Quina és la situació actual de l’educació psicomotriu?, quines són les perspectives de futur d’aquesta disciplina?

Resumen

Actualment és difícil contemplar el desenvolupament cognitiu, afectiu i relacional sense tenir present la seva evolució en l’àmbit motor. Cal recordar que l’acció motriu és el primer instrument de coneixement i d’expressió de l’infant i tal i com ens han mostrat autors de gran referència dins la psicologia evolutiva, el moviment és la base del desenvolupament de la intel•ligència (Fonseca; 1988; Piaget, 1948; 1975; Wallon, 1942). Específicament els treballs de Piaget centrats en descriure el desenvolupament psicològic durant el cicle vital, ens mostren un primer estadi anomenat període sensoriomotor, estadi on l’infant a través de la pròpia acció construeix el seu propi coneixement. De la mateixa manera que Piaget, Fonseca (1988), destaca la importància del moviment com a requisit indispensable per accedir a processos superiors de pensament. L’activitat motora de la que l’infant se serveix per explorar i reorganitzar el medi que l’envolta, és fonamental per al seu desenvolupament. És mitjançant el moviment i l’acció que descobreix el món, adquireix el coneixement de les coses i d’ell mateix, i també li permet, expressar les seves necessitats i poder donar respostes ajustades a les diverses situacions. Com diu Cenerini (1998) “El nen és autor del seu creixement i de la seva espontaneïtat de moviment i d’ expressió; i aquests són la base de l’ elaboració dels seus processos emocionals i de pensament”.