Climate Change Law and the Rights of Nature: A Colombian Example Through an International Perspective

Autors/ores

  • Mario Alejandro Delgado Galarraga Ecologic Institute / Alexander von Humboldt

DOI:

https://doi.org/10.17345/rcda3292

Paraules clau:

Drets de la natura, Canvi climàtic, Desforestació, Dret ambiental internacional, Tribunal Suprem de Colòmbia

Resum

In 2018, the Colombian Supreme Court bestowed rights to the Amazon Region. The growing climate change risks brought the Court to rule this way. The ruling relied on international environmental law, comparative law, and national policies. The discussion of Rights of Nature is not new; various States have relied on this practice to strengthen environmental protection. Constitutional provisions, legal acts and courts’ decisions are the source chosen by States to entitle the environment with rights. Remarkably, the Inter-American Court of Human Rights already identified how rights of nature are applied in certain American States, raising this discussion to international environmental law. The Colombian Court award may cause further discussions: first, it will allow rights of nature as an alternative in environmental litigation processes, included climate ones. Second, concerning international environmental law, it may contribute to the idea of constituting a regional state practice on rights of nature recognition.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2022-12-22

Com citar

Delgado Galarraga, M. A. (2022). Climate Change Law and the Rights of Nature: A Colombian Example Through an International Perspective. Revista Catalana De Dret Ambiental, 13(2). https://doi.org/10.17345/rcda3292

Número

Vol. 13 No 2 (2022)

Secció

ESTUDIS

Llicència

Drets d'autor (c) 2022 Revista Catalana de Dret Ambiental

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).