Las especies exóticas invasoras y el Derecho, con especial referencia a las especies acuáticas, la pesca recreativa y la acuicultura
Número
Secció
Paraules clau:
especies exóticas, pesca, acuicultura, biodiversidad
Publicat
Resum
Las especies exóticas invasoras constituyen, según el Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente, la segunda amenaza más grave para la biodiversidad, lo cual es además un importante riesgo social y económico. En este trabajo se exponen tanto en el plano internacional como en el europeo y en el nacional los distintos elementos de un consolidado régimen jurídico en pro del mantenimiento y la recuperación de la biodiversidad propia de cada ecosistema. Se exponen así no solo las principales normas, sino también la jurisprudencia recaída y la práctica administrativa al respecto, haciendo un especial hincapié en las especies invasoras propias de los ecosistemas acuáticos, dado que son estos de los más perjudicados a escala global. Este trabajo huye de la mera relación sucinta y formalista de las normas, a la vez que se apoya en estudios científicos contrastados para someter a crítica los fallos actuales y subraya los pasos bien encaminados que pueden ayudar a nuestra maltrecha biodiversidad.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
