El deure dels propietaris privats forestals de conservar els boscos per evitar el risc d’incendis
DOI:
https://doi.org/10.17345/rcda1956Paraules clau:
boscos, deure de conservació, propietari forestal, canvi climàtic, instruments d’ordenació forestal,Resum
El present treball té per objecte analitzar el contingut del deure dels propietaris forestals de conservar els boscos per evitar el risc d'incendis, que s’ha de portar a terme al nostre entendre, mitjançant la redacció, aprovació administrativa i execució dels instruments d'ordenació forestal que la legislació sectorial regula.
El contingut d’aquests instruments d’ordenació no sols permet el compliment del deure legal de conservació sinó que a més assegura una gestió forestal sostenible, la qual cosa és coherent amb el mandat de la Llei catalana 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, quan estableix que les mesures que les administracions adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la seva capacitat d'actuar com a embornal.
Un deure legal que, en excedir del deure que amb caràcter general s'imposa per a qualsevol tipus de sòl, s'hauria de dur a terme pels propietaris privats forestals amb l'auxili econòmic de les administracions públiques, mitjançant l'establiment de concretes mesures de foment, les quals haurien d'estar al mateix nivell i grau d'exigència que el deure que se’ls imposa.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
