“No va amb mi” La influència del disseny d’activitats STEM sobre el posicionament de l’alumnat en aquest àmbit

Carme Grimalt-Álvaro, Digna Couso Lagarón

Resum

L’article que es presenta analitza les diferències en la percepció de l’impacte sobre el propi posicionament cap a l’àmbit STEM en estudiants de secundària que han participat en un festival STEM. També considera diversos elements que poden afavorir un posicionament positiu cap a l’àmbit STEM, en base a la visió dels nois i noies participants. Les dades en les que es basa l’estudi van ser obtingudes mitjançant un qüestionari que l’alumnat participant va respondre en acabar el festival (N=791). Els resultats mostren com els estudiants que s’identifiquen com a nois reconeixen un impacte més positiu del festival en la millora del seu posicionament cap a l’àmbit STEM i en comparació amb la resta d’estudiants, si bé també es destaquen altres diferències. La tria dels elements que haurien afavorit el posicionament reprodueix els estereotips associats a la construcció hegemònica de la identitat de gènere (p.ex. més noies que nois que valoren activitats ludificades i en les que es treballa en grup). No obstant, també s’observen diferències significatives dins d’un mateix gènere. Els resultats obtinguts conviden a desenvolupar una mirada crítica envers els elements que s’han utilitzat en el festival STEM per promoure el posicionament de l’alumnat participant, així com també a reconèixer la necessitat d’introduir de manera explícita una perspectiva de gènere inclusiva en qualsevol activitat educativa STEM que vulgui ser veritablement equitativa.

Paraules clau

STEM; Equitat; Gènere; Ensenyament secundari; Educació no formal

Text complet:

PDF

Referències


Achiam, M., & Sølberg, J. (2016). Practices of today and visions of tomorrow: New directions for science centres and museums. Spokes, 15, 1–8.

Archer, L., Osborne, J., DeWitt, J., Dillon, J., Wong, B., & Willis, B. (2013). ASPIRES. Young people’s science and career aspirations, age 10–14. London.

Barmby, P., Kind, P. M., & Jones, K. (2008). Examining Changing Attitudes in Secondary School Science. International Journal of Science Education, 30(8), 1075–1093.

Bøe, M. V., & Henriksen, E. K. (2013). Love It or Leave It: Norwegian Students’ Motivations and Expectations for Postcompulsory Physics. Science Education, 97(4), 550–573.

Couso, D. (2017). Per a què estem a STEM? Definint l’alfabetització STEM per a tothom i amb valors. Revista Ciències . Revista Del Professorat de Ciències d’Infantil, Primària i Secundària, 34, 22–28.

Couso, D., & Grimalt-Álvaro, C. (2019). Raising self-efficacy in STEM education to provide opportunities for all. In D. Couso Lagarón & C. Grimalt-Álvaro (Eds.), STEM is for you. Experiences in raising self-efficacy from the STEAM4U project (p. 103). Barcelona: Servei de Publicacions. Universitat Autònoma de Barcelona.

FECYT, Obra Social “la Caixa", & Everis. (2013). Evaluación del impacto de las acciones de divulgación en términos de promoción de vocaciones científico-tecnológicas. Cuestionario.

Kennedy, E. B., Jensen, E. A., & Verbeke, M. (2018). Preaching to the scientifically converted: evaluating inclusivity in science festival audiences. International Journal of Science Education, Part B: Communication and Public Engagement, 8(1), 14–21.

Kim, A. Y., Sinatra, G. M., & Seyranian, V. (2018). Developing a STEM Identity Among Young Women: A Social Identity Perspective. Review of Educational Research, 88(4), 589–625.

Kim, M. (2018). Understanding children’s science identity through classroom interactions. International Journal of Science Education, 40(1), 24–45.

National Science Foundation. (2017). Women, Minoritites, and Persons with Disabilities in Science and Engineering. Retrieved from http://www.nsf.gov/statistics/wmpd/2013/

Roche, J., Cullen, R., & Ball, S. L. (2016). The Educational Opportunity of a Modern Science Show. International Journal of Science in Society, 8(3), 2. Retrieved from https://www.researchgate.net/profile/Joseph_Roche3/publication/302150221_The_Educational_Opportunities_of_a_Modern_Science_Show/links/572e6a4108aeb1c73d1296be.pdf

Sáinz, M., Castaño Collado, C., Meneses, J., Fàbregues, S., Müller, J., Rodó, M., … Garrido, N. (2017). ¿Por qué no hay más mujeres STEM? Se buscan ingenieras, físicas y tecnólogas.

Schunk, D. H., & Pajares, F. (2002). The development of academic self-efficacy. In Development of achievement motivation (Vol. 1446, pp. 15–31). https://doi.org/10.1016/b978-012750053-9/50003-6

Simarro, C., & Couso, D. (2018). Visiones en educación STEAM: y las mates ¿qué? UNO . Didáctica de Las Matemáticas, 81(Julio), 49–56.

The GenIUSS Group. (2014). Best Practices for Asking Questions to Identify Transgender and Other Gender Minority Respondents on Population-Based Surveys. (J. L. Herman, Ed.), The Williams Institute. Los Angeles.

Tytler, R., Osborne, J., Williams, G., Tytler, K., & Cripps Clark, J. (2008). Opening up pathways: Engagement in STEM across the Primary-Secondary school transition. Retrieved from http://www.worldcat.org/title/opening-up-pathways-engagement-in-stem-across-the-primary-secondary-school-transition/oclc/271828582&referer=brief_results

UNESCO. (2017). Cracking the code: Girls and Women’s education in science, technology, engineering and mathematics (STEM). Retrieved from http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002534/253479E.pdf




DOI: https://doi.org/10.17345/ute.2019.2.2658



Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.