“Stachtopouta” and “Nifitsa”: spinning tales in relation with feminine productivity and dowry practices of modern Greece

Marianthi Kaplanoglou

Resum

Stachtopouta (ATU 510A), una de les rondalles més populars de la tradició folklòrica grega, ha rebut recentment molta atenció des dels enfocaments pioners i innovadors d’estudiosos grecs i estrangers com ara D. Loukatos, Photeini P. Bourboulis, Nicole Belmont, Anna Angelopoulos, Margarita Xanthakou i Aigli Brouskou. Emmanouela Katrinaki, en el seu propi anàlisi de la versió grega de la Ventafocs, no només resumeix els enfocaments psicoanalítics existents basats en el rar element del matricidi de la rondalla grega sinó que també la col·loca en el marc d’altres rondalles en què apareix el tema del canibalisme imaginari. Un altre marc teòric sòlid ha estat proporcionat per Francisco Vaz da Silva en una sèrie d’articles sobre les versions europees (inclosa la grega) basat en el concepte dels allomotifs, les seves equivalències simbòliques i la seva comparació amb els costums populars correlacionats. Nifitsa, d’altra banda, un dels animals més comuns de la fauna grega, és l’heroïna d’una història de creences igualment ben coneguda, però menys estudiada. Encara que pertanyen a gèneres narratius diferents, la rondalla i la llegenda, respectivament, aquestes dues històries s’articulen entorn d’un mateix tema, l’activitat de filar. A través de l’estudi de l’apropiació narrativa d’aquest tema, aquest treball intenta establir les afinitats i les diferències entre les variants d’aquestes històries, tenint en compte la importància del seu ancoratge geogràfic i social. En aquest marc, les qüestions relatives a la productivitat femenina i les pràctiques d’acumulació de dots en les comunitats gregues modernes semblen tenir un paper important en la variació folklòrica.

Paraules clau

rondalles de filar; tradicions; Balcans; Grècia; pràctiques de parentiu

Text complet:

PDF (English)

Referències


ABBOTT, George Frederick (1903): Macedonian Folklore. Cambridge: Cambridge University Press.

ALEXAKIS, Eleftherios P. (1999-2003): “In Pursuit of Family Structures in Modern Greece: The Case of the Multi-nuclear Family”. Annual of the Research Center For Hellenic Folklore no 29-30: 35-60.

ANGELOPOULOS, Anna (1989): “Fuseau de cendres”. Cahiers de Littérature Orale no 25: 71-95.

ANGELOPOULOS, Anna (1991): Paramythokores [Folktales’ Heroines]. Athens: Hestia.

ANGELOPOULOS, Anna (2013): Contes de la nuit grecque. Une anthologie commentée. Paris: Editions Corti.

BADA, Constantina (2002): “Drasis tis ylikis culturas kai mnimis: to kalamatiano metaxi apo tin pleura ton yphantrion”. In M. Al. ALEXIADIS (ed.): Thitia honorary volume to Profeesor M. G. Meraklis. Athens: University of Athens, p. 433-446.

BELMONT, Nicole (2010): Mythe, conte et enfance. Les écritures d’Orphée et de Cendrillon. Paris: L’Harmattan.

BEN-AMOS, Dan (2011): Folktales of the Jews. Volume 3 Tales from Arab Lands. Philadelphia: the Jewish Publication Society.

CAMPELL, John (1964): Honour, Family and Patronage: A Study of Institutions and Moral Values in a Greek Mountain Community. Oxford: Oxford University Press.

GOSSIAUX, Jean-François (1996): “La snaha. Communauté familiale et statut de la femme chez les Slaves du sud”. Études Balkaniques no 3: 185-201.

KATRINAKI, Emmanouela (2008): Le Cannibalisme dans le conte merveilleux grec. Questions d’interprétation et de typologie. Folklore Fellows’ Communications 295. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

KORRE-ZOGRAFOU, Katerina (2004-10): Anthropoi kai paradosiaka epaggelmata sto Aigaio I – III. Athens: Foundation of the Hellenic World.

LAWSON, John Cuthbert (1910): Modern Greek folklore and ancient Greek religion: a study in survivals. Cambridge: Cambridge University Press.

LOUKATOS, Dimitris S. (1959): “To paramythi tis Staktoboutas stis xenes kai ellinikes parallages” [The folktale of Cinderella in foreign and Greek versions]. Parnassos no 1: 461-485.

MEGAS, Georgios A. (1943-44): “Magikai kai deisidaimones synithiai pros apotropin epidimikon noson (tripoperasma, kainourgia fotia-diavolofotia, sidero” [Magic and superstitious habits for the prevention of epidèmic diseases]. Epetiris tou Laographikou Arxeiou 5-6: 5-58.

MEGAS, Georgios A. (1967): “Die Moiren als funktioneller faktor im Neugriechischen Märchen”. Laographia no 25: 316-332.

MEGAS, Georgios A. et alii (2012): Catalogue of Greek Magic Folktales. Folklore Fellows’ Communications 303. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

MENCEJ, Mirjam (2011): “Connecting threads”. Folklore (Electronic Journal of Folklore) no 48: 66-69.

MERAKLIS, M. G. (2004): Greek Folklore (in Greek). Athens: Odysseas Publications.

PAPATAXIARCHIS, Eythimios; Socrates D. PETMEZAS (1998): “The Devolution of Property and Kinship Practices in Late- and Post-Ottoman Ethnic Greek Societies. Some demo-economic factors of nineteenth and twentieth century transformations”. Mélanges de l’Ecole française de Rome. Italie et Méditerranée no 110/1: 217-241.

POLITIS, N. G. (1904): Paradoseis [Legends]. Athens.

POLYMEROU-KAMILAKI, Aikaterini (2013): “Otan svini i fotia…I diaxeirisi tis tefras” [When the fire goes out… The managing of the ashes]. In Maria AUGOULI; Eleni ROMAIOU-KARASTAMATI and Giorgos SPEIS (eds.): I fotia pigi zois, dinamis kai katharmou [The fire, source of life, power and purification]. Athens: Melt: 31-38.

ROKOU, Vasiliki (2007): Mountainous societies during the period of ottoman occupation in the Balkans: Pastoral Metsovo from the 17th to the 20th century (in Greek). Athens Erodios Publications.

ROOTH, Anna Birgitta (1951): The Cinderella Cycle. Lund: Gleerup.

SCHEID, John; Jesper SVENBRO (2003): Le métier de Zeus: Mythe du tissage et du tissú dans le monde gréco-romain. Paris: Editions Errance.

SERGIS, Manolis G. (2007): Rites of passage in Asia Minor Pontus (middle of 19th century – 1922): Birth–Marriage–Death (in Greek). Athens: Herodotus.

SICARD, Emile (1943): La zadruga sud-slave dans l’évolution du groupe domestique. Paris: Orphys.

STOIANOVICH, Traian (1976): “The Balkan Domestic Family: Geography, Commerce, Demography”. Revue des études sud-est européennes no 14/3: 465-475.

TING, Nai-tung (1974): The Cinderella Cycle in China and Indo-china. Folklore Fellows’ Communications 213. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

UTHER, Hans Jörg (2011): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography. Part I-III. Folklore Fellows’ Communications 284-286. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia (1st ed. 2004).

VAZ DA SILVA, Francisco (2000): “SymbolicThemes in the European Cinderella Cycle”. Southern Folklore no 57/2: 159-180.

VAZ DA SILVA, Francisco (2008): Archeology of Intangible Heritage. New York: Peter Lang.

VAZ DA SILVA, Francisco (2014): “Why Cinderella’s Mother Becomes a Cow”. Marvels and Tales no 28/1: 25-37.

WEHSE, Rainer (1981): “Cinderella (AaTh 510A)”. In Enzyklopädie des Märchens vol. 3: 39-57.

XANTHAKOU, Margarita (1995): Cendrillon et les soeurs cannibales. De la Staktobouta maniote (Grèce) à l´approche de l´anthropophagie intraparentale imaginaire. Paris: École des Hautes Études en Sciences Sociales.

ZIPES, Jack (1994): “Filer avec le destin. Rumpenstünzchen et le déclin de la productivité des femmes”. Europe no 787/788: 106-118.




DOI: https://doi.org/10.17345/elop201563-79