURdoc/JRC83167.pdf

• Delgado, J. M. & Gutiérrez, J. (1999). Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Madrid: Síntesis.

• Enlaces (2011). Competencias y estándares TIC para la profesión docente. Centro de Educación y Tecnología (Enlaces). Ministerio de Educación, Gobierno de Chile.

• EPICT (2006). European Pedagogical ICT Licence: Concept description: EContent. Consultat el 25 de març de 2015, des de http://www.epict.org/files/EPICTsyllabus.pdf

• Esteve, F. (2015). La competencia digital docente (Doctoral dissertation). Consultat el 10 de maig, des de http://francescesteve.es/tesis/

• Fraser, J., Atkins, L., & Richard, H. (2013). DigiLit leicester. Supporting teachers, promoting digital literacy, transforming learning. Leicester City Council.

• Generalitat de Catalunya (2009). Llei d’Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol. DOGC núm. 5422, de 16/07/2009.

• Generalitat de Catalunya (2013b). Competències bàsiques de l'àmbit digital. Consultat el 2 de març de 2015, des de http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Competencies_basiques/competencies_digital_primaria.pdf

• Generalitat de Catalunya (2015). Projecte interdepartamental de competència digital docent. ACORD GOV/157/2014. DOGC núm. 6759 - 27/11/2014.

• Gisbert & Esteve (2011). Digital Leaners: la competencia digital de los estudiantes universitarios. La Cuestión Universitaria, 7. 2011, pp. 48-59.

• Gisbert, M. (coordinadora); Prats, M.A. & Cabrera, N. (2015). Aprenentatge mòbil. Com incorporar els dispositius mòbils a l’aprenentatge? Informes Breus, 58. Fundació Jaume Bofill

• Gisbert, M. & Johnson, L. (2015). Educación y tecnología: nuevos escenarios de aprendizaje desde una visión transformadora. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal, 12(2). págs. 1-14. doi http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v12i2.2570

• ISTE (2008). NETS•T for Teachers: National Educational Technology Standards for Teachers, Second Edition. EUA. Consultat el 10 de març de 2015, des de http://www.eduteka.org/pdfdir/EstandaresNETSDocentes2008.pdf

• Katic, E. (2008). Preservice teachers conceptions about computers: an ongoing search for transformative appropriations of modern technologies. Teachers and Teaching, 14(2), 157-179. doi: http://dx.doi.org/10.1080/13540600801983344

• Krueger, R. A. (1991): El grupo de discusión. Guía práctica para la investigación aplicada. Madrid: Pirámide.

• Krugman, P. (2012). Robots y capitalistas sin escrúpulos. El País. Consultat el 10 de març de 2015, des de http://economia.elpais.com/economia/2012/12/14/actualidad/1355509963_633692.html

• Larraz, V. (2013). La competència digital a la universitat. Tesi doctoral. Universitat d’Andorra. Identificador: TD-017-100006/201210.

• Lázaro, J. L., Estebanell, M. & Tedesco, J. C. (2015). Inclusión y cohesión social en una sociedad digital. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal, 12(2). págs. 1-16. doi http://dx.doi.org/10.7238/rusc.v12i2.2459

• Mertler, C. A. (2001). Designing scoring rubrics for your classroom. Practical Assessment, Research & Evaluation, 7 (25), 1-10.

• Oblinger, D., & Oblinger, J. L. (2005). Educating the net generation (Vol. 264). Educause Washington, DC.

• OECD (2012). Education at a Glance 2012. OECD indicators. Consultat el 10 de març de 2015, des de http://www.oecd-ilibrary.org/education/education-at-a-glance-2012_eag-2012-en

• Pedró, F. (2009). New millennium learners in higher education: Evidence and policy implications. París: Centre for Educational Research and Innovation (CERI). OECD.

• Prensky, M. (2001). Digital natives, digital immigrants. On the Horizon, 9(5). Consultat el 10 de març de 2015, des de http://dx.doi.org/10.1108/10748120110424816

• Sánchez-Antolín, P., Ramos, F. J., & Sánchez, J. (2014). Formación continua y competencia digital docente: el caso de la Comunidad de Madrid. Revista Iberoamericana de Educación, 65, 91–110.

• Tejada, J. (2009). Competencias docentes. Profesorado: revista de currículum y formación del profesorado. Consultat el 8 d’abril de 2015, des de http://www.ugr.es/~recfpro/rev132COL2.pdf

• Unión Europea (2006). Competencias clave para el aprendizaje permanente. Consultat el 10 de maig de 2015, des de http://www.mecd.gob.es/dctm/ministerio/educacion/mecu/movilidad-europa/competenciasclave.pdf?documentId=0901e72b80685fb1

• Unesco (2008). Estándares de competencia en TIC para docentes. Consultat el 10 de març de 2015, des de http://www.eduteka.org/EstandaresDocentesUnesco.php

• Unesco (2009). Directrices sobre políticas de inclusión en la educación. Consultat el 10 de març de 2015, des de http://unesdoc.unesco.org/images/0017/001778/177849s.pdf

• Unesco (2011). Enfoques estratégicos sobre las TICs en educación en América Latina y el Caribe. Consultat el 10 de març de 2015, des de http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002232/223251s.pdf

• Unesco 2013. Informe de 2013/4. Enseñanza y aprendizaje: Lograr la calidad para todos. Consultat el 10 de març de 2015, des de http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002261/226159s.pdf

• Unión Europea (2014). Comprender la Políticas de la Unión Europea. Una nueva revolución industrial. Consultat el 5 de maig de 2015, des de http://europa.eu/pol/pdf/flipbook/es/enterprise_es.pdf

• Van den Akker, J., Gravemeijer, K., McKenney, S., & Nieveen, N. (Eds.). (2006). Educational design research. Routledge.

• Wilson, C., Grizzle, A., Tuazon, R., Akyempong, K. & Cheung, C. (2011). Alfabetización mediática e informacional. Currículum para profesores. París: UNESCO. Consultat el 4 d’abril de 2015, des de http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002160/216099S.pdf

Publicado

03-08-2015

Cómo citar

Lázaro Cantabrana, J. L., & Gisbert Cervera, M. (2015). Elaboració d’una rúbrica per avaluar la competència digital del docent. UTE Teaching & Technology (Universitas Tarraconensis), 1(1), 48–63. https://doi.org/10.17345/ute.2015.648

Número

Sección

Artículos