La question de l'Océan Arctique entre tropisme juridique et 'wishful thinking'

Autors/ores

  • Claudia Cinelli Universidad de Sevilla

DOI:

https://doi.org/10.17345/rcda1138

Resum

Cet article aborde la question de l'Océan Arctique à travers le phénomène du tropisme juridique. Dans une perspective historique et contemporaine, l'article analyse les différents changements d'orientation de l'ordre juridique international en réponse à l'application controversée des critères ordinaires en matière d'établissement de la souveraineté étatique à cet espace marin historiquement couvert essentiellement de glace, et aujourd'hui touché par une progressive fonte de cette dernière à cause du réchauffement terrestre. A la lumière du phénomène du dégel naturel, l'Océan Arctique a acquis une nouvelle position centrale d'importance internationale. Regardant l'avenir avec confiance et en faisant preuve d'un certain wishful thinking, cette étude se conclut dans l'espoir d'une réponse positive de la part de l'ordre international au stimulus toujours croissant de la coopération et de la solidarité nécessaires entre États arctiques et États non arctiques, afin de trouver un juste équilibre entre les intérêts particuliers des États et ceux collectifs de la Communauté internationale.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2011-07-15

Com citar

Cinelli, C. (2011). La question de l’Océan Arctique entre tropisme juridique et ’wishful thinking’. Revista Catalana De Dret Ambiental, 2(1). https://doi.org/10.17345/rcda1138

Número

Vol. 2 No 1 (2011)

Secció

ESTUDIS

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).