Las vías de responsabilidad de las empresas multinacionales por daños ambientales. El caso Dutch Shell Nigeria
DOI:
https://doi.org/10.17345/rcda1439Paraules clau:
environmental responsibility, environmental damages, human rights violations, multinational corporation, extraterrial jurisdictionResum
La presente nota tiene como objetivo describir la realidad ambiental y social del conflicto en el delta del Níger resultado de las actividades extractivas, especialmente las llevadas a cabo por la empresa Shell, así como exponer las acciones legales más trascendentales realizadas tanto a nivel internacional como nacional y las limitaciones de cada una de ellas. Asimismo, se examinará el caso presentado por cuatro residentes del delta del Níger -junto con la ONG Milieudefensie y Amigos de la Tierra Nigeria- contra Royal Dutch Shell y Shell Petroleum Development Company ante los tribunales holandeses y se analizará la sentencia F. Akpan & anor -v- Royal Dutch Shell plc & anor, la cual marca un precedente en la tendencia internacional de responsabilizar a las empresas multinacionales en los Estados de origen por daños en el extranjero.Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Descàrregues
Publicades
2014-07-30
Com citar
Iglesias Márquez, D., & Ascencio Serrato, S. V. (2014). Las vías de responsabilidad de las empresas multinacionales por daños ambientales. El caso Dutch Shell Nigeria. Revista Catalana De Dret Ambiental, 5(1). https://doi.org/10.17345/rcda1439
Número
Secció
NOTES
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).