Constitución, desarrollo y medio ambiente en un contexto de crisis

Autors/ores

  • Jordi Jaria i Manzano Universitat Rovira i Virgili

DOI:

https://doi.org/10.17345/rcda1810

Paraules clau:

Desarrollo sostenible, Crisis económica, Tribunal Constitucional, Estado Autonómico

Resum

El desarrollo sostenible ha devenido en los últimos decenios la matriz conceptual dominante a la hora de definir, en el ámbito de la política y el Derecho, la reacción ante la modificación significativa de la base biofísica de la reproducción social, lo que ha dado lugar a distintas narrativas críticas o de transición, como la del Antropoceno. El objeto del presente estudio es ver cómo la tensión entre desarrollo y preservación de la biosfera, que pretende resolver la idea de desarrollo sostenible, persiste y cómo la prioridad del desarrollo se acaba proyectando sobre las políticas públicas y las soluciones legislativas en el contexto de la crisis económica iniciada en 2007. En particular, se va a analizar cómo ha respondido el Tribunal Constitucional español a los diferentes contenciosos que se han producido alrededor de la mencionada tensión, así como la singularidad de su configuración en el marco del Estado autonómico. Se va a concluir por hacer un análisis crítico de esta jurisprudencia constitucional, apuntando hacia patrones hermenéuticos diferentes que darían lugar a un rol distinto del mantenido por el juez de la constitucionalidad.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2017-10-16

Com citar

Jaria i Manzano, J. (2017). Constitución, desarrollo y medio ambiente en un contexto de crisis. Revista Catalana De Dret Ambiental, 8(1). https://doi.org/10.17345/rcda1810

Número

Vol. 8 No 1 (2017)

Secció

ESTUDIS

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).