Una proposta per a l'enfocament responsiu en l'adopció de mesures preventives ambientals al Perú
Número
Secció
Paraules clau:
regulació responsiva, compliment normatiu, fiscalització ambiental, persuasió, mesures preventives, responsabilitat administrativa
Publicat
Resum
En aquest article s’efectua una proposta d’aplicació de l’enfocament responsiu en l’adopció de les mesures preventives ordenades per l’Organisme d’Avaluació i Fiscalització Ambiental (OEFA), les quals constitueixen eines essencials per aconseguir el compliment normatiu. L'ús d'aquestes mesures, que permet una ràpida actuació en la tutela de béns jurídics, si bé no requereix per a la seva adopció iniciar un Procediment Administratiu Sancionador (PAS), no implica la total desvinculació amb aquests procediments. En els darrers anys, l'augment considerable d'aquestes mesures ha comportat l'increment de PAS i impugnacions per part dels administrats, orientades a desestimar-les. Així, l’adopció d'aquestes mesures té lloc en un context de posicions oposades entre fiscalitzador i fiscalitzat, requerint la seva resolució un ús considerable de recursos. En aquesta línia, es planteja la inclusió d'un enfocament responsiu a través del desenvolupament apropiat d'un mecanisme que generi els incentius necessaris perquè els administrats implementin de manera ràpida i voluntària les accions de protecció que cerquen aquestes mesures preventives, evitant la tramitació de PAS associats a elles en tots els casos, reduint en conseqüència els costos generats.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2024 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Alfaro, Maximiliano & Benavides, Martin (2022): “Ejecución satisfactoria e insatisfactoria de los Programas de Cumplimiento presentados en procedimientos sancionatorios ambientales”, en Revista de Derecho Administrativo Económico, núm. 36, pp. 271-305. <https://doi.org/10.7764/redae.36.9>.
Ayres, Ian & Braithwaite, John (1992): Responsive Regulation; Transcending the Deregulation Debate, New York: Oxford University Press.
Black, Julia & Baldwin, Robert (2010): “Really responsive risk-based regulation”, en Law and Policy, vol. 32, núm. 2, pp. 181-213. <https://doi.org/10.1111/j.1467-9930.2010.00318.x>.
Braithwaite, John (2011): “The Essence of Responsive Regulation”, en UBC Law Review, vol. 44, núm. 3, pp. 475-520.
Gamarra Abarca, S. (2019): “De la indulgencia a la condena: la responsive regulation en el régimen de fiscalización ambiental en Perú”, en THEMIS Revista De Derecho, núm. 74, pp. 107-125. <https://doi.org/10.18800/themis.201802.016>.
Guinard-Hernandez David (2017): “La regulación económica como instrumento de dirección estatal de la economía”, en Revista Digital de Derecho Administrativo, núm. 18, pp. 177-124. <https://doi.org/10.18601/21452946.n18.09>.
Government of the Australian Capital Territory - ACT (2016). General Environment Protection Policy Environment Protection Authority. <https://files.accesscanberra.act.gov.au/legacy/3203/General%20environment%20protection%20policy.pdf>.
Gunningham, Neil (2011): “Enforcing Environmental Regulation”, en Journal of Environmental Law, vol. 23, núm. 2, pp. 169-201. <https://doi.org/10.1093/jel/eqr006>.
Herve Espejo, Dominique & Plumer Bodin, Marie Clau (2019): “Instrumentos para una intervención institucional estratégica en la fiscalización, sanción y cumplimiento ambiental: El caso del programa de cumplimiento”, en Revista de Derecho, vol. 87, núm. 245, pp. 11-49. <http://dx.doi.org/10.4067/S0718-591X2019000100011>.
Huapaya Tapia, R. (2010): “Algunos apuntes sobre las relaciones entre el derecho administrativo económico y el concepto anglosajón de la Regulación”, en Ius Et Veritas, núm. 40, pp. 302-344 <https://revistas.pucp.edu.pe/index.php/iusetveritas/article/view/1215>.
Massimino, Leonardo F. (2015): “La Intervención estatal, la regulación económica y el poder de policía: análisis y tendencias”, en Revista de Direito Económico e Socioambiental, vol. 6, núm. 1, pp. 6-63. <https://doi.org/10.7213/rev.dir.econ.socioambienta.06.001.AO02
Ochoa Mendoza, F. (2016): “¿Es posible hacer cumplir la ley sin sancionar? Aplicando de manera «responsiva» la regulación en el Perú, a propósito del caso de abogacía de la competencia sobre las barreras burocráticas en el mercado de servicios públicos”, en Revista de Derecho PUCP, núm. 76, pp. 151-180. <http://dx.doi.org/10.18800/derechopucp.201601.006>.
Ochoa Mendoza, Francisco (2018): “Regulación Responsiva: La importancia del Enforcement inteligente” en Blog de la Maestría en Regulación de los Servicios Públicos <http://blog.pucp.edu.pe/blog/regulacionsp/2018/06/01/regulacion-responsiva-la importancia-del-enforcement-inteligente~:text=Este%20tipo%20de%20estrategia
%2C%20conocida,aspectos%20(Ochoa%2C%202016> [Última consulta, 12 de mayo de 2024].
Organismo de Evaluación y Fiscalización Ambiental – OEFA (2020): El ABC de la Fiscalización Ambiental. Lima: OEFA.
Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos - OCDE (2019). Guía para el cumplimiento regulatorio y las inspecciones de la OCDE. <https://www.oecdilibrary.org/sites/0fe43505es/1/2/4/index.html?itemId=/content/publication/0fe43505es&_csp_=ca5cbd8bcf66bf428a6784d33ea0205f&itemIGO=oecd&itemContentType=book> [Última consulta, 12 de mayo de 2024].
Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos - OCDE (2020). Cumplimiento Regulatorio y Fiscalizaciones en el Sector Ambiente en el Perú. <https://www.oecd.org/environment/cumplimiento-regulatorio-y-fiscalizaciones-en-el-sector-ambiental-de-peru-5ea49c0b-es.htm>.
Parada, Ramón (2013): Derecho Administrativo II. Madrid: OPEN Ediciones Universitarias. S. L. (20ava edición).
Soto Delgado, Pablo (2022): “Sanciones administrativas como medidas de cumplimiento del Derecho: un enfoque funcional y responsivo aplicado al régimen sancionatorio ambiental”, en Revista Ius et Praxis, vol. 22, núm. 2, pp. 189-226. <http://dx.doi.org/10.4067/S0718-00122016000200007>.
United States Environmental Protection Agency – EPA (2015). US Environmental Protection Agency Supplemental Environmental Projects Policy 2015 Update. <https://www.epa.gov/enforcement/2015-update-1998-us-epa-supplemental-environmental-projects-policy>.
