L'addicionalitat en els projectes d'absorció de CO₂ postincendi: anàlisi del marc normatiu espanyol i dels projectes inscrits al Registre de Petjada de Carboni
Número
Secció
Paraules clau:
addicionalitat, restauració forestal postincendi, registre de petjada de carboni, reparació del dany ecològic, certificació d’absorpcions, integritat ambiental
Publicat
Resum
Aquest treball analitza des d’una perspectiva jurídica el principi d’addicionalitat en projectes d’absorció de carboni sobre sòls forestals afectats per incendis, en el marc del Registre de Petjada de Carboni regulat pel Reial decret 214/2025. A partir de l’estudi del marc normatiu multinivell espanyol i europeu —Llei 43/2003, de Montes, Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, Llei 26/2007, de Responsabilitat Mediambiental i el Reglament (UE) 2024/1991 de restauració— es determina el llindar normatiu que defineix les absorcions addicionals respecte de les obligacions legals preexistents. L’article sistematitza la configuració internacional del principi d’addicionalitat i en analitza la recepció a Espanya i a la UE, distingint-ne la dimensió legal —superació de l’escenari normatiu de referència— i la dimensió econòmica —dependència de l’incentiu per a la viabilitat del projecte—. L’anàlisi empíric de projectes inscrits al Registre permet identificar riscos de reconeixement d’absorpcions no addicionals, que proporcionen la base per formular recomanacions destinades a reforçar la integritat jurídica i ambiental del sistema, desenvolupades a les conclusions.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2026 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Alli Turrillas, Juan Cruz (2016): La protección de la biodiversidad: Estudio jurídico de los sistemas para la salvaguarda de las especies naturales y sus ecosistemas, Madrid, Dykinson.
Álvarez Carreño, Sandra María y Soro Mateo, Beatriz (Dirs.), Serra Palao, Pilar (Coord.) (2022): Estudios sobre la efectividad del Derecho de la biodiversidad y del cambio climático, Valencia: Tirant lo Blanch.
Aragão, Alexandra (2025): Desafios climáticos à Democracia, en (Des) Ordem Climática, propostas para um mundo em transformação, Belo Horizonte: Editora Fórum, pp. 239 249.
(2024): “Ecoproportionality in a time of environmental and climate emergency”, Undecidabilities and Law, núm. 4, pp. 81–99.
Aragão, Alexandra, & Van Rijswick, Helena F.M.W. (2014): “Compensation in the European Union: Natura 2000 and Water Law”, Utrecht Law Review, vol. 10, núm. 2, pp. 252–271.
Casado Casado, Lucía (2023): “Sentencia del Tribunal Supremo de 17 de noviembre de 2022 (Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección Quinta, rec. 5795/2021)”, Actualidad Jurídica Ambiental, núm. 130, pp. 192-193.
Calvo Sánchez, Laura (coord.) (2005): Comentarios sistemáticos a la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes, Madrid: Thomson Reuters Civitas.
European Commission (2020). Agriculture, forestry and fishery statistics: 2020 edition. Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. https://ec.europa.eu/eurostat/documents/3217494/12069644/KS-FK-20-001-EN-N.pdf [Última consulta, 20 de febrero de 2026].
De Armenteras Cabot, Marcos (2024): “¿Hacia una restauración efectiva de la biodiversidad en Europa? El nuevo Reglamento (UE) 2024/1991 relativo a la restauración de la naturaleza”, Revista de Derecho Comunitario Europeo, núm. 79, pp. 293–333.
De Sadeleer, Nicolas (2023): “El nuevo Pacto por la Naturaleza de la UE: De la ambición a la realidad”. Actualidad Jurídica Ambiental, núm. 136, sección “Comentarios”, pp. 101-117.
Drew, John M. & Drew, Mark E. (2010): “Establishing additionality: Fraud vulnerabilities in the clean development mechanism”, Accounting Research Journal, núm. 23(3), pp. 243–253.
Esteve Pardo, Juan (2017): Derecho del medio ambiente (4ª ed.), Madrid: Marcial Pons.
FAO (2020): Global Forest Resources Assessment 2020. Food and Agriculture Organization of the United Nations, Rome.
Fernández Salguero, Rafael Alberto (2025). Effectiveness of carbon pricing and compensation instruments: An umbrella review of the empirical evidence. https://www.researchgate.net/publication/398476631_Effectiveness_of_Carbon_Pricing_and_Compensation_Instruments_An_Umbrella_Review_of_the_Empirical_Evidence [Última consulta, 26 de febrero de 2026].
Fernández de Gatta Sánchez, Daniel (2020): “El ambicioso Pacto Verde Europeo”, Actualidad Jurídica Ambiental, núm. 101, pp. 78–109.
Franki, Nathan (2022): “Regulation of the voluntary carbon offset market”, Columbia Journal of Environmental Law, núm. 48(1), pp. 163–195.
García García, Sara (2021): “Construcción y aplicación de la llamada ley europea del clima: El paso definitivo hacia la neutralidad climática y la energía verde en la Unión Europea”, La Ley Unión Europea, núm. 93, pp. 1–12.
García Ureta, Ana María et al. (2024): Comentario sistemático a la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, Madrid: Marcial Pons.
García Ureta, Ana y Soro Mateo, Beatriz (Dirs.) (2023): Restauración y compensación ecológica: La perspectiva jurídica, Madrid: Iustel.
Lozano Cutanda, B. (2024): El Reglamento (UE) 2024/1991 de restauración de la naturaleza (I): Introducción y principales objetivos y obligaciones. Análisis – Sostenibilidad GA-P.
(2023) Derecho ambiental y climático. Madrid: Dykinson. (2.ª ed.).
(2008) Comentarios a la Ley de responsabilidad medioambiental. Madrid: Civitas.
Melchor Llopis, Luis (2025): “Registros de huella de carbono en España: análisis comparativo y desafíos normativos”, Actualidad Jurídica Ambiental, núm. 160, pp. 203–234.
(2020): “El comercio de derechos de emisión de gases de efecto invernadero como instrumento clave en la política climática de la Unión Europea”, en Revuelta Pérez, Inmaculada y Alonso Más, María José (dir.), La regulación de la energía limpia ante la emergencia climática, Thomson Reuters Aranzadi, pp. 481–501.
Michaelowa, Axel & Purohit, P. (2007): “Additionality determination of CDM projects: Can we rely on the current rules?”, Climate Policy, núm. 7(4), pp. 341–354.
Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (2022): Estrategia forestal española horizonte 2050, Gobierno de España. https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/politica-forestal/EFE%20Web.pdf [Última consulta, 20 de febrero de 2026].
Mora Ruiz, María (2018): “Responsabilidad por daño medioambiental en espacios Red Natura 2000”, Actualidad Jurídica Ambiental, núm. 78, pp.45-67.
Ortiz García, Mercedes (2024): “De la protección de la restauración de la naturaleza”, Revista Aragonesa de Administración Pública, núm. 62, pp. 31–80.
Purdon, M., & Lokina, R. (2014): Ex post evaluation of the additionality of Clean Development Mechanism afforestation projects in Tanzania, Uganda and Moldova. Grantham Research Institute on Climate Change and the Environment, London School of Economics and Political Science, Londres.
Ramírez Sánchez-Maroto, Carlos (2025): “Retos en la aplicación del Reglamento sobre la restauración de la naturaleza”, Actualidad Jurídica Ambiental, núm. 161, sección “Comentarios”, pp. 229-259.
Schneider, Laura (2009): “Assessing the additionality of CDM projects: Practical experiences and lessons learned”, Climate Policy, núm. 9(3), pp. 242–254.
Serrano Paredes, Olga (2020): “Huella de carbono como herramienta de lucha contra el cambio climático: especial referencia al Registro español de huella de carbono, compensación y proyectos de absorción de dióxido de carbono”, en Molina del Pozo Martín, Pedro C. (Coord.), Derecho de la Unión Europea e integración regional: Liber amicorum al profesor Dr. Carlos Francisco Molina del Pozo, Tirant lo Blanch, pp. 1529–1549.
SustainCERT Academy (2023): Formación técnica en certificación de proyectos de carbono. SustainCERT, Luxemburgo.
Uriarte Ricote, María, Lozano Cutanda, Blanca y Sanz Rubiales, Ignacio (Coords.) (2024): Conectividad ecológica y derecho, Madrid: Dykinson.
Valencia Martín, German (2010): “La responsabilidad medioambiental”, Revista General de Derecho Administrativo, núm. 25, pp. 1-25.
World Bank (2010): State and trends of the carbon market 2010, Washington, DC: World Bank.
