«Reguengos de Monsaraz, terra de seres encantados que se revelam em noites de luar». Recolha e estudo de algumas lendas da tradição oral
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop201977-97Paraules clau:
lendas, tradição, oral, Reguengos de Monsaraz, sobrenatural, llegendes, tradicióResum
O concelho de Reguengos de Monsaraz (Alentejo-Portugal) apresenta um vasto e rico património cultural e imaterial. As lendas da tradição oral são um exemplo que integra este património e pouca atenção têm merecido nos estudos sobre a cultura deste concelho alentejano. Assim, o presente artigo pretende dar a conhecer uma recolha de um conjunto de lendas da tradição oral de Reguengos de Monsaraz, bem como os temas e os motivos que as inserem no panorama das lendas tradicionais portuguesas. Igualmente, deseja contribuir para um conhecimento mais alargado das lendas da tradição oral portuguesa, para uma reflexão sobre a presença do elemento sobrenatural no corpus apresentado e sobre a importância do corpus, enquanto património cultural imaterial.
***
El municipi de Reguengos de Monsaraz (Alentejo-Portugal) té un vast i ric patrimoni cultural i immaterial. Les llegendes de tradició oral són un exemple que integra aquest patrimoni i que han merescut poca atenció en els estudis sobre la cultura d’aquest municipi d’Alentejo. Per això, aquest article pretén presentar un recull d’un conjunt de llegendes de la tradició oral de Reguengos de Monsaraz, així com els temes i motius que els insereixen en el panorama de les llegendes tradicionals portugueses. Així mateix, es vol contribuir a un coneixement més ampli de les llegendes de la tradició oral portuguesa, a fer una reflexió sobre la presència de l’element sobrenatural al corpus presentat i a remarcar la importància del corpus com a patrimoni cultural immaterial.
Descàrregues
Referències
BRAGA, Teófilo (1994): O Povo Português nos Seus Costumes, Crenças e Tradições. Vol. 2. Lisboa: Publicações Dom Quixote.
BRITO, J. Frederico (1927): «Reguengos». O Guadiana. Semanário Republicano núm. 2 (16 outubro): 1.
CASINHA NOVA, Maria Manuela Neves (2012): As Lendas do Sobrenatural da Região do Algarve. Tese de Doutoramento em Estudos de Literatura e Cultura (Literatura Oral Tradicional). Vol. 1. Lisboa: Faculdade de Letras – Universidade de Lisboa.
CIDRAES, Maria de Lourdes (2013): Encantamentos, milagres e outros prodígios. Os animais das nossas lendas. <http://www.adlot.fl.ul.pt/> [data da consulta: 27/02/2019].
CIDRAES, Maria de Lourdes (2014): As lendas portuguesas. Temas. Motivos. Categorias. Lisboa: Apenas Livros.
CARDIGOS, Isabel David; Paulo CORREIA (2015): Catálogo dos Contos Tradicionais Portugueses (Com as Versões Análogas dos Países Lusófonos). 2 Vols. Santa Maria da Feira: CEAO – Edições Afrontamento.
CATALÁN, Diego (1997): Arte Poética del romancero oral. Parte 1ª. Los textos abiertos de creación colectiva. Madrid: Siglo XXI España Editores.
DIOGO, Cláudia (2015): Lendas e Outras Memórias de Monchique. História, Tradição e Oralidade no Algarve. Faro: Direção Regional da Cultura do Algarve.
FRAZÃO, Fernanda; Gabriela MORAIS (2009): Portugal, Mundo dos Mortos e das Mouras Encantadas. Vol. 1. Lisboa: Apenas Livros.
GUERREIRO, Manuel Viegas (1982): Guia de Recolha de Literatura Popular. Lisboa: Instituto Português do Património Cultural.
LOPES, Aurélio (2003): B.I das Mouras Encantadas. Lisboa: Apenas Livros.
MATOS, Alexandre (2003): B.I do Lobisomem. Lisboa: Apenas Livros.
MEIRELES, Maria Teresa (1999): Elementos e Entres Sobrenaturais nos Contos e Lendas. Lisboa: Vega.
NOGUEIRA, Carlos (2000): Literatura Oral em Verso. A Poesia em Baião. Águeda: Estratégias Criativas.
OLIVEIRA, Francisco Xavier D’Ataíde (1994): As Mouras Encantadas e os Encantamentos do Algarve. Loulé: Notícias de Loulé.
PARAFITA, Alexandre (2010): Património Imaterial do Douro. Narrações Orais. Contos. Lendas. Mitos. Vol. 1. Lisboa: Âncora Editora.
PEDROSO, Z. Consiglieri (1881): As Mouras Encantadas. Porto: Imprensa Commercial.
PEREIRA, Rafael Quintía (2016): Análise Estrutural e Simbólica do Mito da Moura. s.l.: Fundación Vicente Risco e Sotelo Blanco, Concellos Allariz e Castro Caldelas, CETRAD e UTAD.
PINTO-CORREIA, João David (1993): «Os géneros da literatura oral tradicional: contributo para a sua classificação». RILP – Revista Internacional de Língua Portuguesa núm. 9 (Julho): 63–69.
SERRANO, Ricardo Lopez (1986): la recogida de literatura tradicional como actividad educativa. Salamanca: Instituto de Ciencias de la Educacion – Ediciones Universidad de Salamanca.
SANTOS, Idelet Muzart Fonseca dos (1995): «A Busca da Poesia Tradicional na Voz e na Memória: A Pesquisa do Romanceiro na Paraíba». ELO – Estudos de Literatura Oral núm. 1: 165–185.
VASCONCELOS, José Leite de (1882): Tradições Populares de Portugal. Porto: Livraria Portuense de Clavel&C.ª.
VASCONCELOS, José Leite de (1994): Etnografia Portuguesa. Vol. 1. Lisboa: IN-CM.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).