¿Pueden los animales ser titulares de derechos? Algunos argumentos desde una teoría garantista del Derecho
Número
Secció
Paraules clau:
Derechos de los animales, teoría del Derecho, garantismo, justicia global
Publicat
Resum
Este trabajo es el resultado de una preocupada reflexión acerca de la situación ambiental que toma las controversias a propósito de los derechos de los animales como punto de partida. En primer lugar se realizan algunas consideraciones preliminares acerca de la mirada antropocéntrica que impregna la cultura jurídica en la que a diario se mueven los juristas. A continuación se analizan seis argumentos que con frecuencia han sido presentados por quienes, desde diferentes perspectivas, consideran que los animales no pueden o no deben ser titulares de derechos. Se pretende demostrar que, desde el punto de vista de la Teoría del Derecho, tales argumentos no serían suficientes para afirmar que los animales no puedan ser titulares de derechos subjetivos. Otra cuestión más compleja es si la titularidad de derechos es la fórmula más adecuada para proteger no sólo a los animales, sino al conjunto de la naturaleza. Sobre ello se apuntan dos propuestas de convivencia inspiradas en la teoría del garantismo jurídico: una de carácter teórico general y otra concreta referida al modelo alimentario.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
