Estocolmo +50 y los océanos. Una gobernanza azul esquizoide necesitada de tratamiento urgente
Número
Secció
Paraules clau:
derecho del mar, derecho internacional del medio ambiente, protección del medio marino, lucha contra la contaminación, protección de la diversidad biológica marina, pesca sostenible, cambio climático, derechos de la naturaleza
Publicat
Resum
La Conferencia de Estocolmo (1972) tuvo su repercusión en la protección del medio marino y en la gobernanza azul que se ha ido estableciendo con esa finalidad. En este trabajo se analiza su incidencia en la Convención de las Naciones Unidas sobre el Derecho del Mar y los pasos andados con la intención de proteger los mares y océanos, tanto desde la perspectiva de la lucha contra la contaminación, como desde la relativa a la protección de la biodiversidad marina y la relacionada con los nuevos desafíos planteados por el cambio climático. Un análisis que arroja un balance negativo al que se ha querido buscar explicación, entre otras cosas, en la complejidad del medio marino, en el marco regulador compartimentado y en la heterogeneidad de la cooperación institucionalizada. Ahora bien, deberíamos ser conscientes de que el fracaso de las medidas establecidas puede deberse a una errónea apreciación de la realidad cuya superación implica la necesidad de un sistema jurídico que reconozca derechos a la naturaleza y los proteja.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2022 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
