El paper de la protecció social en la integració dels objectius socials i de canvi climàtic a la Unió Europea
Número
Secció
Paraules clau:
Protecció social, Canvi climàtic, Transició justa, Pacte Verd Europeu, Reforma política
Publicat
Resum
El canvi climàtic i les polítiques dirigides a la seva mitigació comporten riscos significatius per a les estructures socials, econòmiques i institucionals, sovint agreujant les desigualtats existents i creant noves vulnerabilitats. Els grups socioeconòmicament desfavorits, les comunitats geogràficament aïllades i els que s'enfronten a la marginació sistèmica es veuen afectats de manera desproporcionada tant pels impactes relacionats amb el clima com per les mesures reguladores dissenyades per abordar-los. Aquests reptes inclouen el desplaçament de llocs de treball, la pobresa energètica i una major exposició a esdeveniments meteorològics extrems. Malgrat les iniciatives climàtiques integrals de la Unió Europea en el marc del Pacte Verd Europeu, com ara el Mecanisme de Transició Justa (JTM) i el Fons Social Climàtic (SCF), la protecció social continua insuficientment integrada a les estratègies climàtiques.
Aquest article examina el paper crític de la protecció social per fer front a aquests reptes mitigant els riscos socioeconòmics, promovent l'equitat i fomentant la resiliència. Identifica les llacunes clau de les polítiques actuals de la UE i destaca com els sistemes de protecció social poden abordar les desigualtats, donar suport als treballadors desplaçats, alleujar la pobresa energètica i respondre a les crisis induïdes pel clima. L'estudi explora encara més les reformes per adaptar els sistemes de protecció social per alinear-se amb els objectius climàtics alhora que garanteix l'equitat i la sostenibilitat. En definitiva, defensa un enfocament sinèrgic on la protecció social esdevingui la pedra angular de l'acció climàtica equitativa, assegurant que cap comunitat es quedi enrere en la transició cap a una economia climàticament neutral.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2025 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Ahairwe, Pamella Eunice, and San Bilal (2023). Mobilising (European) development finance for climate adaptation and resilience. European Centre for Development Policy Management. https://doi.org/10.55317/CASC027
Arabadjieva, Kalina, and Alberto Barrio (2024). Rethinking Social Protection in the Green Transition: Implementing the Council Recommendation on Fair Transition (No. 2024.10; ETUI Policy Brief, pp. 1–8). ETUI.
Arabadjieva, Kalina, and Sanja Bogojević (2024). The European Green Deal: Climate action, social impacts and just transition safeguards. Yearbook of European Law, 1–22. https://doi.org/10.1093/yel/yeae004
Barry, John (2012). The Politics of Actually Existing Unsustainability: Human Flourishing in a Climate-Changed, Carbon Constrained World (1st edition). Oxford University Press.
Bridgen, Paul, and Mi Ah Schoyen (2022). Sustainability. In B. Greve (Ed.), De Gruyter Handbook of Contemporary Welfare States (pp. 359–374). De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110721768-021
Brock, Andrea, Benjamin K. Sovacool, and Andrew Hook (2021). Volatile Photovoltaics: Green Industrialization, Sacrifice Zones, and the Political Ecology of Solar Energy in Germany. Annals of the American Association of Geographers, 1–23. https://doi.org/10.1080/24694452.2020.1856638
Corbane, Christina, Montserrat Marin Ferrer, Elisabeth Krausmann, Ainara Casajus Valles, Karmen Poljansek, Charalambos Moussas, Tiberiu-Eugen Antofie, and Marzia Santini (2023). Disaster Risk Management Knowledge Centre: A Collaborative Approach to Foster Resilience. In H. Tatano & A. Collins (Eds.), Proceedings of the 4th Global Summit of Research Institutes for Disaster Risk Reduction (pp. 113–125). Springer Nature Singapore. https://doi.org/10.1007/978-981-19-5566-2_5
Costa Ruiz, Belén, Renke Lucas, and Maite Ferrando Garcia (2024). Contributing to healthier populations by reducing energy poverty via innovative financial models. European Journal of Public Health, 34(Supplement_3), ckae144.1371. https://doi.org/10.1093/eurpub/ckae144.1371
Cotta, Benedetta (2024). The eco-social aspects of the European Green Deal and the Farm to Fork. Global Social Policy, 14680181241261068. https://doi.org/10.1177/14680181241261068
Ding, Jing, and Tuuli Hirvilammi (2024). Three pillars of just transition labour market policies. Contemporary Social Science, 0(0), 1–18. https://doi.org/10.1080/21582041.2024.2316656
Eleveld, Anja (2023). Applying Neo-Republican Theory to Welfare to Work Practices: Rules and Arbitrary Power in Mandatory Work Programmes in the Netherlands. Social Policy and Society, 22(2), 267–281. https://doi.org/10.1017/S1474746421000439
Eleveld, Anja (2024). Re-interpreting basic values underlying social security law in times of climate change and ecological crisis. European Journal of Social Security, 13882627241254612. https://doi.org/10.1177/13882627241254612
Gough, Ian, James Meadowcroft, John Dryzek, Jürgen Gerhards, Holger Lengfeld, Anil Markandya, and Ramon Ortiz (2008). JESP symposium: Climate change and social policy. Journal of European Social Policy, 18(4), 325–344. https://doi.org/10.1177/0958928708094890
Grasso, Marco (2007). A normative ethical framework in climate change. Climatic Change, 81(3), 223–246. https://doi.org/10.1007/s10584-006-9158-7
Hirvilammi, Tuuli, and Max Koch (2020). Sustainable Welfare beyond Growth. Sustainability, 12(5), Article 5. https://doi.org/10.3390/su12051824
Hvinden, Bjørn, Merethe Dotterud Leiren, and Mi Ah Schoyen (2022). Sustainable European welfare states: The way forward. In Towards Sustainable Welfare States in Europe (pp. 241–267). Edward Elgar Publishing. https://www.elgaronline.com/edcollchap-oa/book/9781839104633/book-part-9781839104633-24.xml
Jones, Erick C., and Ariadna Reyes (2023). Identifying Themes in Energy Poverty Research: Energy Justice Implications for Policy, Programs, and the Clean Energy Transition. Energies, 16(18), 6698. https://doi.org/10.3390/en16186698
Kaufmann, Raphael (2022). The Post-Growth Funding Dilemma of the Austrian Welfare State.
Kohn, Margaret (2022). Radical republicanism and solidarity. European Journal of Political Theory, 21(1), 25–46. https://doi.org/10.1177/1474885119881313
Korsnes, Marius, Bradley Loewen, Ragnhild Freng Dale, Markus Steen, and Tomas Moe Skjølsvold (2023). Paradoxes of Norway’s energy transition: Controversies and justice. Climate Policy. https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/14693062.2023.2169238
Lovett, Frank (2010). A general theory of domination and justice. Oxford University Press.
Lynch, Cormac, Yeliz Simsek, Jean-Francois Mercure, Panagiotis Fragkos, Julien Lefèvre, Thomas Le Gallic, Kostas Fragkiadakis, Leonidas Paroussos, Dimitris Fragkiadakis, Florian Leblanc, and Femke Nijsse (2024). Structural change and socio-economic disparities in a net zero transition. Economic Systems Research, 0(0), 1–23. https://doi.org/10.1080/09535314.2024.2371306
Murphy-Greene, Celeste, and Michael A. Brown (2022). Climate Justice and Vulnerable Populations. In Environmental Justice and Resiliency in an Age of Uncertainty (1st ed., pp. 14–35). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003186076
Navrátil, Matej, and Petra Grigelová (2024). European Green Deal: Creeping supranationalism in the EU governance? In M. Mišík & A. Figulová (Eds.), EU Energy and Climate Policy after COVID-19 and the Invasion of Ukraine. Routledge.
Ngcamu, Bethuel Sibongiseni (2023). Climate change effects on vulnerable populations in the Global South: A systematic review. Natural Hazards, 118(2), 977–991. https://doi.org/10.1007/s11069-023-06070-2
Nwankwo, Charles Uzondu, and Bartholomew Joseph Olatunbosun (2024). Comprehensive analysis of the economic, environmental and social impacts of large-scale renewable energy integration. International Journal of Applied Research in Social Sciences, 6(8), 1706–1724. https://doi.org/10.51594/ijarss.v6i8.1422
Pettit, Philip (2012). On the People’s Terms (1st ed.). Cambridge University Pres.
Reshetnikova, Liudmila, Natalia Boldyreva, Anton Devyatkov, Zhanna Pisarenko, and Danila Ovechkin (2023). Carbon Pricing in Current Global Institutional Changes. Sustainability, 15(4), 3632. https://doi.org/10.3390/su15043632
Riva, Mylène, Sophie Kingunza Makasi, Kimberley C. O’Sullivan, Runa R. Das, Philippe Dufresne, David Kaiser, and Sébastien Breau (2023). Energy poverty: An overlooked determinant of health and climate resilience in Canada. Canadian Journal of Public Health, 114(3), 422–431. https://doi.org/10.17269/s41997-023-00741-0
Salali, H. Ece (2024). Biodiversity Strategy Adopted By The Green Deal in The Framework of Climate Change. In S. Akin & S. Gursoy (Eds.), Agricultural Economics and Climate Change (1st ed., pp. 173–189). Nobel Tip Kitabevleri. https://doi.org/10.69860/nobel.9786053359432
Schoyen, Mi Ah, Bjørn Hvinden, and Merethe Dotterud Leiren (2022). Welfare state sustainability in the 21st century. In Towards sustainable welfare states in Europe.
Sheehan, Barry, Martin Mullins, Darren Shannon, and Orla McCullagh (2023). On the benefits of insurance and disaster risk management integration for improved climate-related natural catastrophe resilience. Environment Systems and Decisions, 43(4), 639–648. https://doi.org/10.1007/s10669-023-09929-8
Standal, Karina, Merethe Dotterud Leiren, Irene Alonso, Isabel Azevedo, Ivars Kudrenickis, Pouyan Maleki-Dizaji, Erik Laes, Maria Rosaria Di Nucci, and Michael Krug (2023). Can renewable energy communities enable a just energy transition? Exploring alignment between stakeholder motivations and needs and EU policy in Latvia, Norway, Portugal and Spain. Energy Research & Social Science, 106, 103326. https://doi.org/10.1016/j.erss.2023.103326
Tagtachian, Daniela, and Deborah Balk (2023). Uneven vulnerability: Characterizing population composition and change in the low elevation coastal zone in the United States with a climate justice lens, 1990–2020. Frontiers in Environmental Science, 11, 1111856. https://doi.org/10.3389/fenvs.2023.1111856
Teixeira, Inês, Ana Cristina Ferreira, Nelson Rodrigues, and Senhorinha Teixeira (2024). Energy Poverty and Its Indicators: A Multidimensional Framework from Literature. Energies, 17(14), 3445. https://doi.org/10.3390/en17143445
Tosun, Jale (2023). The European Union’s Climate and Environmental Policy in Times of Geopolitical Crisis. Journal of Common Market Studies, 61(1), 147–156. https://doi.org/10.1111/jcms.13530
Van Meer, Dominique, and Christos Zografos (2024). “Take your responsibility”: The politics of green sacrifice for just low-carbon transitions in rural Portugal. Sustainability Science, 19(4), 1313–1326. https://doi.org/10.1007/s11625-024-01519-0
Vega-Araújo, José (2024). The Power of Energy Justice for Attaining and Maintaining Acceptance for Renewable Energy Projects. In R. J. Heffron & L. De Fontenelle (Eds.), The Power of Energy Justice & the Social Contract (pp. 147–152). Springer Nature Switzerland. https://doi.org/10.1007/978-3-031-46282-5_20
Volintiru, Clara, and Sanda Nicola (2024). Limitations of coordinative Europeanisation in the Just Transition Mechanism in Romania. Competition & Change, 28(3–4), 474–493. https://doi.org/10.1177/10245294241242256
Zimmermann, Katharina, and Vincent Gengnagel (2023). Mapping the social dimension of the European Green Deal. European Journal of Social Security, 25(4), 523–544. https://doi.org/10.1177/13882627231208698
