Reconocimiento de la naturaleza como entidad sujeto de derechos: ¿una consecuencia de las limitaciones del derecho ambiental?
DOI:
https://doi.org/10.17345/rcda3338Paraules clau:
Derechos de la naturaleza, antropocentrismo, biocentrismo, ecocentrismo, derecho ambientalResum
El reconocimiento de la naturaleza como entidad sujeto de derechos generó, sin duda, un importante cambio en la tradicional concepción e interpretación del derecho el cual ha tenido siempre como eje fundamental al hombre, concebido tanto en su dimensión individual como colectiva. Así, la categoría de sujeto de derechos reservada a los seres humanos abre un espacio para la inclusión de la naturaleza ampliando el espectro de este reconocimiento, tal y como se había hecho en el pasado a las personas jurídicas. Reconocer el medio natural como el centro del derecho genera un cambio en el paradigma que ubica al ser humano como el eje y la razón del derecho. Y si bien, los cambios generan resistencia, la situación de amenaza ambiental que enfrenta la humanidad no le dejará otro camino que modificar concepciones y comportamientos respecto a su papel frente al entorno natural.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
