La cançó popular de la Cerdanya i el teatre de Jordi Pere Cerdà
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop202065-80Paraules clau:
Cerdà, català, cançó popular, cançoner, teatreResum
Jordi Pere Cerdà (pseudònim d’Antoni Cayrol) va ser un poeta, narrador i dramaturg català que va néixer en un poble dels Pirineus francesos i que va viure tota la vida a França. Als anys cinquanta es va interessar per les cançons populars de la Cerdanya i va preparar un cançoner, editat pòstumament. Cerdà va trobar en aquests cants uns perfectes models de llengua per crear literatura en el català rossellonès que feia servir. Com a director d’escena, va integrar cants populars en els seus muntatges per despertar la consciència de pertinença a una mateixa comunitat (d’actors i espectadors) i per valorar l’herència tradicional. Així mateix, com a dramaturg va fer que els seus personatges cantessin cants d’estil tradicional, amb temes i situacions pròpies de les cançons populars, i amb funcions literàries diferents.
Descàrregues
Referències
BERTHELOT, Martine (2017): «Catalunya del Nord». Dins Carme Oriol; Emili Samper (eds.): Història de la literatura popular catalana. Alacant/Palma/Tarragona: Publicacions Universitat d’Alacant / Edicions UIB / Publicacions URV, p. 509-544.
CAYROL, Helena (2016): «Presentació». Dins Jordi Pere Cerdà: Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló. Edició a cura de J. Julià i P. Ballart. Barcelona: Mediterrània, p. 11-12.
CERDÀ, Jordi Pere (1954): «Un noël occitan en Cerdagne». Tramontane núm. 373: 317.
CERDÀ, Jordi Pere (1961): «Qui canta el seu mal espanta». Sant Joan i barres núm. 1 (març): 8-9.
CERDÀ, Jordi Pere (1981): «Per Nadal cada ovella al seu corral». L’Humanité (2/i/1981): 6.
CERDÀ, Jordi Pere (1983): «Prefaci: Amb els genolls esgarrinxats». Dins Joan Tocabens: A l’ombra de Bellaguarda. Barcelona: Barcino, p. 5-6.
CERDÀ, Jordi Pere (1988): Cant alt. Autobiografia literària. Barcelona: Curial.
CERDÀ, Jordi Pere (1990): «Entrevista a Jordi Pere Cerdà, per Josep Ramon Recordà». Artilletres: 11–13.
CERDÀ, Jordi Pere (2016): Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló. Edició a cura de J. Julià i P. Ballart. Barcelona: Mediterrània.
GOUZY, Jep (2011): «Antoine mon ami». Le travailleur catalan (Spécial Jordi Pere Cerdà) (7/XII/2011): 11.
GRAU, Marie (2018): «El teatre de Jordi Pere Cerdà: context, difusió i recepció». Dins Domènec Bernadó; Marie Grau (eds.): Estudis escènics nord-catalans/ Études sur le théâtre catalan en Roussillon. Aïnes noves. Perpinyà: Premses Universitàries de Perpinyà, p. 11–116.
MANENT, Albert (1993): «Jordi Pere Cerdà, un símbol de la Catalunya Nord». Dins Retorn a abans d’ahir. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona: Destino, p. 65-77.
ORIOL, Carme (2019): «Ressenya de Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló». Estudis de Literatura Oral Popular núm. 8 (2019): 129–134. DOI: <https://doi.org/10.17345/elop2019129-134>.
QUERALT, Jaume (1976): «Jordi Pere Cerdà à Culture et Fraternité. Un conteur gourmand de chanson populaire». L’Indépendant (26/VII/1976). [Retall de diari conservat al FPJPC en el qual no consta la pàgina.]
SERRA I VILARÓ, Joan (ed.) (1914): El cançoner del Calic. Barcelona: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – Tipografia L’Avenç.
TOMÀS, Joan (2007): «Crònica de la missió de recerca de cançons i músiques populars a les comarques de Ribes-Puigcerdà —1935— encomanada a Joan Tomàs i Joan Llongueres i Galí». Dins Josep Massot i Muntaner (ed.): Memòria de missions de recerca, vol. XVII. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 170-171.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).