¿Y vivieron felices y comieron perdices?: la mujer casada en los cuentos populares de los oasis del Valle Nuevo (Egipto)

Autors/ores

  • Celeste Seoane Míguez Escola Oficial de Idiomas da Coruña

DOI:

https://doi.org/10.17345/elop201797-115

Paraules clau:

Egipto, cuentos populares, actos de habla, sociología de la literatura, folklore, Egipte, rondalles, actes de parla, Sociologia de la Literatura

Resum

Este estudio tiene como objetivo presentar aquellas constantes relacionadas con la visión y papel social de la mujer casada en los cuentos del Valle Nuevo (Egipto), las cuales fueron extraídas tras la realización de un análisis comparativo de temas, personajes y símbolos. En el mundo de estos cuentos, lejos de «vivir felices y comer perdices», la protagonista femenina casada sufre duras pruebas de fidelidad y lealtad por parte del esposo, es víctima de los celos de mujeres de su nueva familia y padece la presión de engendrar hijos varones. Son elementos comunes al resto de las tradiciones orales, con un marcado acento dramático. A este conjunto se agregan componentes de esta sociedad particular: la llegada de una nueva adversaria al hogar, la coesposa, una amenaza para la estabilidad y privilegios de esta y de sus hijos; la preferencia por el uso de símbolos concretos referidos a la mujer; y la descripción de costumbres locales, como es la boda tradicional. Todo ello ayuda a revelar el modelo social y valores específicos que transmiten estos cuentos, habida cuenta de que su narración es en sí un acto de habla que influye sobre su receptor: describen, a la vez que legitiman y perpetúan, en un flujo bidireccional.

***

Aquest estudi té com a objectiu presentar aquelles constants relacionades amb la visió i el paper social de la dona casada en les rondalles de la Vall Nova (Egipte), les quals van ser extretes després de realitzar una anàlisi comparativa de temes, personatges i símbols. En el món d’aquestes rondalles, lluny de «viure feliços i menjar anissos», la protagonista femenina casada pateix dures proves de fidelitat i lleialtat per part del marit, és víctima de la gelosia de dones de la seva nova família i pateix la pressió d’engendrar fills barons. Són elements comuns a la resta de les tradicions orals, amb un marcat accent dramàtic. A aquest conjunt s’hi afegeixen components d’aquesta societat particular: l’arribada d’una nova adversària a la llar, la coesposa, una amenaça per a l’estabilitat i els privilegis d’aquesta i dels seus fills; la preferència per l’ús de símbols concrets referits a la dona; i la descripció de costums locals, com és el casament tradicional. Tot això ajuda a revelar el model social i valors específics que transmeten aquestes rondalles, tenint en compte que la seva narració és en si mateixa un acte de parla que influeix sobre el seu receptor: descriuen, alhora que legitimen i perpetuen, en un flux bidireccional.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

ʿABD EL-HAKĪM, Shawqī (1985): Qāmūs al-kā’ināt al-jurāfīyya (Diccionario de seres míticos). Beyrut: Al-mu’asasa al-ʿarabiyya li ad-dirāsa wa an-našr.

AUSTIN, John (1982) [1962]: Cómo hacer cosas con palabras: Palabras y acciones (Genaro R. CARRIÓ y Eduardo A. RABOSSI, trad.). Barcelona: Paidós.

CHEVALIER, Jean (1986): Diccionario de los símbolos (Manuel SILVAR y Arturo RODRÍGUEZ, trad.). Barcelona: Herder.

HOLBEK, Bengt (1998) [1989]: Interpretation of Fairytales. Helsinki: Suomalainen

Tiedeakatemia.

IBRAHĪM, Nabīla (1994): Ad-dirāsāt aš-ša ʿbiyya bayna an-naẓarīyya wa-t-taṭbīq (Los estudios populares, entre la teoría y la práctica). El Cairo: Al-maktaba al-’akā dī miyya.

MUHAWI, Ibrahim; Sharif KANAANA (1989): Speak, bird, speak again. Berheley y Los Angeles: Univesity of California Press.

NOIA, Camiño (2015): «Contes de la femme convoitée et calomniée. À propos de la classification de contes-nouvelles». Estudis de Literatura Oral Popular/Studies in Oral Folk Literature, núm. 4: 81-94. DOI: http://dx.doi.org/10.17345/elop201581-93

ORIOL, Carme (2017): «Cuentos populares con protagonistas activas: la cara más desconocida de la tradición». En Marina SANFILIPPO; Helena GUZMÁN; Ana Isabel ZAMORANO (eds.): Mujeres de palabra: Género y narración oral en voz femenina. Madrid: UNED, p. 13-28.

RABADÁN, Montserrat (2003): La jrefiyye palestina: literatura, mujer y maravilla. El cuento maravilloso palestino de tradición oral. Estudio y textos. México: El Colegio de México.

SEARLE, John (1994) [1969]: Actos de habla. Ensayos de Filosofía y Lenguaje (L. Vlades VILLANUEVA, trad). Barcelona: Planeta Agostini.

SEOANE, Celeste (2016a): «Cuentos populares y sociedad en los oasis del Valle Nuevo (Egipto)». Volumen I. Tesis doctoral dirigida por Nieves PARADELA y Camiño NOIA. Universidad Autónoma de Madrid. Disponible en línea en <https://repositorio.uam.es/handle/10486/677699> [fecha de consulta: septiembre de 2017].

SEOANE, Celeste (2016b): «Cuentos populares y sociedad en los oasis del Valle Nuevo (Egipto)». Volumen II (Corpus). Tesis doctoral dirigida por Nieves PARADELA y Camiño NOIA. Universidad Autónoma de Madrid. Disponible en línea en <https://repositorio.uam.es/handle/10486/677699> [fecha de consulta: septiembre de 2017].

EL-SHAMY, Hasan (2004): Types of the folktales in the Arab World: demographically oriented tale-type index. Bloomington: Indiana University Press.

EL-SHAMY, Hasan; Jane GARRY (2005): Archetypes and motifs in folklore and literature: a handbook. New York/London: M. E. Sharpe.

UTHER, Hans-Jörg (2004): The Types of International Folktales. A classification and bibliography based on the system of Antti Aarne and Stith Thompson. 3 vols. Folklore Fellows’ Communications, 284, 285, 286. Helsinki: Academia Scientiarum Fennica.

Publicades

21-02-2018

Com citar

Seoane Míguez, C. (2018). ¿Y vivieron felices y comieron perdices?: la mujer casada en los cuentos populares de los oasis del Valle Nuevo (Egipto). Estudis De Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, (6), 97–115. https://doi.org/10.17345/elop201797-115

Número

Secció

Articles