Les tres Maries de Jordi Pere Cerdà. Emigració i refugis pirinencs en el folklore i l’art contemporani
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop202081-94Paraules clau:
rondalla, Cerdanya, refugi, emigració, Catalunya del NordResum
A Contalles de Cerdanya (1961), el poeta, dramaturg, narrador i folklorista nord-català Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011) recull la rondalla Les tres Maries, que explica les penúries que hagueren de travessar tres dones que fugien del seu país d’origen. La seua arribada als poblats pirinencs fou igualment dura pel fet de ser estrangeres, un tret que entronca amb la duresa que patí la població que s’exilià creuant la frontera francoespanyola tant a la Retirada (1939) com amb l’ocupació alemanya de França a la Segona Guerra Mundial. Cayrol, compromès amb la Resistència francesa, recrea una contalla que permet establir paral·lelismes entre la història viscuda per l’autor i el relat tradicional i literari. Així, aquest estudi s’interessa per mostrar i interpretar el conte de Les tres Maries dins aquest context històric, cultural i geogràfic. A més, també s’analitzarà la relació entre el relat popular i la documentació existent sobre els llocs de culte religiós al Pirineu. Finalment, es compararan altres texts de Cerdà i obres escultòriques d’Arístides Maillol amb la contalla de Les tres Maries per tal de reflexionar sobre el concepte de refugi i sobre l’interès d’establir relacions més obertes entre les societats i entre aquestes i la natura.
Descàrregues
Referències
BALENT, Andreu (2011): «Antoni Cayrol [Jordi Pere Cerdà], una aproximació biogràfica». Aïnes Noves. Estudis Culturals Catalans núm. 3: 71–82.
CARERI, Francesco (2013): Walkscapes. El andar como práctica estética. Barcelona: Gustavo Gili.
CERDÀ, Jordi Pere (1961): «Les tres Maries». Dins Contalles de Cerdanya. Barcelona: Barcino, p. 45–50.
CERDÀ, Jordi Pere (1977): «Les tres Maries». Dins Contalles de Cerdanya. Perpinyà: Col·lecció Sant Joan i Barres, p. 39–45.
CERDÀ, Jordi Pere (1988): Cant alt. Autobiografia literària. Barcelona: Curial.
CERDÀ, Jordi Pere (1998): Passos estrets per terres altes. Barcelona: Columna.
CERDÀ, Jordi Pere (2001): «Les tres Maries». Dins La dona d’aigua de Lanós. Contalles de Cerdanya. Canet de Rosselló: Trabucaire, p. 87–93.
CERDÀ, Jordi Pere (2009): Finestrals d’un capvespre. Canet de Rosselló: Trabucaire. Fundació Vila Casas. <https://www.fundaciovilacasas.com/ca/exposicio/maillol-horvat> [data de consulta: maig de 2020].
HAMON, André Jean Marie (1863): Notre-Dame de France ou Histoire du culte de la Sainte Vierge en France, depuis l’origine du christianisme jusqu’à nos jours. París: Henri Plon.
MANENT, Albert (1973): «L’obra del rossellonès Jordi Pere Cerdà». Dins Literatura catalana en debat. Barcelona: Editorial Selecta, p. 123–134 [1969].
MARQUÉS, Josep (2018): «Àlex Susanna ens parla de Jordi Pere Cerdà». Serra d’Or núm. 697: 54–58.
PLENSA, Jaume (2000): Jaume Plensa: Chaos-Saliva. Madrid: MNCARS.
RondCat: cercador de la rondalla catalana. Arxiu de Folklore. Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira Virgili <http://rondcat.arxiudefolklore.cat/> [data de consulta: maig de 2020].
RIUS, Clàudia (2019): «Aristides Maillol i la desaparició del cigne». Núvol 26/09/2019 <https://www.nuvol.com/art/aristides-maillol-i-la-desaparicio-del-cigne-63057> [data de consulta: maig de 2020].
SERRA, Montserrat (2018): «Els “paisatges refugi”, en tots els seus sentits, necessaris». VilaWeb 15/12/2018 <https://www.vilaweb.cat/noticies/els-paisatges-refugi-en-tots-els-seus-sentits-necessaris/> [data de consulta: maig de 2020].
VALRIU, Caterina (2015): «Les llegendes sobre el naixement i la infantesa de Jesús a la tradició catalana». Estudis de Literatura Oral Popular núm. 4: 121-139. DOI: https://doi.org/10.17345/elop2015121-139.
VILA, Pep (2006): «Dramatitzacions i lectures de la passió a Ullà (1326) i Fonteta (1797)». Estudis del Baix Empordà núm. 25: 81–102.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).