L'evolució de l'economia blava en funció de les estratègies adoptades per la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya
Número
Secció
Paraules clau:
economia blava, Unió Europea, Pacte Verd Europeu, estratègia marítima, estratègia mediterrània
Publicat
Resum
Aquest article es centra en l’anàlisi del sector de l’economia blava a Catalunya a la llum de les estratègies adoptades per la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya sobre la matèria. Un model d'economia que planteja noves oportunitats quant a l'ocupació laboral i la consolidació d'un creixement econòmic fonamentat en l'equilibri entre sectors tradicionals i emergents, però també implica molts reptes vinculats a la necessitat de garantir un desenvolupament econòmic sostenible. Oportunitats i reptes que transiten, a nivell comunitari, sota la influència de quatre Comunicacions de la Comissió Europea: la de 13 de setembre de 2012, sobre creixement blau: oportunitats per a un creixement marí i marítim sostenible; la de l'11 de desembre de 2019, referida al Pacte Verd Europeu; la de 17 de maig del 2021, centrada en un nou enfocament de l'economia blava i la seva transformació en un futur sostenible; i la del 6 de febrer del 2024, dirigida a assegurar l'objectiu climàtic europeu del 2040 i el camí cap a la neutralitat climàtica d'aquí al 2050 mitjançant la construcció d'una societat sostenible, justa i pròspera.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2024 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Arribas, José María (2019): “La economía azul, motor del desarrollo”, en Industrias Pesqueras: revista marítima quincenal, núm. 2152, pp. 41-42.
Ayuntamiento de Barcelona: Barcelona Activa (2022). Economía Azul. Informe Sectorial, Barcelona: Ultrans, pp. 1-25. <https://treball.barcelonactiva.cat/porta22/images/cat/Informe%20Sectorial_Economia%20Blava_CAT_REV_tcm9-54258.pdf>.
Bahamonde Falcón, Luís (2019): “¿Cómo ayudar a los trabajadores autónomos y pequeñas empresas a crecer y contribuir al crecimiento económico de un país?”, en Revista Internacional CONSINTER de direito, vol. 5, núm. 9, pp. 565-579.
Barros, Juan Carlos (2015): “El crecimiento de la economía azul”, en Europa azul, núm. 148, pp. 22-24.
Bucaram Villacís, S., Arias Hidalgo, M., Villa Cox, G. (2023): “Reconsiderando el concepto de economía azul: un viaje desde los ríos hacia los océanos para un futuro sostenible”, en Blog de Sostenibilidad, 22 agosto, pp. 1 y ss.
Chiménez Casalduero, María (2021): “La pesca marítima recreativa: en el marco de la política pesquera común”, en Revista catalana de Derecho Ambiental, vol. 12, núm. 1, pp. 1-36. <https://doi.org/10.17345/rcda3096>.
European Commission: European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency, (2021): Sustainability criteria for the blue economy: main report, Publications Office of the European Union: <https://data.europa.eu/doi/10.2826/399476>.
European Commission: Directorate-General for Maritime Affairs and Fisheries, Joint Research Centre, Borriello, A., Calvo Santos, A., Codina López, L., Feyen, L., Gaborieau, N., Garaffa, R., Ghiani, M., Guillén, J., Mc Govern, L., Norman, A., Peralta Baptista, A., Petrucco, G., Pistocchi, A., Pleguezuelo Alonso, M., Quatrini, S., Tapoglou, E., Abbagnano Trione, B., .Vousdoukas, M., (2024): The EU blue economy report 2024, Publications Office of the European Union: <https://data.europa.eu/doi/10.2771/186064>.
Fernández Scagluis, María de los Ángeles (2021): “Herramientas para conseguir un uso sostenible del agua en la minería: la huella hídrica y la huella del agua”, en Revista catalana de Derecho Ambiental, vol. 12, núm. 1, pp. 1-37. <https://doi.org/10.17345/rcda2971>.
Fillol Mazo, Adriana (2023): “Afrontando la amenaza de la acidez de las aguas marinas: un enfoque jurídico integral para la preservación de la biodiversidad marina y la salud de los océanos”, en Revista catalana de Derecho Ambiental, vol. 14, núm. 2, pp. 1-42. <https://doi.org/10.17345/rcda3651>.
Fosse, Jérémie (2019); “La economía azul ¿la última frontera del capitalismo?”, en Blog del Proyecto Temu, pp. 1-7. <https://bloglemu.blogspot.com/2019/01/la-economia-azul-la-ultima-frontera-del.html> [Última consulta, 3 de setiembre de 2024].
Generalitat de Catalunya: Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural (2023). La economía azul en Cataluña: dimensión económica del sector en Cataluña, Barcelona: CREDA-UPC, pp. 1-105 <https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/9460394/REPORT+2023+ecoblava+final_DEF.pdf/b4684e09-6774-4b85-be3e-cf6cfd2e0868>.
Gobierno de España: Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (2021). Hoja de ruta eólica marina y energías del mar en España, Madrid: IDAE, pp. 1-124, <https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/ministerio/planes-estrategias/desarrollo-eolica-marina-energias/eshreolicamarina-pdfaccesiblev5_tcm30-534163.pdf>.
Golden, J., Virdin, J., Nowacek, D. et al. Making sure the blue economy is green (2017): “Making sure the blue economy is green”, en Nature ecology & evolution, vol. 1, núm. 2, pp. 1 y ss. <https://doi.org/10.1038/s41559-016-0017>.
Gómez Proaño, Humberto (2021). “Economía azul: una respuesta a las amenazas de los océanos”, en Palacios Moreno, Mario y Soto Carrasco, David (coords.), Nuestro océano pacífico: educar en ética ambiental y concienciación marítima, Guayaquil: Udalismo.
González Laxe, F., Martín Palmero, F., Martín Bermúdez, F. (2024): “La Unión Europea y la economía azul”, en Boletín económico de ICE, Información Comercial Española, núm. 3166, pp. 69-84.
Iglesias Márquez, Daniel (2020): “Cambio climático y responsabilidad empresarial: análisis del papel de las empresas para alcanzar los objetivos del Acuerdo de París”, en Anuario de Derecho Internacional, núm. 36, pp. 327-366.
Iglesias Márquez, Daniel (2022): “Litigación climática: derechos humanos y responsabilidad empresarial: precedentes y tendencias”, en Zamora, Francisco Javier, Salés Pallarés, Lorena y Chiara Marullo, María (dirs.), La lucha en clave judicial frente al cambio climático, Navarra: Thomson Reuters – Aranzadi.
Jiménez Cardona, Noemí (2024): “La tutela del Derecho al Medioambiente frente a la responsabilidad empresarial de los grupos de sociedades”, en Ius et Scentia: Revista electrónica de Derecho y Ciencia, núm. extra 1, pp. 52-79.
López Bermúdez, B., Freire Seoane, M.J., Pateiro Rodríguez, C. (2020): “Blue governance: Sustainable puerto gobernance”, en Revista galega de economía, vol. 29, núm. 3, pp. 1-17. <https://doi.org/10.15304/rge.29.3.6956>.
Marín Prades, Raúl (2023): “Innovación y tendencias de la robótica submarina”, en Gerencia de Riesgos, Madrid: Maphre Global Risks, pp. 1-3.
Martín, A. et al. (2021): “¿Cuánto contribuye la economía azul en una región? Una aproximación metodológica aplicada a la economía de Cataluña”, en De Miguel Gómez, María Dolores y Areas Lariño, Narciso (dirs.), XIII Congreso de Economía Agroalimentaria, Cartagena: Universidad Politécnica de Cartagena.
Martín, A., Sainz Trápaga, S., Rovira Trepat, C. (2022): “La economía azul en Cataluña: una primera aproximación metodológica para dimensionar su contribución económica en la región”, en BEIO, Boletín de Estadística e Investigación Operativa, vol. 38, núm. 3, pp. 1-10.
Martínez Rodríguez, M. C., Mora Arellano, P., Reynoso Pérez, R. (2015), en 20ª Encuentro Nacional sobre Desarrollo Regional en México, México: UNAM Ediciones, pp. 1-17.
Moreno, H., et al. (2014): “Robótica submarina: conceptos, elementos, modelado y control”, en Revista Iberoamericana de Automática e Informática industrial, núm. 11, pp. 3-19.
Naimann, Robert J. et al.(2002): “Legitimizing fluvial ecosystems as users of water: an overview”, en Environmental management, vol. 30, núm. 4, pp. 455-467. DOI:10.1007/s00267-002-2734-3
Newson, Malcom (2008): Land, water and development: sustainable management of river basin Systems, London: Routledge – Taylor & Francis.
Palmer, Margareth et al. (2008): “Climate change and the world's river basins: anticipating management options”, en Frontiers in Ecology and the Environmente, vol. 6, núm. 2, pp. 81-89.
Pigrau i Solé, Antoni (2018): “Calentamiento global, elevación del nivel del mar y pequeños estados insulares y archipiélagos: un test de justicia climática”, en Oanta, Gabriela, y Abrisketa, Juana (dirs.), El derecho del mar y las personas y grupos vulnerables, Barcelona: JM Bosch.
Pigrau i Solé, Antoni (2022): “Cambio climático y responsabilidad internacional del Estado”, en Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid (ejemplar dedicado a El derecho en la encrucijada: Los retos y oportunidades que plantea el cambio climático), núm. 26, pp. 45-80.
Pintado Lobato, Montserrat (2023): “Entre la economía verde y la economía azul. Tensiones y retos para la UE ante el ODS 14”, en Pigrau y Solé, Antoni et al. (dirs.), La comunidad internacional ante el desafío de los objetivos de desarrollo sostenible, Valencia: Tirant lo Blanch.
Roberts Olcay, Peter (2018): “La robótica en los sistemas navales, actualidad y retos”, en Revista de Marina, núm. 967, pp. 72-77.
Rodríguez Beas, Marina (2018): “La incidencia del acuerdo de París en las políticas públicas catalanas frente al cambio climático: la ley 16/2017, de 1 de agosto, del cambio climático”, en Revista catalana de Derecho Ambiental, vol. 9, núm. 2, pp. 1-41, <https://doi.org/10.17345/rcda2341>.
Sardá Borroy, R., Podez, S. (2022): “La economía azul: lo que parece ser y lo que debiera ser”, en Olivares Gallardo, Alerto (dir.), Nuevo derecho de los océanos: la protección del medio marino ante el cambio global, Valencia: Tirant lo Blanch.
Sanz Larruga, Francisco Javier (2021): “Ordenación de litoral: la economía azul del pacto verde, articulación de instrumentos de ordenación del litoral y la Ley 8/2020 de Cataluña”, en García-Álvarez García, Gerardo et al.(coords.), Observatorio de políticas ambientales 2021, Madrid: CIEMAT.
Sanz Larruga, Francisco Javier (2023): “Un marco jurídico apropiado para la economía azul: retos pendientes en el caso de España”, en Anuario de Estudios Marítimos, núm. 2, pp. 197-223.
Serrano Tur, Lidia (2014): Aguas dulces y derecho internacional: el agua como bien común y como derecho humano desde la perspectiva del desarrollo sostenible, Barcelona: Huygens.
Spada Jiménez, Andrea (2021): Justicia climática y eficiencia procesal, Navarra: Aranzadi.
Vallespín Pérez, David (2023): “Robotización de la valoración de la prueba en el proceso civil”, en Vallespín Pérez (dir.), Inteligencia artificial y proceso civil (eficiencia, vs garantías), Oporto: Juruá.
Vörösmarty, C. et al. (2003): “Antropogenic sediment retention: mayor global impact from registered river impoundments”, en Gloval and Planetary Change , vol. 39, núms. 1-2, pp. 169-190, <https://doi.org/10.1016/S0921-8181(03)00023-7>.