Mesures i instruments per adoptar un enfocament preventiu en polítiques locals de residus i economia circular
Número
Secció
Paraules clau:
Economia circular , Entitats locals , Prevenció, Residus
Publicat
Resum
Les polítiques de residus de les entitats locals han estat centrades en la fase de gestió i, en particular, en la prestació del servei públic de recollida, transport i tractament de residus. No obstant això, amb caràcter general s'ha obviat el principi de prevenció, que hagués de ser essencial per a totes les Administracions en la mesura en què se situa com a opció prioritària dins de la jerarquia de residus. En aquest treball s'analitza el paper que ha d'ocupar la prevenció en les polítiques de residus i economia circular de les entitats locals i, a més, s'ofereix un llistat de mesures que les autoritats locals haurien de considerar per a fomentar un major grau d'efectivitat en l'aplicació d'enfocaments preventius.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2024 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Comisión Europea (2014). Hacia una economía circular: un programa de cero residuos para Europa. COM (2014) 398 final.
Comisión Europea (2015). Cerrar el círculo: un plan de acción de la UE para la economía circular. COM (2015) 614 final.
Dalhammar, Carl, Richter, Jessika, Maitre-Ekern, Eléonore, Puentes Cociña, Beltrán y Milios, Leonidas (2023): “What is Right-to-Repair (R2R) and How Can it Be Realised through Legal Interventions?”, en S. Grundmann & Y. Atamer (Eds.) European Sales Law: Challenges in the 21st century (pp. 165-222). Intersentia.
Pernas García, J. José (2020), “Compra pública circular: análisis de las barreras, posibilidades y límites del marco jurídico y organizativo actual y propuestas de mejora”, en Alba Nogueira López y Xavier Vence Deza (Dirs.), Redondear la economía circular: del discurso oficial a las políticas necesarias, pp. 297-326.
Pernas García, J. José (2022), “Medidas de contratación pública en la Ley 7/2022, de 8 de abril, de Residuos y suelos contaminados para una economía circular”, Boletín del Observatorio de Contratación Pública, n.º 4 (abril).
Pernas García, J. José (2023), “Hacia un derecho sustantivo de la contratación pública desde la política de economía circular”, en Gerardo García-Álvarez García, Jesús Jordano Fraga, Blanca Lozano Cutanda, Alba Nogueira López (Coords.), Observatorio de políticas ambientales 2023, pp. 681-705.
Pernas García, J. José y Sánchez González, Jennifer (2024): “Hacia una gestión local estratégica de los residuos municipales: los programas locales de prevención y gestión y su interrelación con los instrumentos jurídicos de la Ley 7/2022”, en Cuadernos de Derecho Local, núm. 65, pp. 75-127.
Patón García, Gemma (2021), “Desafíos para la circularidad en la transición hacia una economía circular”, en Inmaculada Revuelta Pérez (dir.), Economía circular y responsabilidad social, pp. 167-201, Thomson Reuters Aranzadi.
Patón García, Gemma (2023), “Contexto actual de la economía circular: avances regulatorios y principales desafíos en relación con la fiscalidad de los residuos”, en Luis María Cazorla Prieto y Raúl César Cancio Fernández (coords.), Los gravámenes temporales al sector eléctrico y bancario. Sostenibilidad ambiental y fiscalidad para la economía circular, pp. 189-206, Aranzadi.
Puentes Cociña, Beltrán (2021): “An analysis of the Circular Economy Legislative Package. A New Paradigm vs The Old Waste Law”, en M. Boeve, S. Akerboom, C. Backes & M. van Rijswick (Eds.), Environmental Law for Transitions to Sustainability (pp. 45-58). Intersentia.
Puentes Cociña, Beltrán (2024): “Los nuevos reglamentos de diseño ecológico: ¿hacia productos más circulares?”, Revista Galega de Economía, 33(2), 1-23.
Salamero Teixidó, Laura (2022): “La prevención de residuos: comentario a los artículos 17, 18 y 19 de la Ley de Residuos y Suelos Contaminados para una economía circular”, Revista Aragonesa de Administración Pública, n.º Extra 21, 2022 (Ejemplar dedicado a: Estudio sistemático sobre la Ley de Residuos y Suelos Contaminados para una economía circular (Ley 7/2022, de 8 de Abril)), pp. 181-216
Santamaría Arinas, René Javier (2022): “Principios de la política de residuos (arts. 7 a 11)”, en Estudio sistemático sobre la Ley de residuos y suelos contaminados para una economía circular (Ley 7/2022, de 8 de abril), Monografías de la Revista Aragonesa de Administración Pública, XXI, pp. 65-95
