Protección jurídico-sanitaria frente a los riesgos procedentes de las infraestructuras de radiocomunicación
Número
Secció
Paraules clau:
antenas, salud pública, principio de precaución
Publicat
Resum
Los campos electromagnéticos (CEM) generan una amplia preocupación social, que ha llevado a un rechazo masivo a la instalación de antenas de telefonía móvil. Esto está justificado por la continua publicación de estudios científicos que apuntan a que dicha tecnología podría ser peligrosa. Algunas instituciones comunitarias mantienen que los límites de exposición a CEM actualmente vigentes no se ajustan a los objetivos de la Unión Europea en materia de protección de la salud pública.
La normativa comunitaria y española sobre protección frente a la radiación únicamente trata aquellos efectos conocidos (efectos térmicos), mientras que los efectos todavía inciertos (efectos no térmicos) no son combatidos. Esta normativa no limita ninguna emisión, puesto que los valores límite suelen quedar muy por encima de las emisiones efectivas utilizadas por las compañías de telecomunicaciones. La evaluación del riesgo implementada por el gobierno español es, asimismo, inadecuada, estando basada únicamente en los informes del sector industrial afectado.
Es en los niveles autonómico y local donde se han aprobado las medidas más estrictas para la protección del público de la exposición a CEM. La jurisprudencia y la doctrina continúan debatiendo sobre cuáles de dichas medidas son legítimas y cuáles no.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
