El foment públic dels sistemes alimentaris locals: bases jurídiques des del dret a l’alimentació adequada.

Autors/ores

  • Oriol Berenguer Universitat de Lleida

Paraules clau:

Dret a l’alimentació adequada · Sistemes Alimentaris Locals · Sostenibilitat Alimentària · Canvi Climàtic

Publicat

2024-06-29

Resum

Cada vegada hi ha més consens sobre el paper dels sistemes alimentaris globalitzats com a responsables indirectes de moltes violacions del dret a l'alimentació adequada (DAA). Aquest article té com a objectiu explorar diferents vies hermenèutiques de la regulació del DAA per establir un recolzament jurídic que serveixi de base per a les polítiques públiques de foment dels sistemes alimentaris locals. Per a això, serà necessari revisar les etapes i visions associades que han ocorregut per definir el DAA tal com l'entenem ara, així com analitzar els elements del mateix i les obligacions dels Estats que serveixen com a catalitzadores de cadascun d'aquests elements. La disponibilitat alimentària, entesa com a present i futura, i per tant vinculada a la sostenibilitat del sistema alimentari, es converteix en el context climàtic actual en un element clau per convertir DAA com a pedra angular de la transformació dels sistemes alimentaris en clau local, així com l’accés segur i l’adequació tan cultural com nutricional, que troba en els ecosistemes locals la seva garantia.

Descàrregues

Agències de suport

No

Referències

BOTTIGLIERI, Maria. La protezione del diritto al cibo adeguato nella Constituzione Italiana. Article que forma part de la publicació Alimentare i diritti culturali a cura de Jörg Luther, Giovanni Boggero, Aracne Roma. Ed. Aracne. Roma, 2018.

CRAVIOTTI, C. (2022). El fomento de los sistemas alimentarios locales: implicaciones y controversias de las políticas de abastecimiento local de alimentos. Temas y Debates, 26, 137-157.

DE ARAUJO FERRAZ, Mariana. Direito à alimentaçao e sustentabilidade. Tesis doctoral. Universidade de Sao Paulo. 2013.

DE LOMA-OSSORIO, Enrique. El Derecho a la Alimentación. Definición, avances y retos. Centro de Investigación para la Paz – Boletín ECOS núm.4, octubre 2008.

DE SCHUTTER, Olivier. Informe del Relator Especial sobre el dret a l’alimentació 2008. Missió a l’Organització Mundial del Comerç. A/HRC/10/005/Add.2*.

ENTHOVEN, Laura i GROELEDE Van den Broeck. Local food systems: Reviewing two decades of research. A Agricultural Systems 193 (2021).

GARCIA JUANTEY, Ana. Un enfoque integrado del Derecho a la Alimentación y la Seguridad Alimentaria en el marco del Desarrollo Sostenible. Tesis Doctoral. Universidad Pompeu Fabra, 2015.

GOLAY, Christophe. Droit a l’alimentation et accès à la justice. Ed. Bruyllant. Brussel·les, 2011.

GREENE, J. M. (2009). Localization: Implementing The Right to Food. Drake Journal of Agricultural Law, 14, 389-398.

MARTÍN LÓPEZ, M.A. (2023). La necesidad de unificar y reforzar la protección jurídica de la agrobiodiversidad en el orden internacional. Revista Catalana de Dret Ambiental, Vol. XIV, Núm. 2, pàg. 1-38.

MUÑOZ GÓMEZ, Marta J. La relocalización alimentaria: vector en la transición agroecológica del derecho alimentario. Revista General de Derecho Administrativo 62 (2023).

PIERRI, Maurizia. Diritto al cibo, diversità alimentare e agrobiodiversità: quali strumenti di tutela? Osservazioni su alcune esperienze significative tra diritto

internazionale e sovranità nazionale a la Rivista quadrimestrale di Diritto dell’Ambiente. Numero 2, 2016.

RASTOIN, Jean-Louis. Les systèmes alimentaires territorialisés : considérations

théoriques et justifications empíriques. A Économies et Sociétés. Sèrie Systèmes agroalimentaires, col·lecció 49, núm. 8, 2015.

RODRÍGUEZ, M., et al. Reconexión producción-consumo, seguridad alimentaria y desarrollo rural. Agronomía Mesoamericana, 26(2), 373-385. (2015).

RODRÍGUEZ-GONZÁLEZ, Shirley; SCNEIDER, Sergio; COLEHO-DE-SOUZA, Gabriela. Reconexión Producción-Consumo: Cambio pa Seguridad Alimentaria y Nutricional y el Desarrollo Rural. Revista Agronomía Mesoamericana, vol. 26, núm. 2 (2015). Universidad de Costa Rica.

SEN, A. (1981), Poverty and Famines. An Essay on Entitlement and Deprivation, Oxford University Press, Oxford.

SHOLZ, Vera; FARET, Pablo. La dimensión política del derecho a la Alimentación en América Latina: cuando las libertades individuales no bastan. Novembre, 2013. Disponible a (37) La dimensión política del derecho a la alimentación en América Latina: cuando las voluntades individuales no bastan | Vera Scholz - Academia.edu

STEEL, Carolyn. Sitopia, How Food Can Save the World. Ed. Chatto&Windus. Londres. 2020.

VIVERO Pol, José Luís y RAMÍREZ, Pablo. Hambre, derechos humanos y la consolidación del Estado en América Latina. En Derecho a la Alimentación, Políticas Públicas e Instituciones contra el Hambre de José Luis Vivero i Ximena Erazo (editores). LOM Ediciones. Santiago de Chile, 2009.

ZIEGLER, Jean. Informe del Relator Especial sobre el dret a l'alimentació, Jean, presentat d'acord amb la resolució 2003/25 de la Comissió de Drets Humans, E/CN.4/2004/10, (2004).

Com citar

El foment públic dels sistemes alimentaris locals: bases jurídiques des del dret a l’alimentació adequada. (2024). Revista Catalana De Dret Ambiental, 15(1). https://doi.org/10.17345/rcda3857

Trameses

Si voleu publicar en alguna de les nostres capçaleres, cal que us poseu en contacte amb cada revista mitjançant el vostre correu electrònic.

Saber més

Scopus

SCImago Journal & Country Rank

Fecyt

Darreres publicacions

Desenvolupat per