La subjetivización de la naturaleza (y sus trampas jurídicas, éticas y epistémicas)

Autors/ores

  • Isabela Figueroa Universidad Andina Simón Bolívar

DOI:

https://doi.org/10.17345/rcda1141

Resum

La Constitución ecuatoriana de 2008 reconoció derechos a la naturaleza, transformándola en sujeto de derechos. En esta nota trato de algunos problemas relacionados con la subjetivización jurídica de la naturaleza en el interior de la narrativa positivista del discurso jurídico ecuatoriano. Mi motivación a la hora de escribir este texto es el temor de que la subjetivización jurídica de la naturaleza termine por absorber diferencias culturales en un saber de fondo dominante y con pretensiones universales, tecnología muy propia de la disciplina del Derecho. El Tribunal Constitucional ecuatoriano ya decidió sobre la compatibilidad entre minería a gran escala y derechos de la naturaleza, otorgando una suerte de dignidad a comportamientos dañinos tanto para la naturaleza que se quiere proteger como para la diversidad cultural y sus conocimientos.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2011-07-15

Com citar

Figueroa, I. (2011). La subjetivización de la naturaleza (y sus trampas jurídicas, éticas y epistémicas). Revista Catalana De Dret Ambiental, 2(1). https://doi.org/10.17345/rcda1141

Número

Vol. 2 No 1 (2011)

Secció

NOTES

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).