Canvia la tecnologia o també canvia el pensament? Indicis de com es transforma la comunicació folklòrica en el trànsit als comportaments tecnològics
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop201429-35Paraules clau:
folklore, comunicació, tecnologia, societat, úsResum
Si partim de la consideració de folklore com un acte comunicatiu i interrelacional, en el context de la societat que ens envolta no podrem evitar abordar la transformació, probablement ben profunda, que s’està produint en les interaccions comunicatives: es transformen les tecnologies que fem servir contínuament i, amb elles, canvien els comportaments de les persones pel que fa a l’ús de la tecnologia.Descàrregues
Referències
DUCH, Lluís (2012): La banalització de la paraula. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
GOFFMAN, Erwin (1967): Interaction ritual: essays on face-to-face behavior. Nova York: Anchor Books.
GOODY, Jack (1986): The logic of writing and the organization of society. Cambridge: Cambridge University Press.
PUJOL, Josep M. (1985): «Literatura tradicional i etnopoètica: balanç d’un folklorista». Dins Dolors LLOPART; Joan PRAT; Llorenç PRATS: La cultura popular a debat. Barcelona: Altafulla, p. 158-167. [Inclòs dins Carme ORIOL; Emili SAMPER (ed.) (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, p. 25-33.]
ROVIRÓ, Ignasi (1992): «Aproximació a l’estudi de la comunicació folklòrica». Ausa núm. 128-129 (1992): 71-104.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).