La transferència de la formació permanent del professorat. Estudi de casos

Resumen

La nostra experiència professional en la docència i en la direcció d’una escola d’Infantil i Primària, i sobretot en l’àmbit de la formació permanent com a assessor i formador del Departament d'Ensenyament i de l'Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), fa que tinguem la percepció que els esforços que es dediquen curs rere curs, per part dels equips de docents dels centres educatius, en l’elaboració i posterior participació en els plans de formació del professorat del centre i el cost econòmic dels recursos que s’inverteixen per part de l’Administració Educativa en la constitució i formació d’equips de formadors per tal que exerceixin la seva docència o assessorament en els centres educatius, no incideixen d’una manera prou eficaç i amb garanties de perdurabilitat en la pràctica docent a les aules.
L’interès en aquest camp ja ha tingut un precedent en la realització del treball de fi d’estudis del màster de “Formació de Professionals de la Formació”, que tenia com a objectiu principal saber quina era la percepció que tenen els docents d’Infantil i Primària de dues escoles públiques de Tarragona sobre la transferència de la formació permanent a la seva pràctica educativa a l’aula i la incidència que tenia en el seu desenvolupament professional.