EL RÉGIMEN JURÍDICO DE LAS COSTAS. ESPECIAL REFERENCIA A LA REFORMA DE LA LEY DE COSTAS A LA LUZ DE LA JURISPRUDENCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL MÁS RECIENTE
Número
Secció
Paraules clau:
distribución de competencias, dominio público marítimo-terrestre, servidumbre, ordenación del territorio, urbanismo, medio ambiente.
Publicat
Resum
La Ley 2/2013, de 29 de mayo, de protección y uso sostenible del litoral y modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de costas, supone la mayor reforma de la Ley de Costas desde su aprobación en 1988, introduciendo cambios sustanciales que afectan al régimen jurídico de la costa.
El nuevo texto articulado de la Ley de Costas prevé mecanismos que plantean dudas razonables de constitucionalidad. Dudas tanto desde la perspectiva de nuevas invasiones competenciales en relación con las competencias autonómicas en materia de ordenación del litoral y medio ambiente y de los entes locales en materia de autonomía municipal como desde la perspectiva de la reducción del espacio protegido del dominio público marítimo-terrestre. Se trata, en definitiva, de una norma controvertida que está teniendo un fuerte impacto en el régimen de la costa, y por ello, ha sido recurrida desde varias instancias ante el Tribunal Constitucional.
En este trabajo se abordan estas dudas sobre las cuestiones más polémicas a la luz de los recientes pronunciamientos del Tribunal Constitucional sobre la reforma de la Ley de Costas.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
