Uso de mercúrio na Amazônia brasileira: contaminação, problemas e legislação vigente
Número
Secció
Paraules clau:
Amazônia; Contaminação ambiental; Convenção de Minamata; Mercúrio; Saúde Pública.
Publicat
Resum
O aumento constante do preço do ouro no mercado internacional estimulou, no Brasil, a retomada e crescimento da mineração artesanal do mercúrio e na formação de garimpos que operam, geralmente, de forma do ilegal. O processo de extração do ouro neste modelo opera com tecnologia rudimentar e altamente dependente do mercúrio. O objetivo dessa pesquisa foi o de analisar a legislação vigente e reunir informações sobre acontecimentos reais relacionados aos problemas gerados pelo mercúrio na extração ilegal de ouro, na Amazônia Legal. A metodologia utilizada nesta pesquisa foi a método; quanto aos meios a pesquisa foi bibliográfica e quanto aos fins, qualitativa. Conclui-se que a legislação brasileira apresenta lacunas e a atuação de órgãos e agentes responsáveis é insuficiente para conter o avanço da poluição e contaminação por mercúrio na Amazônia brasileira. Verificou-se, também, que os mecanismos legais brasileiros apresentam profunda contradição ao estabelecer valores restritivos da presença de mercúrio no meio ambiente e, ao mesmo tempo, permite o uso deste metal na mineração artesanal, gerando uma ineficiente e inepta atuação preventiva e fiscalizadora do Estado.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2022 Revista Catalana de Dret Ambiental

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).