Espacios marinos protegidos en el área del Estrecho de Gibraltar: Incidencia del Brexit
Número
Secció
Paraules clau:
Estrecho de Gibraltar, áreas marinas protegidas, Brexit
Publicat
Resum
El estrecho de Gibraltar es un espacio geográfico singular. Vía de comunicación entre el Mediterráneo y el océano Atlántico, es el lugar de encuentro de dos continentes. Sus especiales características determinan la existencia de un área marina extraordinariamente valiosa con una rica diversidad, además de ser una ruta privilegiada de migración de aves y especies marinas.
Sobre esa área, de enorme importancia geoestratégica, se proyecta un conjunto de controversias políticas y jurídicas de los tres Estados presentes en la zona, España, Marruecos y el Reino Unido a través de Gibraltar. Como consecuencia, no existen acuerdos de delimitación marítima ni esquemas de cooperación transfronteriza. La protección medioambiental depende fundamentalmente de los ordenamientos internos de los Estados, no existiendo ninguna área marina protegida de acuerdo con alguna de las posibilidades existentes en la normativa medioambiental internacional. No obstante, si existen varias zonas incluidas en la red europea Natura 2000 bajo responsabilidad española y británica que presentan ciertas discontinuidades y un llamativo solapamiento.
Si el Reino Unido decidiera salir de la Unión Europea, la salida tendría unas consecuencias directas sobre la protección ambiental y el esquema de zonas marinas protegidas, generando un escenario de incertidumbre.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
