La resposta estatal a les catàstrofes: les inundacions a Rio Grande do Sul (Brasil) i a València (Espanya) des d'una perspectiva comparada
Número
Secció
Paraules clau:
escalfament global, inundacions, gestió de catàstrofes, reducció de riscos
Publicat
Resum
La pregunta de l'estudi és la següent: Quins errors en el cicle de gestió de catàstrofes es poden identificar a partir dels esdeveniments que van ocórrer el 2024 a Rio Grande do Sul, Brasil, i a la regió de València, Espanya, així com quins són els límits i les possibilitats de millora en els elements legals i polítics que conformen el sistema de mitigació? Tenint en compte que es tracta de dos països amb contextos socioeconòmics diferents –un en desenvolupament, al Sud Global, i l'altre desenvolupat, al Nord Global–, és possible identificar similituds entre ambdós casos? Per respondre a això, la investigació es divideix en tres etapes: (1) l’anàlisi del canvi climàtic i la intensificació d'esdeveniments extrems; (2) l’estudi del marc regulador relacionat amb les catàstrofes; i (3) l’avaluació de la gestió i resposta a les catàstrofes en ambdós casos. L'enfocament és sistèmic-complex, basat en la matriu pragmàtic-sistèmica i comparativa. La teoria bàsica es fonamenta en el Dret relatiu a les catàstrofes. Els procediments utilitzats han sigut l'anàlisi de casos, la recerca bibliogràfica i l'anàlisi documental amb tècniques de resum i indexació, així com l'organització de dades en taules i gràfics, respectivament. Es conclou que ambdós països s'enfronten a reptes comuns en la prevenció i la governança de les catàstrofes.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2025 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Adil, Lina et al. (2025): Climate risk index 2025. Who suffers most from extreme weather events? Publischer: Germanwhatch.
Beck, Ulrich (2013): Sociedade de Risco. Rumo a uma outra modernidade, São Paulo: Editora 34.
Brasil (1988): Constituição da República Federativa do Brasil de 1988, Brasília: Senado Federal.
Brasil (2001): Lei n.10.257, de 10 de julho de 2001. Regulamenta os arts. 182 e 183 da Constituição Federal, estabelece diretrizes gerais da política urbana e dá outras providências, Diário Oficial da União, Brasília, 10 de julho de 2001.
Brasil (2012): Lei n. 12.608, de 10 de abril de 2012. Institui a Política Nacional de Proteção e Defesa Civil - PNPDEC [...]. Diário Oficial da União, Brasília, 10 de abril de 2012.
Brasil (2023): Atlas Digital de Desastres no Brasil, Ministério da Integração e do Desenvolvimento Regional. Secretaria de Proteção e Defesa Civil, Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Estudos e Pesquisas em Engenharia e Defesa Civil, Brasília: MIDR.
Brasil (2024): Lei n. 14.904, de 27 de junho de 2024. Estabelece diretrizes para a elaboração de planos de adaptação à mudança do clima [...]. Diário Oficial da União, Brasília, 27 jun de 2024.
Carvalho, Délton; Damacena, Fernanda (2013): Direito dos Desastres, Porto Alegre: Livraria do Advogado.
Carvalho, Délton (2015): Desastres Ambientais e sua Regulação Jurídica: deveres de prevenção, resposta e compensação ambiental, São Paulo: Revista dos Tribunais.
Carvalho, Délton (2020): “Direito Internacional dos Desastres: da centralidade na resposta humanitária à formação do dever internacional de redução de riscos de desastres”, em Revista Brasileira de Políticas Públicas e Internacionais, v. 5, n. 2, pp. 335-350.
Confederação Nacional de Municípios (2023): Danos e prejuízos causados por desastres no Brasil entre 2013 a 2023, Brasília: CNM.
Copernicus (2024): “The 2024 Annual Climate Summary: Global Climate Highlights 2024”.
Damacena, Fernanda (2012): A formação sistêmica de um direito dos desastres. Dissertação (Mestrado em Direito) - Universidade do Vale do Rio dos Sinos, São Leopoldo.
Defesa Civil do RS (2025): “Defesa Civil atualiza balanço das enchentes no RS – 24/04”, em Notícias, 25 de abril de 2025.
El País (2025): La Universitat de València suspendió las clases el 28 de octubre por información pública sobre previsión de lluvias, Comunidade Valenciana, 28 de fevereiro.
European Commission (2010): Risk assessment and mapping guidelines for disaster management.
European Commission (2023): Civil Protection Mechanism – rescEU. Directorate-General for European Civil Protection and Humanitarian Aid Operations (DG ECHO).
European Union. (2013): Decision No 1313/2013/EU of the European Parliament and of the Council on a Union Civil Protection Mechanism, Official Journal of the European Union, L 347/924.
European Union. (2019): Decision (EU) 2019/420 of the European Parliament and of the Council of 13 March 2019 amending Decision No 1313/2013/EU on a Union Civil Protection Mechanism, Official Journal of the European Union, L 77/1.
Farber, Daniel (2012): “Disaster Law and Emerging Issues in Brazil”, em Revista de estudos constitucionais, hermenêutica e teoria do direito, núm. 1, pp. 2-15.
Faranda, D. et al. (2024): “Heavy precipitations in October 2024 South-Eastern Spain DANA mostly strengthened by human-driven climate change”. ClimaMeter, Institut Pierre Simon Laplace, CNRS.
Generalitat Valenciana (2010): Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Protección Civil y Gestión de Emergencias, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Gobierno de España (2015): Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil. Boletín Oficial del Estado n. BOE-A-2015-7730.
Gobierno de España (2023): Real Decreto 524/2023, de 20 de junio, por el que se aprueba la Norma Básica de Protección Civil. Boletín Oficial del Estado n. BOE-A-2023-14679.
Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística (2022): Censo Demográfico 2022: Resultados preliminares, Rio de Janeiro.
Intergovernmental Panel on Climate Change (2018): “Global Warming of 1.5°C”. [Masson-Delmotte, V. et al. (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, NY, USA.
Intergovernmental Panel on Climate Change (2021): “Summary for Policymakers”, in Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Masson-Delmotte, V. et al. (eds.)]. In Press.
Intergovernmental Panel on Climate Change (2023): “Summary for Policymakers”, in Climate Change 2023: Synthesis Report. Contribution of Working Groups I, II and III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Core Writing Team, H. Lee and J. Romero (eds.)]. Geneva, Switzerland.
La Vanguardia (2025). Amnistía Internacional afirma que la Generalitat “vulneró el derecho a la vida” al no dar información el 290, Agencias, 10 de abril.
Marengo, José (2024): “Cenários futuros de clima e impactos”, em 1º Ciclo de Diálogos sobre Patrimônio Cultural e Ações Climáticas, Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional (Iphan); Conselho Internacional de Monumentos e Sítios no Brasil (Icomos), Brasília.
Nações Unidas (2022): Cúpula da ONU em Bali divulga recomendações para evitar aumento de desastres. Assuntos da ONU, 27 de maio.
Nobre, Carlos Afonso; Reid, Julia; Veiga, Ana Paula Soares (2012): Fundamentos científicos das mudanças climáticas, São José dos Campos: Rede Clima/INPE.
Olmo, Guillermo. D. (2024): Quatro razões por que a tempestade foi tão letal na Espanha, Instituto Humanitas Unisinos, 4 de novembro.
Porto Alegre (1999): Lei Complementar nº 434, de 1º de dezembro de 1999: Dispõe sobre o desenvolvimento urbano no município de Porto Alegre. Prefeitura Municipal de Porto Alegre.
Porto Alegre (2022b): Plano de Contingências de Proteção e Defesa Civil de Porto Alegre/RS 2022 (Processo SEI nº 22.0.000036187-2). Prefeitura Municipal de Porto Alegre.
Porto Alegre (2024): Lei Complementar nº 1.005, de 8 de fevereiro de 2024: Cria o Sistema Municipal de Proteção e Defesa Civil, a Defesa Civil de Porto Alegre [...]. Prefeitura Municipal de Porto Alegre.
Programa do Governo Holandês de Redução de Risco de Desastres e Suporte a Surtos (2024): “Relatório final - Porto Alegre, Brasil”.
Rehbein, Katiele Daiana da Silva; Alves, Felipe Dalenogare (2025): “Mudanças climáticas e direito à moradia: impacto das enchentes de 2024 na capital gaúcha”, em Revista de Direito Ambiental, (117), 219–258.
Rio Grande do Sul (2014): Decreto nº 51.547, de 3 de junho de 2014: Dispõe sobre o Sistema Estadual de Proteção e Defesa Civil do Estado. Palácio Piratini.
Rio Grande do Sul (2024): Lei Complementar nº 16.263, de 27 de dezembro de 2024. Institui a Política Estadual de Proteção e Defesa Civil [...]. Palácio Piratini.
Romero, José (2025): Dos hermanos menores del barranco del Poyo causaron la riada mortal del 29-O. El País, 01 maio.
Rückert, Aldomar; Vicente, Francisco; Gomes, Luis (2024): “A tragédia climática no Rio Grande do Sul em 2024. Anotações sobre uma catástrofe anunciada”, em Geografares, núm. 39, pp. 1-25.
Santos, Dafne dos; Lescheck, Andrea (2024): “Núcleos urbanos informais e os desastres climáticos no Rio Grande do Sul”, em Jornal da Universidade, 5 de junho de 2024.
Sarlet, Ingo Wolfgang; Fensterseifer, Tiago (2025): “A ordem jurídico-constitucional e a prevenção e combate aos desastres no Brasil”, Consultor Jurídico, 14 de fevereiro.
Smith, Neil (2006): There’s no such thing as a natural disaster. Social Science Research Council, New York.
United Nations International Strategy for Disaster Reduction (2005): Hyogo Framework for Action 2005-2015: Building the resilience of nations and communities to disasters, United Nations.
United Nations Office for Disaster Risk Reduction (2015): Sendai Framework for Disaster Risk Reduction 2015-2030, United Nations.
Van Dijk, Albert et al. (2025): Global Water Monitor 2024, Summary Report, Global Water Monitor Consortium, Australian.
Wisner, Ben; Gaillard, JC; Kelman, Illan (2012): Framing Disaster from: The Routledge Handbook of Hazards and Disaster Risk Reduction Routledge, Routledge Publishers London & New York, pp. 18-33.
World Meteorological Organization (2024a): State of the Global Climate 2023, Genebra: World Meteorological Organization, núm. 1347.
World Meteorological Organization (2024b): Devastating rainfall hits Spain in yet another flood-related disaster, News, 31 october 2024.
World Weather Attribution (2024): Extreme downpours increasing in southeastern Spain as fossil fuel emissions heat the climate, Extreme rainfall, 04 november, 2024.
