Generaciones futuras y política a largo plazo: un estudio sobre la Ley para el Bienestar de las Generaciones Futuras de Gales
DOI:
https://doi.org/10.17345/rcda3070Paraules clau:
Instituciones para las generaciones futuras, cortoplacismo político, justicia intergeneracional, desarrollo sostenible, bienestar intergeneracionalResum
En el año 2015 fue aprobada en Gales la Ley para el Bienestar de las Generaciones Futuras. Esta norma, en vigor desde el año 2016, cuyo objeto es garantizar el bienestar de las generaciones futuras, instituyó el Comisionado para las Generaciones Futuras de Gales como órgano encargado de supervisar y auditar que las políticas llevadas a cabo por las administraciones públicas se orientaran hacia unos objetivos de bienestar previamente acordados y fundamentados en el principio de desarrollo sostenible. En el cuarto año de su instauración, el Comisionado ha publicado su primer informe de evaluación (2020) sobre el cumplimiento de los objetivos de bienestar de las generaciones futuras. Este trabajo pretende analizar la ley galesa para el bienestar de las generaciones futuras, el Comisionado, y las posibilidades que abre este tipo de instituciones para la salvaguarda de los intereses de las generaciones futuras y atenuar los problemas vinculados con el cortoplacismo político.
Descàrregues
Referències
Bándi, G., “Interests of Future Generations, Environmental Protection and the Fundamental Law”, Journal of Agricultural and Environmental Law, Vol. 15, No. 19, 2020.
Bidadanure, J., "Youth Quotas, Diversity, and Long-Termism: Can Young People Act as Proxies for Future Generations?", en González-Ricoy, I., y Gosseries, A., (eds), Institutions for Future Generations, Oxford University Press, 2016.
Capella, J. R., Un fin del mundo: Constitución y democracia en el cambio de época, Ed. Trotta, Madrid, 2019.
Courtis, C., “La prohibición de regresividad en materia de derechos sociales: apuntes introductorios”, en Courtis, C., (Comp.): Ni un paso atrás. La prohibición de regresividad en materia de derechos sociales, Buenos Aires, Centro de Estudios Legales y Sociales (CELS) y Centro de Asesoría Legal del Perú (CEDAL). Ediciones del Puerto, 2006.
Davies, H., “The Well-being of Future Generations (Wales) Act 2015 - A Step Change in the Legal Protection of the Interests of Future Generations?”, Journal of Environmental Law, 29, 2017.
Dobson, A., “Representative Democracy and the Environment”, en Lafferty, W. M., y Meadowcroft, J., (Eds.), Democracy and the Environment: Problems and Prospects, Cheltenham, Edward Elgar, 1996.
Ekeli, K. S., "Giving a Voice to Posterity – Deliberative Democracy and Representation of Future People", Journal of Agricultural and Environmental Ethics, 18(5), 2005.
Ekeli, K. S., “Green Constitutionalism: The Constitutional Protection of Future Generations”, Ratio Juris, Vol. 20 No. 3, 2007.
Ferrajoli, L., Derechos y garantías: la ley del más débil, Ed. Trotta, (8ª ed.), 2016. [Traducción de Ibáñez, P. A., y Greppi, A.].
Ferrerres Comella, V., Justicia constitucional y democracia, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, (2ºed.), 2007.
Ferrerres Comella, V., Constitutional Courts Democratic Values: a European perspective, Yale University Press, New Haven and London, 2009.
González-Ricoy, I., “Instituciones intergeneracionales y cortoplacismo político”, Revista Española de Ciencia Política, 41, 2016.
González-Ricoy, I., y Gosseries, A., (Eds.), Institutions for Future Generations, Oxford University Press, 2016.
Gosseries, A., y Meyer, L. H., (Eds.), Intergenerational justice, Oxford University Press, 2009.
Häberle, P., “Un derecho constitucional para las futuras generaciones. La otra reforma del contrato social: el contrato generacional”, Lecciones y Ensayos, Número 87, Enero-Diciembre, 2009. [Traducción de Fellay, M., y Ferreyra, L.].
Jávor, B., “Institutional Protection of Succeeding Generations: Ombudsman for Future Generations in Hungary”, en Tremmel, J. C. (Ed.), Handbook of Intergenerational Justice, Edward Elgar Publishing, 2006.
Luiselli, V., Lost Children Archive, Alfred A. Knopf, 2019.
Meyer, L. H., Intergenerational justice, Routledge, 2012.
Nogueira, A., “La huella ecológica. El establecimiento de indicadores ambientales y su significación para el Derecho”, Revista Catalana de Dret Ambiental, Vol. 10, Núm. 1, 2019.
Pontara, G., Ética y generaciones futuras, Ariel, Barcelona, 1996.
Riechmann, J., Un mundo vulnerable, Los Libros de la Catarata, Madrid, 2005 (2ª ed.).
Roemer, J., y Suzumura, K. (Eds.), Intergenerational Equity and Sustainability, Palgrave Macmillan, 2007.
Sikora, R.I., y Barry, B. (Eds.), Obligations to Future Generations, Philadelphia, Temple University Press, 1978.
Thompson, D. F., “Representing future generations: political presentism and democratic trusteeship”, Critical Review of International Social and Political Philosophy, 13 (1), 2010.
Tremmel, J. C., (Ed.) Handbook of Intergenerational Justice, Edward Elgar, 2006.
Waldron J., Law and Disagreements, New York, Oxford University Press, 1999.
Waldron, J., “The Core of the Case against Judicial Review”, Yale Law Journal, 115, 2006.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).