Strategic climate litigation and its impact on the governance of climate migration

Autors/ores

  • Avidan Kent University of East Anglia
  • Simon Behrman

DOI:

https://doi.org/10.17345/rcda3583

Paraules clau:

Climate Migration, Climate Litigation, International Law, Human Rights Law, Human Rights Committee, Advisory Opinions

Resum

The legal framework governing the climate migration phenomenon has been defined as a “gaping legal hole”. Years of international negotiations have resulted in very little, mainly non-binding and vague statements or recommendations. This paper argues that while international negotiations on climate migration have been largely ineffective, some significant developments have been achieved through strategic climate litigation and the “gaping legal hole” has been narrowed, at least to a certain extent. This paper reviews several key cases and explains their relevance to, and importance for, the development of the regulation of climate migration.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2023-06-29

Com citar

Kent, A., & Behrman, S. (2023). Strategic climate litigation and its impact on the governance of climate migration. Revista Catalana De Dret Ambiental, 14(1). https://doi.org/10.17345/rcda3583

Número

Vol. 14 No 1 (2023)

Secció

MONOGRÀFIC

Llicència

Drets d'autor (c) 2023 Revista Catalana de Dret Ambiental

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).