"No va conmigo" La influencia del diseño de actividades STEM sobre el posicionamiento del alumnado en este ámbito

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.17345/ute.2019.2.2658

Palabras clave:

STEM, equidad, género, Enseñanza secundaria, Educación no formal

Resumen

El artículo que se presenta analiza las diferencias en la percepción del impacto sobre el propio posicionamiento hacia el ámbito STEM en estudiantes de secundaria que han participado en un festival STEM. También considera varios elementos que pueden favorecer un posicionamiento positivo hacia el ámbito STEM, en base a la visión de los chicos y chicas participantes. Los datos en las que se basa el estudio fueron obtenidas mediante un cuestionario que el alumnado participante respondió al terminar el festival (N = 791). Los resultados muestran cómo los estudiantes que se identifican como chicos reconocen un impacto más positivo del festival en la mejora de su posicionamiento hacia el ámbito STEM y en comparación con el resto de estudiantes, si bien también se destacan otras diferencias. La elección de los elementos que habrían favorecido el posicionamiento reproduce los estereotipos asociados a la construcción hegemónica de la identidad de género (por ejemplo más chicas que chicos que valoran actividades ludificades y en las que se trabaja en grupo). Sin embargo, también se observan diferencias significativas dentro de un mismo género. Los resultados obtenidos invitan a desarrollar una mirada crítica hacia los elementos que se han utilizado en el festival STEM para promover el posicionamiento del alumnado participante, así como también a reconocer la necesidad de introducir de manera explícita una perspectiva de género inclusiva en cualquier actividad educativa STEM que quiera ser verdaderamente equitativa.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Carme Grimalt-Álvaro, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctora en Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigadora del Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECIM), en el qual desenvolupa tasques de recerca, transferència i innovació educativa. El seu treball se centra en dos grans eixos: l’ensenyament i aprenentatge de les disciplines STEM amb eines digitals i la promoció de l’equitat educativa en STEAM. Ha estat professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra, on ha participat en la formació tant de futurs docents de primària i secundària, com de docents en actiu.

Digna Couso Lagarón, Universitat Autònoma de Barcelona

Llicenciada en Física i doctora en Didàctica de les Ciències. És professora del Departament de Didàctica de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i dirigeix el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECIM). Participa en la formació de futurs docents de primària i secundària, així com de professorat en actiu. Ha estat directora general del màster de Formació del Professorat de Secundària de la UAB. Com a investigadora, ha treballat en diversos projectes de millora d’ensenyament de les ciències en relació amb la promoció de l’equitat educativa en STEM a escala estatal i europea. Recentment ha participat activament en la definició del pla STEMCat de la Generalitat de Catalunya i actualment és la coordinadora de la formació de formadors STEM del mateix pla. Ha impartit nombroses conferències sobre gènere i educació STEM en congressos i actes de divulgació, i també ha dirigit diverses tesis en aquest mateix àmbit. Ha publicat diferents articles d’alt impacte i és revisora de revistes internacionals.

Citas

Achiam, M., & Sølberg, J. (2016). Practices of today and visions of tomorrow: New directions for science centres and museums. Spokes, 15, 1–8.

Archer, L., Osborne, J., DeWitt, J., Dillon, J., Wong, B., & Willis, B. (2013). ASPIRES. Young people’s science and career aspirations, age 10–14. London.

Barmby, P., Kind, P. M., & Jones, K. (2008). Examining Changing Attitudes in Secondary School Science. International Journal of Science Education, 30(8), 1075–1093.

Bøe, M. V., & Henriksen, E. K. (2013). Love It or Leave It: Norwegian Students’ Motivations and Expectations for Postcompulsory Physics. Science Education, 97(4), 550–573.

Couso, D. (2017). Per a què estem a STEM? Definint l’alfabetització STEM per a tothom i amb valors. Revista Ciències . Revista Del Professorat de Ciències d’Infantil, Primària i Secundària, 34, 22–28.

Couso, D., & Grimalt-Álvaro, C. (2019). Raising self-efficacy in STEM education to provide opportunities for all. In D. Couso Lagarón & C. Grimalt-Álvaro (Eds.), STEM is for you. Experiences in raising self-efficacy from the STEAM4U project (p. 103). Barcelona: Servei de Publicacions. Universitat Autònoma de Barcelona.

FECYT, Obra Social “la Caixa", & Everis. (2013). Evaluación del impacto de las acciones de divulgación en términos de promoción de vocaciones científico-tecnológicas. Cuestionario.

Kennedy, E. B., Jensen, E. A., & Verbeke, M. (2018). Preaching to the scientifically converted: evaluating inclusivity in science festival audiences. International Journal of Science Education, Part B: Communication and Public Engagement, 8(1), 14–21.

Kim, A. Y., Sinatra, G. M., & Seyranian, V. (2018). Developing a STEM Identity Among Young Women: A Social Identity Perspective. Review of Educational Research, 88(4), 589–625.

Kim, M. (2018). Understanding children’s science identity through classroom interactions. International Journal of Science Education, 40(1), 24–45.

National Science Foundation. (2017). Women, Minoritites, and Persons with Disabilities in Science and Engineering. Retrieved from http://www.nsf.gov/statistics/wmpd/2013/

Roche, J., Cullen, R., & Ball, S. L. (2016). The Educational Opportunity of a Modern Science Show. International Journal of Science in Society, 8(3), 2. Retrieved from https://www.researchgate.net/profile/Joseph_Roche3/publication/302150221_The_Educational_Opportunities_of_a_Modern_Science_Show/links/572e6a4108aeb1c73d1296be.pdf

Sáinz, M., Castaño Collado, C., Meneses, J., Fàbregues, S., Müller, J., Rodó, M., … Garrido, N. (2017). ¿Por qué no hay más mujeres STEM? Se buscan ingenieras, físicas y tecnólogas.

Schunk, D. H., & Pajares, F. (2002). The development of academic self-efficacy. In Development of achievement motivation (Vol. 1446, pp. 15–31). https://doi.org/10.1016/b978-012750053-9/50003-6

Simarro, C., & Couso, D. (2018). Visiones en educación STEAM: y las mates ¿qué? UNO . Didáctica de Las Matemáticas, 81(Julio), 49–56.

The GenIUSS Group. (2014). Best Practices for Asking Questions to Identify Transgender and Other Gender Minority Respondents on Population-Based Surveys. (J. L. Herman, Ed.), The Williams Institute. Los Angeles.

Tytler, R., Osborne, J., Williams, G., Tytler, K., & Cripps Clark, J. (2008). Opening up pathways: Engagement in STEM across the Primary-Secondary school transition. Retrieved from http://www.worldcat.org/title/opening-up-pathways-engagement-in-stem-across-the-primary-secondary-school-transition/oclc/271828582&referer=brief_results

UNESCO. (2017). Cracking the code: Girls and Women’s education in science, technology, engineering and mathematics (STEM). Retrieved from http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002534/253479E.pdf

Descargas

Publicado

18-11-2019

Cómo citar

Grimalt-Álvaro, C., & Couso Lagarón, D. (2019). "No va conmigo" La influencia del diseño de actividades STEM sobre el posicionamiento del alumnado en este ámbito. UTE Teaching & Technology (Universitas Tarraconensis), 1(2), 133–144. https://doi.org/10.17345/ute.2019.2.2658

Número

Sección

Artículos