Els reptes de la negociació col·lectiva verda
Número
Secció
Paraules clau:
negociació col·lectiva , canvi climàtic , transició justa , prevenció de riscos laborals , competències verdes , participació en l'empresa
Publicat
Resum
El 14 d'abril de 2023 s'aprova en el ple del Consell Econòmic i Social Europeu el Dictamen exploratori sobre “Negociació col·lectiva verda: bones pràctiques i perspectives de futur”. Aquest Dictamen parteix de la importància de la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic i assenyala com la transició ecològica pot constituir un punt més central de la negociació col·lectiva per a fer front als reptes que es plantegen, i realitza una enumeració de possibles continguts. En les pàgines següents s'examinen les matèries proposades i es reflexiona sobre les clàusules convencionals que en la pràctica estan regulant la prevenció de riscos laborals causats pel canvi climàtic, les competències verdes, la participació mediambiental de les persones treballadores, la mobilitat sostenible o la transició justa.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2025 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Autores Varios, Guía para el fomento del empleo verde en los pequeños municipios españoles, Federación Española de Municipios y Provincias, 2014.
Álvarez Cuesta, Henar, “Transición ecológica y empleos verdes: una visión desde la negociación colectiva”, Revista Galega de Dereito Social, núm. 18, 2023.
Álvarez Cuesta, Henar y Feigl-Berger, Ari, La negociación colectiva verde: presente y futuro, UGT, 2023.
Álvarez Cuesta, Henar, “Conexiones e interferencias entre la inteligencia artificial y los empleos verdes”, en AA.VV., Inteligencia artificial y formas de trabajo emergentes, Coruña, Colex, 2024.
CES, Impacto socioeconómico y laboral del cambio climático, CES, 2024.
Cruz Villalón, Jesús, “El trabajo ante las emergencias climáticas”, 4 de diciembre de 2024, https://www.elnacional.cat/oneconomia/es/opinion/trabajo-emergencias-climaticas-jesus-cruz-villalon_1327360_102.html.
Chacartegui Jávega, Consuelo, Negociación colectiva y sostenibilidad medioambiental, Albacete, Bomarzo, 2018.
Chacartegui Jávega, Consuelo, “Eco-labour law intersectionalities: from the green transition to legal certainty for workers”, en AA.VV., Labour Law and Ecology, Cizur Menor, Thomson Reuters/Aranzadi, 2022.
Chacartegui Jávega, Consuelo y Canalda Criado, Sergio, Labour and Environmental Sustainability. Spanish Report, Bérgamo, ADAPT University Press, 2020.
Escribano Gutiérrez, Juan, “Diálogo social y Nuevo Pacto Verde: la libertad de empresa como límite”, Revista Derecho Social, núm. 98, 2022.
European Centre for the Development of Vocational Training, Skills for green Jobs. Country report: Spain, 2010.
Greenpeace, “Un año de teletrabajo: así reducimos las emisiones de CO2”, https://es.greenpeace.org/es/noticias/teletrabajo-emisiones-co2/”.
Laabas el Guennouni, Marouane, “Avances en la protección de las personas trabajadoras frente a los efectos del cambio climático a raíz del RD-Ley 8/2024, de 28 de noviembre”, Brief AEDTSS, núm. 109, 2024.
Miñarro Yanini, Margarita, “Digitalización del trabajo y sostenibilidad ambiental: ¿Es verde el teletrabajo?”, Cielo laboral, 2021, https://www.cielolaboral.com/wp-content/uploads/2021/09/minarro_noticias_cielo_n9_2021.pdf.
Miñarro Yanini, Margarita, “Cambio climático y nuevas formas de empleo: el régimen del teletrabajo en clave de gestión ecológica”, Revista de Derecho Social, núm. 93, 2021.
Molina Navarrete, Cristóbal, “Ecosistema socio-jurídico y políticas regeneradoras de los mercados de trabajo: oportunidades, incentivos y experiencias de autoempleo verde”, en AA.VV., Aspectos medioambientales de las relaciones laborales, Murcia, Laborum, 2013.
OIT, The social and decent work dimensions of a new Agreement on Climate Change, Ginebra, OIT, 2009.
OIT, Los empleos verdes se vuelven realidad. Progreso y perspectivas para 2012, Ginebra, OIT, 2013.
OIT, Directrices de política para una transición justa hacia economías y sociedades medioambientalmente sostenibles para todos, Ginebra, OIT, 2015.
OIT, Garantizar la seguridad y la salud en el trabajo en un clima cambiante, Ginebra, OIT, 2024.
Prieto Pérez, Tamara, “Teletrabajo y sostenibilidad ambiental”, Diario La Ley, núm. 10536, 2024.
Rivas Vallejo, Mª Pilar, “La protección del medio ambiente en el marco de las relaciones laborales”, Tribuna Social, núm. 103, 1999.
Sastre Ibarreche, Rafael, “Empleo y desarrollo del Protocolo de Kioto: los derechos de implicación de los trabajadores”, Revista General de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social, núm. 19, 2009.
Sustainlabour, Empleos verdes para un desarrollo sostenible. El caso español, Madrid, OIT/Sustainlabour, 2012.
