Las relaciones sistémicas entre el desarrollo sostenible y el derecho internacional del medio ambiente: entre la dilución y la reformulación
Número
Secció
Paraules clau:
derecho internacional del medio ambiente, desarrollo sostenible, relaciones sistémicas, integración, soft law, normatividad atenuada
Publicat
Resum
Este trabajo tiene por objeto el análisis de las relaciones entre el Derecho internacional del medio ambiente y el desarrollo sostenible. En la actualidad, tales relaciones no son ya una opción entre otras posibles, son una necesidad ineludible. No se puede concebir el Derecho internacional del medio ambiente al margen del desarrollo sostenible. Y, viceversa, no puede haber desarrollo sostenible sin incorporar las preocupaciones e intereses medioambientales. Las ideas fundamentales que se defienden son que tales relaciones no son casuales, aleatorias o fortuitas sino que son interacciones sistémicas porque se realizan en el marco del sistema jurídico internacional que les da cobertura jurídica y explica su sentido y consecuencias jurídicas. Estas relaciones sistémicas son ambivalentes ya que tienen algunas ventajas pero también algunos inconvenientes. Una de las principales cuestiones que plantean es si el desarrollo sostenible contribuye a diluir la normatividad del Derecho internacional del medio ambiente o bien si ha ayudado a su reformulación en el nuevo contexto internacional. Es decir, la duda interpretativa es si el desarrollo sostenible tan sólo ha contribuido a su softness y/o también ha supuesto su transformación.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2022 Els/les autors/autores
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
