«La princesa i el pèsol» (ATU 704): de les reescriptures escolars a la construcció identitària
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop201827-46Paraules clau:
«La princesa i el pèsol» (ATU 704), H. C. Andersen, reescriptura feminista del conte de fades, literatura infantil i juvenil, identitat col·lectivaResum
A partir del conte d’Andersen «La princesa i el pèsol», s’aborden qüestions que afecten el sentit i difusió d’un text que forma part del cànon de contes clàssics, objecte de pràctiques discursives diverses. En primer lloc, la interpretació de la sensibilitat extrema de la seua protagonista i la reflexió sobre el possible missatge misògin del relat. En aquest sentit, es tracta la reescriptura dels contes de fades proposada per la crítica feminista i l’aparició de nous contes metaficcionals que dialoguen intertextualment amb els clàssics. S’hi aborda la presència i l’ús actual de la figura dels contes de princeses en l’àmbit escolar. En el context de la «glocalització», que dona visibilitat a les cultures locals, es tracta el tipus folklòric ATU 704 i el seu reflex en textos de la rondallística catalana, com és el cas de les «Tres al·lotes fines». Es mostra l’ús d’un relat folklòric com a element de la memòria col·lectiva, capaç de representar la identitat i memòria d’una col·lectivitat. La «Delicada de Gandia», l’heroïna llegendària valenciana de la hipersensibilitat, ha passat de caracteritzar una qualitat negativa a ser un símbol d’identitat local reivindicat per diverses vies.Descàrregues
Referències
ADAM, Jean-Michel (2001): «Textualité et transtextualité d’un conte d’Andersen: La princesse sur le petit pois». Poétique núm. 128: 421–445.
ADAM, Jean-Michel; Ute HEIDMANN (2002): «Réarranger des motifs, c’est changer le sens. Princesses et petits pois chez Andersen et Grimm». Dins A. PETITAT (éd.): Contes: l’universel et le singulier. Lausanne: Payot, p. 15–174.
AGUILAR, Enric (2015): La fallera calavera. Il. d’Esther MÉNDEZ. Carcaixent: Sembra.
ALCOVER, Antoni M. (1913): Aplec de Rondaies Mallorquines de Jordi d’es Racó, vol. VI. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà.
AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya: Rondallística (Rondalles-Tradicions-Llegendes). Barcelona: Selecta.
ANDERSEN, Hans Christian (1835): «Prindsessen paa Ærten». Eventyr, fortalte for Børn. Copenhague: C. A. Reitzel.
ANDERSEN, Hans Christian (1969): Rondalles de Hans Andersen. Trad. Josep CARNER i Marià MANENT. Barcelona: Joventut.
ANDERSEN, Hans Christian (1989): El cuento de mi vida. Trad. M.ª Pilar LORENZO, vol. 2. Madrid: Ediciones de la Torre.
AUCH, Mary Jane (2002): The Princess and the Pizza. New York: Holiday House.
BATALLER, Alexandre (2016): «Hipersensibilidad femenina, relato folklórico y literatura infantil: “La princesa y el guisante” (ATU 704)». Miríada Hispánica núm. 13: 99–114.
BEAUVOIR, Simone (1972): El segundo sexo. Trad. Pablo PALANT. Buenos Aires: Siglo Veinte.
BEJARANO, Beatriz (2015): Proyecto de lectura «La princesa y el guisante. Hans Christian Andersen». Madrid: Anaya <http://www.anayainfantilyjuvenil.com/pdf/proyectos_lectura/IJ00479801_9999975380.pdf> [data de consulta: abril de 2018].
BETTELHEIM, Bruno (2012): Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Trad. Silvia FURIÓ. Barcelona: Crítica.
BONET, Maria del Mar (1990): Bon viatge faci la cadernera [enregistrament sonor]. Madrid: BMG Ariola.
BRAVO-VILLASANTE, Carmen (1988): Historia y antología de la literatura infantil universal, vol. 1. Valladolid: Miñón.
BRENMAN, Ilan (2011): Les Princeses també es tiren pets. Trad. Josep FRANCO. Alzira: Bromera.
BRONWYN, Davies (1994): Sapos y culebras y cuentos feministas. Los niños de preescolar y el género. Madrid/València: Cátedra / Universitat de València.
BROWNMILLER, Susan (1985): Femininity. New York: Ballantine.
CHILD, Lauren (2005): La princesa i el pèsol: en miniatura. Fotos Polly Borland, trad. Esther RUBIO. Barcelona: Serres.
CLIMENT, Joan (1991): La delicà de Gandia: documental d’una llegenda. Oliva: Colomar.
COLE, Babette (1988): La princesa enjogassada. Trad. Eudald Escala. Barcelona: Destino.
COLOMER, Teresa (1994): «A favor de las niñas. El sexismo en la literatura infantil». CLIJ núm. 57: 7–24.
COLOMER, Teresa (2000): «La formació i renovació de l’imaginari cultural: l’exemple de la Caputxeta Vermella». Dins Gemma LLUCH (ed.): De la narrativa oral a la literatura per a infants. Alzira: Bromera, p. 55–94.
COLOMER, Teresa; Isabel OLID (2000): «Princesitas con tatuaje: las nuevas cares del sexismo en la ficción juvenil». Revista Textos. Didáctica de la Lengua y de la Literatura núm. 51: 55–67.
COMPANY, Mercé; Roser CAPDEVILA (1996): La Princesa i el pèsol. Barcelona: Cromosoma/Televisió de Catalunya.
DAHL, Roald (1985): Cuentos en verso para niños perversos. Il. de Quentin BLAKE, trad. Miguel AZAOLA. Madrid: Altea.
DÍAZ, Luis (1996): «En torno a la cultura popular y los conceptos de cultura: contribucions a un debate permanente». Revista de dialectología y tradiciones populares núm. 51 (1): 159–180.
DÍAZ, Raquel (2010): Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? Barcelona: Thule.
DOWLING, Colette (1982): The Cinderella complex: women’s hidden fear of independence. London: Fontana Paperbacks.
ENCABO, Eduardo; Lourdes HERNÁNDEZ; Isabel JEREZ (2014): «Cuentos clásicos y estereotipos de género. Análisis de las narraciones inspiradoras de los textos que se usan en educación infantil y educación primaria». Dins J. I. ALONSO; C. J. GÓMEZ; T. IZQUIERDO (eds.): La formación del profesorado en educación infantil y educación primaria. Murcia: Universidad de Murcia, p. 315–326.
FORNET, Emili (1932): La delicada de Gandía: comèdia en dos actes i en vers. València: Carceller.
FRANCO, Josep (2015): Llegendes valencianes. Alzira: Bromera.
GARCIA FRASQUET, Gabriel (2000): Literatura i societat a la comarca de la Safor (1833–1936). València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
GARCIA FRASQUET, Gabriel (2017): «Gandia, València la Xica: pixavins i delicades». Dins Actes de la X Jornada d’Onomàstica. València: AVL, p. 11–26.
GARCÍA-CASTELLANO, Ana (2005): «Contar Andersen en el aula». Dins Jaime GARCÍA (ed.): Andersen, «Ala de cisne»: actualización de un mito (1805–2005). Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, p. 87–101.
GARNER, James Finn (1996): Más cuentos infantiles políticamente correctos. Trad. Gian CASTELLI GAIR. Barcelona: Circe.
GORNICK, Vivian (1998): «Taking a long hard look at “The princess and the pea”». Dins Kate BERNHEIMER (ed.): Mirror, mirror on the wall: women writers explore their favorite fairy. New York: Anchor, p. 158–167.
HALBWACHS, Maurice (1950): La Mémoire collective. Paris: Presses Universitaies de France.
HARTSTEIN, Jennifer L. (2011): Princess recovery: a how-to guide to raising strong, empowered girls who can create their own happily ever afters. Adams Media Corporation.
HERNÁNDEZ, Ángel (2009): Las voces de la memoria. Cuentos populares de la Región de Murcia. Guadalajara: Palabras del Candil.
HERRAIZ, Cristina (2003): Guia didàctica Les Tres Bessones. La princesa i el pèsol. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
HOMOBONO, José Ignacio (1990): «Fiesta, tradición e identidad local». Cuadernos de etnología y etnografía de Navarra núm. 55: 43–58.
JOOSEN, Vanessa (2011): Critical and creative perspectives on fairy tales: an intertextual dialogue between fairy-tale scholarship and postmodern retellings. Detroit: Wayne State University Press.
JORGENSEN, Jeana (2008): «Gender». Dins Donald HAASE (ed.): The Greenwood Encyclopedia of Folktales & Fairy Tales. Connecticut/London: Greenwood Press, p. 402–404.
KLUGMAN, Karen (1995): Inside the mouse: work and play in Disney world. Durham: Duke University Press.
LANSKY, Bruce (2006): El príncipe que dio calabazas a Cenicienta. Trad. Ana PÉREZ. Barcelona: Obelisco.
LEÓN DE ARANOA, Fernando (dir.) (2005): Princesas. Espanya: IFC Films.
LIEBERMAN, Marcia (1972): «‘Some day my prince will come’: Female acculturation through the fairy tales». College English núm. 34: 383–395.
LLORCA, Vicenta (2017): La Delicada de Gandia. Gandia: Lletra Impresa Edicions.
LÓPEZ, Nunila (2011): La ventafocs ja no creu en prínceps blaus. Trad. M. J. ESCRIVÀ. La Pobla Llarga: Ed. 96.
LUNDT, Bea (1999): «Die Prinzessin auf der Erbse als Quelle historischer Sozialisationsforschung». Dins Udo ARNOLD; Peter MEYERS; Uta C. SCHMIDT, Sationen einer Hochschullaufbahn. Festschrift für Annette Kuhn zum 65. Geburtstag. Dortmund: Edition Ebersbach, p. 247–260.
MACDONALD, Ruth (1982):«The tale retold: feminist fairy tales». Children’s literature assotiation quarterly núm. 7: 18–20.
MARTÍ, Josep (1996): El Folklorismo: uso y abuso de la tradición. Barcelona: Ronsel.
MCCALLUM, Robyn (1996): «Metafictions and experimental work». Dins P. HUNT (ed.): International companion encyclopedia of children’s literature. New York: Routledge, p. 397–409.
MÖNNINGHOFF, Wolfgang (2005): Das grosse Hans Christian Andersen Buch. Düsseldorf: Artemis & Winkler.
MUNSCH, Robert (1980): The paper bag princess. Il. Michael Martchenko. Buffalo: Annick Press.
NORA, Pierre (1988): «Memoria colectiva». Dins J. LE GOFF; R. CHARTIER; J. REVEL (dirs.): La nueva historia. Bilbao: Mensajero, p. 454–458.
ORIOL, Carme (2013): «L’estudi de la literatura popular catalana des d’una perspectiva de gènere». Dins M. BACARDÍ (coord.): La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Societat Catalana de Llengua i literatura) / Universitat Autònoma de Barcelona, p. 197–209.
PÉREZ, Javier; José Luis ALCAIDE (2015): Antonio Fillol Granell (1870–1930): naturalisme radical y modernismo. València: Ajuntament de València.
PUIG, Irene de (2005) «La princesa i el pèsol». GrupIREF. Disponible a: <http://www.grupiref.org/documents/la-princesa-i-el-pesol.pdf> [data de consulta: abril de 2018].
ROBERTSON, Roland (1992): Globalization: social theory and global culture. London: Sage Publications.
RODARI, Gianni (1973): Grammatica della fantasia: introduzione all’arte di inventare storie. Torino: Giulio Einaudi.
RUIZ, Carmen (2013): «Enfocando las relaciones amorosas en la adolescencia. La necesidad de impulsar nuevos modelos». Convives núm. 5: 16–24.
SANTOLÀRIA, Alícia (2015): «Las otras protagonistas de la rondallística catalana: modelos para adaptar y enseñar». Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca núm. 20: 223–241.
SCHNELLER, Cristian (1867): «Die Empfindlichste (La più delicata)». Märchen und Sagen aus Wälschtirol. Innsbruck: Verlag der Wagner’schen Universitäts-Buchhandlung, 45, p. 128–29.
SCIESZKA, Jon (1992): The stinky cheese man and other fairly stupid tales. Il·l. Lane SMITH. London: Puffin.
SHOJAEI KAWAN, Christine (2005): «The princess on the pea: Andersen, Grimm and the Orient». Fabula núm. 46 (1/2): 89–115.
STEIG, William (2013): Shrek! Trad. Elena DEL AMO. Barcelona: Libro del Zorro Rojo.
TATAR, Maria (1993): Of with their heads! Fairy tales and the culture of childhood. Princeton: Princeton University.
TATAR, Maria (2004): «La princesa y el guisante». Dins Los cuentos de hadas clásicos anotados. Trad. Luis NORIEGA. Barcelona: Crítica, p. 298–301.
TATAR, Maria (2008): The annotated Hans Christian Andersen. New York: W. W. Norton & Company.
TIFFIN, Jessica (2009): Marvelous geometry: narrative and metafiction in modern fairy tale. Detroit: Wayne State University Press.
TUCKER, Nicholas (1981): The child and the book. A psychological and literary exploration. Cambridge: Cambridge University Press.
UTHER, Hans-Jörg (2004) [ATU]: The types of international folktales. A classification and bibliography, 3 vols. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
UTHER, Hans-Jörg (2008): Handbuch zu den “Kinder- und Hausmärchen” der Brüder Grimm: Entstehung-Wirkung-Interpretation. Berlin: Walter de Gruyter.
VIDAL Y MICÓ, Francisco (1735): Historia de la portentosa vida, y milagros del valenciano apostol de Europa S. Vicente Ferrer. València: Joseph Estevan Dolz.
WULLSCHLAGER, Jackie (2000): Hans Christian Andersen: The life of a storyteller. Chicago: University of Chicago Press.
ZIPES, Jack (1995): «Breaking the Disney spell». Dins Elizabeth BELL; Lynda HAAS; Laura SELLS (eds.): From mouse to mermaid: the politics of film, gender, and culture. Bloomington: Indiana University Press, p. 21–42.
ZIPES, Jack (2000): «Introduction: towards a definition of the literary fairy tale». Dins J. ZIPES (ed.): The Oxford companion to fairy tales. Oxford: Oxford University Press, p. xv–xxxii.
ZIPES, Jack (2005): Hans Christian Andersen. New York: Routledge.
ZIPES, Jack (2009): Relentless progress: the reconfiguration of children’s literature, fairy tales, and storytelling. New York: Routledge.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).