L’eficàcia real de la protecció jurídica del paisatge a Galícia: anàlisi doctrinal i jurisprudencial a propòsit de la Sentència del TSJG d’11 d’octubre de 2018
Número
Secció
Paraules clau:
Paisatge , eficàcia normativa , discrecionalitat administrativa, ordenació del territori , POL, Llei 2/2016, del sòl de Galícia
Publicat
Resum
La protecció del paisatge s’ha consolidat com un eix essencial del dret ambiental contemporani, evolucionant des d’una concepció estètica i cultural fins a configurar-se com a bé jurídic protegit. A Galícia, aquest procés s’ha vist reforçat per la incorporació dels principis del Conveni Europeu del Paisatge, el desenvolupament del Pla d’Ordenació del Litoral (POL) i la Llei 2/2016 del sòl de Galícia, que integren el paisatge en la planificació territorial com a criteri vinculant. Tanmateix, persisteixen tensions entre la tutela formal i l’eficàcia real de la seva protecció, derivades de la fragmentació normativa, la manca de cultura litigant i la limitada operativitat judicial dels instruments d’ordenació.
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de l’11 d’octubre de 2018 constitueix un cas paradigmàtic que consolida la força normativa del POL i reafirma el valor del paisatge com a element jurídic determinant en la presa de decisions urbanístiques. Aquesta resolució obre una via rellevant per al control jurisdiccional de les decisions administratives en matèria territorial i per a l’efectivitat del dret al paisatge com a expressió de l’interès general. Superar la bretxa entre la norma i la seva aplicació pràctica exigeix reforçar la formació jurídica especialitzada, la participació ciutadana i la coherència de les polítiques públiques, de manera que el paisatge deixi de ser una invocació simbòlica i es consolidi com un dret operatiu i exigible.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2025 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Arellano Reyes, Gustavo.; Guarachi Zuvic, Feferico (2021): “Protección del medio ambiente en el contexto de una nueva constitución: recomendaciones en base a la experiencia comparada”, en Estudios constitucionales, vol. 19, núm. 1, pp. 66-110.
Borràs Peninat, Susanna (2014): “Del derecho humano a un medio ambiente sano al reconocimiento de los derechos de la naturaleza”, en Revista Vasca de Administración Pública (RVAP), (Ejemplar dedicado a: Homenaje a Demetrio Loperena y Ramón Martín Mateo), pp. 649-680.
Durá Alemañ, Carlos Javier (2025): “Sentencia 142/2024, del pleno del Tribunal Constitucional (Ponente: María Luisa Segoviano Astaburuaga)”, en Actualidad Jurídica Ambiental, núm. 156, pp. 465-470.
Esteve Pardo, José (2025): Lecciones de Derecho administrativo. Madrid: Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales (12ª edición).
Fabeiro Mosquera, Antonio (2006): “La protección del paisaje: su creciente importancia en el ámbito internacional y la dispersión de instrumentos jurídicos para su protección integral en el Derecho español”, en Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 131, pp. 517 ss.
Fernández Farreres, Germán (2024): Sistema de Derecho Administrativo II. Madrid: Civitas, (7ª edición).
Fuentes Osorio, Juan L. (2012): “¿Delito ecológico como delito de peligro abstracto?”, en Revista electrónica de ciencia penal y criminología, núm. 14, pp. 1-49.
López Ramón, Fernando (2015): “El medio ambiente en la Constitución Española”, en Ambienta: La revista del Ministerio de Medio Ambiente, núm. 113, pp. 84-91.
Lozano Cutanda, Blanca (2025): “La personificación jurídica del Mar Menor: persiste la inseguridad jurídica tras la Sentencia del Tribunal Constitucional 142/2024 y el Real Decreto 90/2025”, en Diario La Ley, núm. 10743.
Lozano Cutanda, Blanca (2025): Derecho ambiental administrativo. Madrid: Dykinson, 2025 (3ª edición).
Muñoz Machado, Santiago (2017): Tratado de Derecho administrativo y Derecho público general. Tomo XII: Actos administrativos y sanciones administrativas. Madrid, Boletín Oficial del Estado.
Ochoa Figueroa, Alejandro (2014): “Medioambiente como bien jurídico protegido, ¿visión antropocéntrica o ecocéntrica?”, en Revista de derecho penal y criminología, vol. 11, pp. 253-294.
Pomed Sánchez, Luis Alberto (2025): “La atribución de personalidad jurídica a la laguna del Mar Menor y su cuenca: reflexiones al hilo de la Ley 19/2022, de 30 de septiembre, y la sentencia del Tribunal Constitucional 142/2024, de 20 de noviembre”, en Revista Aranzadi de Derecho Ambiental, núm. 60.
Redondo, Alejandro (2023): El estudio del paisaje en España ¿un quebradero de cabeza?. 16 de octubre de 2023. <https://www.ideasmedioambientales.com/blog/estudio-paisajes-espana> [Última consulta, 29 de octubre 2025].
Rodríguez Ramos, Luis (1981): “Presente y futuro de la protección penal del medio ambiente en España”, en Documentación Administrativa Madrid, núm. 190, pp. 229-255.
Sessano Goenaga, Javier Camilo (2002): “La protección penal del medio ambiente: peculiaridades de su tratamiento jurídico”, en Revista electrónica de ciencia penal y criminología, núm. 4, pp. 1-34.
Solà Pardell, Oriol (2022): El derecho humano al medioambiente: una propuesta ecocéntrica, Universitat Pompeu Fabra.
Spada Jiménez, Andrea (2024): “El Tribunal Europeo de Derechos Humanos ante la litigación climática: La Stedh Verein Klimaseniorinnen Schweiz y otros v. Suiza, de 9 de abril de 2024”, en Revista Electrónica de Derecho Internacional Contemporáneo, vol. 7, núm. 7, pp. 1-19.
Vidal Marín, Tomás (2025): “Personalidad jurídica del Mar Menor y cambio de paradigma interpretativo del medio ambiente: consideraciones críticas de la STC 142/2024”, en InDret, núm. 3, pp. 451-486.
