La conferencia de Estocolmo y el impulso a la protección jurídica internacional de la atmósfera: de lo transfronterizo a lo global
DOI:
https://doi.org/10.17345/rcda3403Paraules clau:
Conferencia de Estocolmo – Declaración de Estocolmo –Observación atmosférica – Atmósfera – Contaminación atmosférica a larga distancia – Capa de ozono – Cambio climáticoResum
En la Conferencia de Estocolmo de 1972 se expresó la preocupación por el alcance y las consecuencias de la contaminación de la atmósfera, sentándose las bases para el impulso de una cooperación jurídica internacional que pudiera enfrentarla. En el Plan de Acción del Medio Humano se recogió la necesidad de promover la observación científica atmosférica, y los principios recogidos en la Declaración de Estocolmo sirvieron, como en otros ámbitos de la regulación ambiental, para articular la respuesta jurídica ante las amenazas detectadas. En las décadas transcurridas desde aquel encuentro, se han implementado tres regímenes internacionales que marcan la evolución de la protección jurídica internacional de la atmósfera. El régimen europeo sobre contaminación atmosférica transfronteriza, inaugurado en 1979, supuso un primer modelo de cooperación internacional en este ámbito, que influyó en los desarrollos posteriores de los regímenes de protección de la capa de ozono, y sobre el cambio climático. Teniendo en cuenta el impulso fundacional que supuso la Conferencia de Estocolmo para el desarrollo de estos regímenes, el presente trabajo analiza la evolución de la protección jurídica internacional de la atmósfera en los cincuenta años transcurridos desde su celebración
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
