Incentivos fiscales para fomentar actuaciones de mejora en la eficiencia energética de viviendas de construcción antigua
Número
Secció
Paraules clau:
eficiencia energética, impuestos, incentivos fiscales, vivienda
Publicat
Resum
Atendiendo a los objetivos que persigue el Real Decreto 235/2013, de 5 de abril, en relación con la exigencia de la certificación de eficiencia energética de las edificaciones nuevas y antiguas, desde el panorama tributario, se analiza si existen incentivos fiscales que promuevan la eficiencia energética de los edificios de construcción antigua. Del análisis de la normativa de los tributos que inciden en la propiedad, como son el Impuesto sobre el Patrimonio e Impuesto sobre Bienes Inmuebles, se evidencia que carecen de elementos que fomenten el uso de energías renovables, no existiendo exenciones en favor de las instalaciones que usen dichas energías. En el Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras apenas subsiste una bonificación potestativa. La situación no cambia en la imposición de la electricidad. Tales circunstancias nos conducen a examinar la conveniencia de introducir determinados incentivos fiscales en los impuestos que inciden en la propiedad, determinando en cuál de ellos tendría mejor cabida. Como conclusión se observa justificable la incorporación de incentivos, plasmados en deducciones, con vinculación a la vivienda habitual, porque la propiedad tiene vocación perpetua con aptitud conservadora que la hace mejor para gestionar el ahorro energético.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).